El projecte de Déu

Diumenge II després de Nadal (4/01/2015)

Acabem de proclamar el que anomenem pròleg de l’evangeli de Sant Joan que vàrem també tenir l’ocasió d’escoltar el dia de Nadal. No hi fa res, fa anys aquest evangeli es llegia al final de totes les misses: és un text tan ric! És talment un preludi de l’evangeli i en un preludi musical s’enceten els temes que després es desenvoluparan tot al llarg de la peça.

Joan comença el seu evangeli amb la menció d’”el principi” que és una referència a la creació. Tota l’obra de Jesús quedarà situada en aquesta perspectiva. El Déu que crea el món –avui en diem el Big Bang, la gran explosió- és el que es manifesta en Jesús. Déu és anterior a la història (Cf. Mateos-Barreto) i per tant a la Llei. Si es posa en primer pla el Déu de la Llei correm el risc d’oblidar que Déu abans de ser legislador va ser creador. Jesús que ha vingut a portar el Déu creador i de la vida i els dirigents jueus no podien tolerar-ho.

Quantes vegades en la nostra societat tan legisladora i legislativa, on tot es regula cada vegada més minuciosament, quasi obsessivament, ens oblidem que primer és la vida i després la seva regulació! El déu de la llei buida la persona humana, ens fa renunciar a la nostra voluntat i iniciativa, a la nostra creativitat... El Déu creador potencia la vida de l’home, fa créixer la nostra llibertat i la nostra capacitat d’acció.

Una altra clau per interpretar l’evangeli és el projecte creador de Déu sobre l’ésser humà que es realitza en Jesús que és el model de l’home portat a plenitud, fill de Déu. Quan responem a Jesús rebem una qualitat de vida i una capacitat d’estimar que ens permet recórrer el nostre camí seguint Jesús fins el do total de nosaltres mateixos. Déu vol que l’ésser humà assoleixi la seva plenitud i així arribi a ser el seu fill. L’any que hem començat és una nova oportunitat per créixer en plenitud: ser allò que estem cridats a ser.

Cada vegada que estimem, cada vegada que ens donem amb abnegació, estem realitzant el projecte de Déu sobre el món. En canvi quan ens repleguem en nosaltres mateixos en un ostracisme improductiu, estem frustrant el projecte de Déu. No som aquells que Déu volia: el pecat ha enterbolit el projecte diví.

La persona de Jesús és la interpel·lació i el missatge de Déu a la humanitat, l’oferta constant de la plenitud de vida. Sempre ha existit en l’home aquest anhel, però queda contínuament frustrat pel domini i el poder que exerceixen sobre el món certs grups humans (la tenebra) que no solament apaga la vida, si no que ofega fins i tot l’esperança. La lògica del poder, de l’ambició, del “carrerisme”, és el més contrari al gran Projecte de Déu. Per això Crist morí en mans dels poderosos i dels intel·lectuals del seu temps: fou una víctima d’una cultura tancada en ella mateixa: “els seus no l’acolliren.”

Encara hi ha una tercera clau de lectura del pròleg: la identificació de la llum en la vida. La llum simbolitza la veritat que guia i que il·lumina la persona humana. El pròleg de Sant Joan declara, per tant, que la vida precedeix lògicament la veritat i no viceversa. Fixem-nos que no s’afirma que la llum (veritat) sigui la vida de l’home, sinó que la vida és la seva llum (veritat).  Jesús es manifesta com a donador de vida amb una força  i una activitat que elimina la mort. Per això la prova de la missió de Jesús no és que ensenyés millor que els altres si no que les seves obres eren més fecundes. Cada vegada que celebrem l’Eucaristia ens trobem amb Jesús Ressuscitat ens trobem amb el Projecte de Déu que es manifesta si obrim les oïdes del cor i de la ment.