Jaume Aymar i Ragolta

Homilía Diumenge IV de Pasqua (26/04/2015) L'Evangeli del bon pastor ens fa pensar en la importància del que avui en diem l'acompanyament.   Avui tots som molt gelosos de la nostra autonomia personal i ens pot semblar que és propi de febles demanar algú que ens guiï,   que ens acompanyi en el nostre creixement espiritual i moral. Però és indispensable: ens calen referents, interlocutors, persones a les quals puguem obrir la nostra ànima, persones que ens diguin una paraula de consol, d’estímul, d’esperança.   Avui l’acompanyament espiritual és fins i tot objecte d’estudi en graus superiors. El bisbe Sebastià, en un recés ahir mateix als Amics de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel ens deia que hi ha persones que diuen “jo no em confesso amb un capellà”, vol dir que en el capellà no hi veuen a Jesús, deia, o no el veuen com quan celebra l’eucaristia. Jesús ens dóna pistes de com és el bon pastor. En primer lloc Ell s’hi identifica. Diu: “Jo sóc el bon pastor.” En...

Homilia Diumenge III de Pasqua 19/04/15 Els deixebles d’Emaús expliquen a la comunitat reunida el que els ha passat pel camí i com han reconegut Jesús quan partia el pa. Diuen que fa més feliç reconèixer que conèixer, quan coneixem descobrim per primera vegada, però quan reconeixem ens passen pel cor aquelles experiències viscudes al costat d’aquella persona o d’aquell indret o d’aquell fet. I això ens emociona, ens estimula i ens fa créixer. És evident que això no és immediat, que hi ha tot un procés: abans del reconeixement els deixebles s’esglaien i dubten. Com nosaltres avui ens esglaiem i dubtem tan sovint... Però després tot és pau i alegria. Jesús Ressuscitat continua essent un Mestre que els ensenya i que comparteix la taula amb ells, com ho havia fet durat tres anys, però ara tot ha canviat: la seva presència és ben real i alhora, misteriosament transcendida. Cal un acte de fe per reconèixer-lo i aquell acte de fe porta a la missió.   La fe no és autèntica si no port...

Diumenge de Pasqua 5/04/2015 Avui és diumenge de Pasqua, la Pasqua florida, la festa de les festes. Hem assistit amb emoció a la processó de l’encontre de Jesús Ressuscitat amb Maria. Aquesta aparició no surt als evangelis. Però nosaltres es preguntem: “Com no s’havia de deixar veure abans que als altres a la seva Mare! La primera que l’havia bressolat als seus braços! La Dolorosa que una vegada mort l’havia bressat de bell nou a la seva falda. L’única que va mantenir clara l’esperança durant el Dissabte Sant” (A. RUBIO, Itinerari Pasqual. Camí de l’Alegria , p. 12) L’aparició de Jesús Ressuscitat a la seva Mare queda corroborada també per una revelació a Santa Teresa “Em va dir [Jesús] que, en ressuscitar, havia vist la Nostra Senyora” ( Santa Teresa de Jesús. Obres completes . Comptes de consciència, 13a 12). A la Passió d’Esparreguera, també queda reflectida aquesta emocionada abraçada del Senyor Ressuscitat a la seva Mare. I Sant Joan Pau II es preguntava: “La Verge, pr...

Vetlla Pasqual 2015 Vetllar vol dir tenir cura, estar atents, vigilar. Aquesta nit de la Vetlla Pasqual, a les lectures, hem anat resseguint la història de la Salvació: el Gènesi, l’Èxode, els profetes, la carta de l’apòstol, fins a l’Evangeli. Són textos de gran profunditat, que tot i que els escoltem cada any sempre poden suggerir-nos noves perspectives. Personalment m’agrada molt aquesta expressió del llibre del Gènesi: Déu veié tot el que havia fet, i veié que “era bo de debò”. Diuen els experts que la traducció literal d’aquest passatge és que Déu va veure que tot era “bo i bell”, a la vegada.   Saber contemplar la bellesa de la Creació i encara saber gaudir de la bellesa de la nova creació! La bellesa abunda en la realitat i la bellesa és la manifestació més pura de Déu. Quan una acció és bona la qualifiquem de tal, però quan és molt bona, la qualifiquem de bonica. Gràcies també a tants artistes que continuen obsequiant-nos amb “epifanies de bellesa”. L’evangeli ...

Divendres   Sant 2015 La nostra raó és limitada. La nostra raó no és com el sol de ple migdia que tot ho il·lumina, si no com els primers raigs de l’aurora que acaronen les formes i deixen moltes zones amb penombra. Aquestes zones en penombra són el misteri (Maria Zambrano). Explica el Papa Francesc, en una de les seves meditacions diàries a Santa Marta que quant l’Àngel va anunciar a Maria li va prometre que la força de l’Altíssim la cobriria amb la seva “ombra”. I Maria va acollir aquest anunci amb silenci.   Maria al peu de la creu està en silenci, mentre les ombres cobreixen la terra. Podria pensar que l’àngel Gabriel l’havia enganyada: li havia promès que el seu fill seria Rei i no portava més corona que una corona d’espines,   en lloc de ceptre havia portat una canya que s’esberla, en lloc de mantell reial li havien imposat   la clàmide d’un soldat i ara li havien treta, li havia promès que seria gran i ara, a ulls del món, era un fracassat... Però Ma...

Dijous Sant 2015 “A vosaltres us he dit amics”. Avui és un dia per aprofundir l’amistat. L’amistat que es tradueix en servei. En l’amistat no hi ha jerarquies: ens fa a tots iguals. Em deia una mare jove, que acabat de perdre un amic malalt de càncer, el seu fill petit li va preguntar: “mare és veritat que un amic és un tresor”? Sí, fill meu i jo acabo de perdre un tresor.” Jesús tenia un petit cercle d’amics. I a aquests amics els ensenya la lliçó del servei. El rentament de peus en origen una feina pròpia dels esclaus, però Jesús és un home lliure i renta els peus als qui vol, perquè vol. El rentament dels peus era un signe tan important que en l’església primitiva es considerava quasi un sagrament. En el rentament dels peus hi ha d’alguna manera inclosos els sagraments del baptisme (bany regenerador) i de la penitència (renovació del baptisme). Tots, com Pere, correm el perill de no acceptar que tenim la necessitat del perdó, que els nostres peus estan bruts. Tots tenim...