sábado, 17 de enero de 2015

En els 30 anys d'Arrels cristianes de Catalunya


Intervenció de Mn. Jaume Aymar i Ragolta a la taula rodona sobre “Església i Catalunya, 30 anys de la carta pastoral Arrels cristianes de Catalunya” Palau Robert, 15 de gener de 2015.

 
 

M. H. Sr. Joan Rigol, Sr. Enric Vendrell, Sr. Salvador Cardús, Sr. Francesc Rosaura, membres del memorial bisbe Joan Carrera, senyores i senyors, amigues i amics.

 

En el llibre de Joaquim Ferrer i Francesc Teruel Joan Carrera, un bisbe del poble (Editorial Mediterrània, 2015) queda prou palès que ell fou l’autor principal i únic del document Arrels cristianes de Catalunya i que els prelats catalans van assumir-lo del tot.  La meva valoració personal del document és molt alta i positiva: ha estat un dels eixos del meu ministeri. Arrels cristianes està signat el 27 de desembre de 1985 -l’any que vaig rebre l’ordenació diaconal- i va ser publicat l’any següent quan vaig ser ordenat sacerdot. Per tant podria dir amb senzillesa que sóc de la generació de capellans d’Arrels cristianes de Catalunya, un document que tant en la predicació, com en la docència, com en converses he citat i he sentit citar moltes vegades, si més no el títol. El 1988 vaig participar en el pelegrinatge que es va celebrar a Roma amb motiu del mil·lenari de Catalunya, molt concorregut, i que va ser organitzat bàsicament pels mossens Joan Carrera i Joan Jarque.  Uns mesos després, concretament del 3 de maig de al 25 de juny de 1989, es va celebrar una magna exposició  de documents i peces d’art que portava per títol Millenum. Història i art de l’Església a Catalunya.  Aquesta mostra podríem dir que il·lustrava amb obres d’art i amb documents de totes les diòcesis catalanes el document Arrels Cristianes de Catalunya. D’aquesta exposició en va quedar un magnífic catàleg de quasi set-centes pàgines amb il·lustracions a tot color dels centenars de relleus, miniatures, capitells, escultures, retaules, vitralleria, orfebreria, etc  procedents de monestirs, parròquies, museus i col·leccions que es van exposar al Saló del Tinell, a la Capella de Santa Àgata i a la Pia Almoina . En la presentació de l’exposició Jordi Bonet i Josep Maria Martí Bonet, afirmaven que responien a l’encàrrec del Secretariat Interdiocesà de patrimoni i art sagrat (SICPAS) de “realitzar una magna exposició de documents i peces d’art amb què manifestar el lligam i la incidència de l’Església en la història de la nació catalana.” Amb motiu d’aquesta mostra, des de la Delegació diocesana d’Ensenyament de l’Arquebisbat de Barcelona i del Comissariat de Millenum vàrem fer un quadern pedagògic destinat als estudiants del que aleshores es deia EGB-BUP-FP i un llibret Millenum: la fe d’un poble es tractava de descobrir el Credo a partir de l’exposició.  Mossèn Josep Maria Aragonès en el pòrtic deia: “estimeu-lo aquest art religiós dels vostres-nostres- pobles. Estimeu-lo i respecteu-lo, mireu d’arribar fins a l’entranya més íntima d’aquestes imatges populars de les nostres esglésies, allà on guarden les pregàries plenes d’angoixa, o d’alegria, o d’agraïment, de tendresa sempre, dels nostres avis, dels nostres pares, els nostres infants, les vostres pregàries...

 

Recordo tot això perquè penso que una manera de fer visibles les arrels cristianes de Catalunya és posar en relleu el nostre patrimoni. Les arrels estan submergides, però el patrimoni i la creació artística són ben visibles.   Avui Catalonia Sacra neix sens dubte d’aquella gran mostra del mil·lenari i l’Església, experta en humanitat, pot fer –i fa molt-  en aquest camp..

 

Una de les afirmacions que fan els bisbes catalans (i en ells el futur bisbe Carrera) a Arrels Cristianes de Catalunya és “demanem als estudiosos catalans —científics, literats, artistes— que restin oberts al diàleg constant i honrat entre fe i cultura.”(p.17).

 

El bisbe Joan va donar la mà als artistes. Va ser bon amic i company d’infantesa del pintor Joan Torras Viver, de Josep Maria Nuet Martí que va dissenyar el seu escut i el seu bàcul; de Pilarín Bayés, que avui ens acompanya; va acompanyar espiritualment l’escultor japonès Etsuro Sotoo i va tenir el goig de batejar-lo. Els seus llibres estan il·lustrats per Josep Maria Subirachs i per Montserrat Gudiol. Va apostar molt en les propostes de mossèn Xavier Morlans, cantautor i ens va dir més d’una vegada, que havia pregat amb els seus cants.

 

El bisbe Joan creia en la bellesa com a via privilegiada per a la transcendència i l’evangelització. Anys després tot citant la Carta als artistes de Joan Pau II (1999), afirmava “la necessitat que té l’Església de l’art va infinitivament més enllà dels aspectes funcionals”. “La missió de l’Església és fer perceptible, tant com sigui possible, fascinant, el món de l’esperit, de l’invisible, de Déu”. I “l’art té aquesta capacitat peculiar de reflectir els diversos aspectes del missatge, traduint-los en colors, en formes, en raons.” I fa seus els versos d’un poeta polonès Cyprian Norwid: “La bellesa serveix per crear entusiasme en/el treball,/ el treball per renéixer.” (Ara mateix, 978).

 

Sé que formo part d’aquesta taula en la meva qualitat de director de Catalunya Cristiana i  Ràdio Estel, dos mitjans de comunicació que el bisbe Joan va estimar tant i que va dir que serien objecte de la seva darrera lluita. Doncs bé, a Arrels cristianes de Catalunya hi ha una única menció específica als mass media és una que trobem en l’apartat: “Una època de canvi”  quan diu: “La cultura, totes les cultures, evolucionen amb l’home. Catalunya, que conegué, des del segle passat, les transformacions pròpies de la societat industrial, i que ha viscut, després, l’evolució de les seves comarques i l’aparició de les grans concentracions urbanes amb forts contingents migratoris, ara viu —potser més acceleradament que mai— una evolució que és de rel tècnica i filosòfica al mateix temps. Les nostres formes de vida han estat trasbalsades per un augment sensacional dels mitjans de comunicació i per la multiplicació dels instruments de confort” (p. 15). Però el bisbe Joan va demostrar que creia en els mitjans de comunicació quan va impulsar Catalunya Cristiana i hi va col·laborar des del principi del setmanari i quan va participar de les tertúlies de Ràdio Estel fins al final dels seus dies. El bisbe, amb cert humor recordava l’avara povertà de Dante, “que deixa amb molts pocs recursos els nostres mitjans de comunicació “ (Ara mateix, p. 1341)

 
L’aleshores mossèn Joan Carrera estava convençut de la responsabilitat que els bisbes tenien en els mitjans de comunicació social quan els feia dir: “per això invitem els qui, d’una forma o altra, produeixen o transmeten cultura, a considerar la responsabilitat que els dóna la forma que tenen a les mans.”

 

La invitació continua vigent i l’esperit del bisbe Joan perviu.

 

Moltes gràcies.

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.