Els sagraments de l'amistat

Dijous Sant 2015

“A vosaltres us he dit amics”. Avui és un dia per aprofundir l’amistat. L’amistat que es tradueix en servei. En l’amistat no hi ha jerarquies: ens fa a tots iguals. Em deia una mare jove, que acabat de perdre un amic malalt de càncer, el seu fill petit li va preguntar: “mare és veritat que un amic és un tresor”? Sí, fill meu i jo acabo de perdre un tresor.”

Jesús tenia un petit cercle d’amics. I a aquests amics els ensenya la lliçó del servei. El rentament de peus en origen una feina pròpia dels esclaus, però Jesús és un home lliure i renta els peus als qui vol, perquè vol. El rentament dels peus era un signe tan important que en l’església primitiva es considerava quasi un sagrament. En el rentament dels peus hi ha d’alguna manera inclosos els sagraments del baptisme (bany regenerador) i de la penitència (renovació del baptisme).

Tots, com Pere, correm el perill de no acceptar que tenim la necessitat del perdó, que els nostres peus estan bruts. Tots tenim el perill de dir que les coses sempre “s’han fet així”. Tots correm el risc de no deixar-nos estimar. És el el risc a què s’exposa el fill gran de la paràbola del fill pròdig, el perill dels obrers de la primera hora que remuguen perquè als de la darrera els han pagat el mateix. Ésser cristià és deixar-se rentar els peus, o en d’altres paraules, creure. Jesús vol que caminem amb ell: “que bonics són els peus del missatger que anuncia la bona nova!” diu plàsticament el profeta Isaïes. Recordo el gest d’un meu col·laborador, el P. Giovanni, que solia acompanyar els pelegrins a peu a Montserrat. Tenia cura sol·lícita d’ells i més d’una vegada, quan passades les hores algun caminant ja no podia més, el veiem de genolls guarint aquelles nafres incipients...

L’amistat s’alimenta al voltant de la taula. L’eucaristia és l’àpat de l’amor. En la sobretaula hi ha els brindis, que són expressió d’agraïment i de bons desigs. “Invocant el seu nom, alçaré el calze per celebrar la salvació”. Cada eucaristia és també un brindis.

Avui ens costa entendre que tanta gent abandoni la missa dominical i que  fins i tot persones que n’havia participat molts anys, en deixi de participar. Penso que és un símptoma i el símptoma respon a unes causes profundes. Intentar posar remei al símptoma i no anar a les causes és estèril. Potser hi ha joves que es pensen que l’eucaristia és “per als grans”, potser n’hi ha molts que no saben què celebren, potser d’altres, fins i tot practicants, hi participem de manera rutinària, sense prendre consciència que allí hi passa “alguna cosa”. Cal un gran acompanyament sol·lícit i una catequesi vital per fer entendre que l’eucaristia és un temps fora del temps, és un tast de l’eternitat feliç, és l’anticipació del Cel.

En el nostre arxiprestat, a la parròquia de Sant Sebastià de Pomar, es vol establir l’adoració perpètua del Santíssim Sagrament. Algú dels que hi ha participat ha quedat impressionat del silenci i la unció amb què se celebra. És un intent lloable. No obstant convé recordar l’adoració pren el seu ple sentit en la celebració de l’eucaristia i en la projecció de la caritat fraterna envers els germans. En una església de Suïssa on es feia l’adoració hi havia un rètol que deia: “Anem a trobar-nos amb Déu, per retrobar-nos després amb els germans.”

Al himne Pange lingua, “Canta llengua el sant misteri”, repetirem un any més: “Aquell vespre de la cena,/la darrera amb els germans/ observant tots els preceptes/ d’aquell àpat ritual, /per ses mans es dóna als dotze/ ell mateix com a menjar//El Verb-carn amb la paraula/ muda en carn el que era pa;/ sang de Crist el vi es torna// Si els sentits no entenen res,/n’hi ha prou amb la fe sola/perquè el cor n’estigui cert.

El papa Francesc defineix l’Església com una immensa majoria de laics, amb un petit grup de ministres al seu servei. Moltes vegades però, hi ha laics i capellans que tenen una visió de l’Església ben diferent, la veuen piramidal, els seglars encimbellen el mossèn i obliden la seva responsabilitat de batejats, els mossens no deixen créixer els laics en responsabilitat... Que avui quan en veieu agenollat als vostres peus, entengueu el simbolisme d’aquesta acció i pregueu també per mi, perquè sigui fidel a l’evangeli de Jesucrist i no em cansi de donar la vida per amor.