sábado, 4 de abril de 2015

Vetllar: la Pasqua avui


Vetlla Pasqual 2015

Vetllar vol dir tenir cura, estar atents, vigilar.

Aquesta nit de la Vetlla Pasqual, a les lectures, hem anat resseguint la història de la Salvació: el Gènesi, l’Èxode, els profetes, la carta de l’apòstol, fins a l’Evangeli. Són textos de gran profunditat, que tot i que els escoltem cada any sempre poden suggerir-nos noves perspectives. Personalment m’agrada molt aquesta expressió del llibre del Gènesi: Déu veié tot el que havia fet, i veié que “era bo de debò”. Diuen els experts que la traducció literal d’aquest passatge és que Déu va veure que tot era “bo i bell”, a la vegada.  Saber contemplar la bellesa de la Creació i encara saber gaudir de la bellesa de la nova creació! La bellesa abunda en la realitat i la bellesa és la manifestació més pura de Déu. Quan una acció és bona la qualifiquem de tal, però quan és molt bona, la qualifiquem de bonica. Gràcies també a tants artistes que continuen obsequiant-nos amb “epifanies de bellesa”.

L’evangeli ens ha relatat l’experiència sorprenent d’aquelles tres dones que havien continuat avançant cap al sepulcre malgrat que sabien que hi havia una pedra molt grossa que tancava la porta. A mi em diu que hem de caminar, hem d’avançar malgrat tots els obstacles, per grossos que semblin...

La nostra visió del temps, hereva del judaisme, és lineal i històrica. A diferència d’altres cultures que tenen una visió més cíclica i circular del temps, nosaltres sentim que avancem cap una horitzó lluminós. Però quan repassem la història ens adonem que està teixida de guerres, de lluites, d’invasions... no obstant hi ha un fil d’or que serveix d’enfilall: l’acció de Déu envers el seu poble i aquesta és una acció bona i bella.

Crist va venir a salvar-nos, no a morir en creu. Però el seu missatge de salvació va topar amb els entesos del seu temps i el van fer crucificar. Ell no buscava la mort. I la mort no va tenir la darrera paraula. Avui aquesta acció salvadora continua.

Al pregó pasqual hem cantat que “aquesta nit santa i poderosa/allunya el pecat/renta les culpes/ fa innocents els caiguts/torna l’alegria als entristits,/dissipa els odis,/ restableix la concòrdia/converteix les nacions”.

Per tant aquest fil d’or salvador continua en el present. A Catalunya Cristiana aquesta setmana hem recollit algunes històries de vida, que són Pasqües d’avui. La de l’Antònia nom fictici d’una dona que va exercir la prostitució en condicions deplorables, sense llar, alcohòlica, amb VIH i finalment amb un càncer que se l’anava emportant. Però va trobar l’acompanyament de l’Eduard, educador social de Càritas que la va saber escoltar i va fer-la sentir persona.  L’Eduard ens deia: “he estat testimoni privilegiat de moltíssimes resurreccions de persones que gairebé ningú no donava res per elles.”

O el cas de la Cristina aquesta nena de vuit anys, malalta de càncer terminal que un dia abans de la seva mort deia als seus pares “no ploreu, perquè jo estic bé.” Mossèn Cinto Busquet que li va donar la comunió, la unció i que va acompanyar a ella i als seus pares fins al final explicava que “la fe ha estat el pal de paller que ha sostingut el dia a dia de la Cris i de la seva família”. I el pare de la Cris deia: “amb el seu testimoni, a mesura que hem avançat en tot el procés, s’ha anat reforçant la meva fe. Gràcies a la Cristina jo tinc més fe ara que abans i també tinc més força.”

O el testimoni de la Marisa que es drogava i que tenia un comportament antisocial i  que gràcies al Centre Sara de Sabadell que acull i rehabilita persones en situació d’exclusió social, va aprendre a conviure i va canviar els seus hàbits negatius.

Voldria afegir-hi també el cas de la Maria Teresa, una dona encara jove, que va néixer un dimecres sant i que ha mort precisament aquest dimecres sant, després d’anys de malaltia, procurant fer feliços els qui tenia al voltant i encara en vigílies del seu traspàs tenia força per somriure... “Tinc ganes de marxar”, em deia. Només marxa qui té un lloc per anar i ella, certament, ja gaudeix del paradís. I els seus mateixos pares, serens, lloaven la fortalesa d’aquesta filla excepcional.

Segurament tots vosaltres podríeu afegir molts casos de persones que us han parlat, potser sense paraules, del seu pas de mort a vida, que us han dit amb el seu capteniment, que la història de la Salvació, continua, que us han ajudat a creure que hi ha un més enllà. Mn. Busquet deia: “la mirada de la Cris no l’oblidaré mai. Els seus ulls m’han fet veure que el Crist Ressuscitat realment ha vençut la mort.”

Per descobrir aquestes pasqües contemporànies, hem de vetllar, hem d’estar atents, vigilants... No ens podem perdre tants testimonis com Déu ens brinda cada dia. Com escrivia Joan Maragall al seu poema Excelsior: “Vigila, esperit, vigila;/ no perdis mai el teu nord;/ no et deixis dur a la tranquil·la/ aigua mansa de cap port.// Gira, gira els ulls enlaire,/ no miris les platges roïns,/ dóna el front an el gran aire;/ sempre, sempre mar endins”.

Que tingueu una bona Pasqua.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.