Fer de mags

Epifania 2015

Els pastors no van trigar gaire a veure Jesús. En canvi els mags hi varen arribar després d’un temps llarg i d’un camí difícil. Certament que la fe sempre comporta una opció personal, però hi ha persones a qui ens ha estat relativament fàcil de creure: a casa, a l’escola, els amics, el context… tot ens ha parlat de Déu…

En canvi els mags arriben a Jesús fent un camí llarg i difícil. Es van deixar guiar –sembla- per una conjunció estel·lar i van haver de sortejar obstacles... Hi ha persones a qui arribar a trobar-se amb Jesús els ha suposat i els suposa tot un treball interior, una lluita, una conversió.

Els pastors per trobar Jesús van entrar en un estable, dins d’una cova. En canvi els mags entren ja en una casa. Són les persones que s’atansen a les nostres comunitats i volen veure-hi Jesús. El trobaran? Ens trobaran units? Veuran en els nostres rostres la tendresa de Déu?

La festa d’avui em va pensar també espontàniament en les persones que han vingut de lluny. Persones que procedeixen d’altres llengües, ètnies o cultures i que ara, són membres actius de les nostres comunitats cristianes. Persones que sovint ens ofereixen els seus dons, el millor d’ells mateixos: l’or del seu treball, l’encens de les seves festes, la mirra de la seva saviesa tradicional. Sabem acollir-los? Sabem caminar cap a una societat veritablement integradora?

Aquests dies uns grans magatzems presenten un espot publicitari que m’ha agradat: es tracta de la proposta que uns educadors fan a uns nens que aquest any escriguin dues cartes: una adreçada als Reis i una altra als pares, demanant-los també alguna cosa. La carta als mags els és fàcil d’escriure. La dels pares els costa una mica més. Però tots els infants s’avenen a escriure-la. Alguns pares, en llegir aquestes cartes dels seus fills, s’emocionen fins a les llàgrimes, de tan transparents i sinceres com són: els demanen que estiguin més per ells, que juguin amb ells, que sopin més sovint amb ells... Alguns hi descobreixen desitjos que ja pressentien, d’altres alguna cosa que els sobta...

Us animaríeu a que els vostres fills petits us escrivissin una carta...? Potser no cal esperar a l’any vinent: ara que ja han escrit la dels Reis els serà més fàcil escriure la dels pares, que en definitiva poden ser els millors mags, transformadors de la realitat. Perquè Déu parla també per la boca dels infants.