L'abraçada pasqual

Diumenge de Pasqua 5/04/2015

Avui és diumenge de Pasqua, la Pasqua florida, la festa de les festes.

Hem assistit amb emoció a la processó de l’encontre de Jesús Ressuscitat amb Maria. Aquesta aparició no surt als evangelis. Però nosaltres es preguntem: “Com no s’havia de deixar veure abans que als altres a la seva Mare! La primera que l’havia bressolat als seus braços! La Dolorosa que una vegada mort l’havia bressat de bell nou a la seva falda. L’única que va mantenir clara l’esperança durant el Dissabte Sant” (A. RUBIO, Itinerari Pasqual. Camí de l’Alegria, p. 12)

L’aparició de Jesús Ressuscitat a la seva Mare queda corroborada també per una revelació a Santa Teresa “Em va dir [Jesús] que, en ressuscitar, havia vist la Nostra Senyora” (Santa Teresa de Jesús. Obres completes. Comptes de consciència, 13a 12). A la Passió d’Esparreguera, també queda reflectida aquesta emocionada abraçada del Senyor Ressuscitat a la seva Mare. I Sant Joan Pau II es preguntava: “La Verge, present a la primera comunitat de deixebles (cf. Ac 1, 14) com podia haver estat exclosa del nombre d’aquells que havien trobat el seu fill diví ressuscitat d’entre els morts?” (Audiència general del dimecres 21/05/1997).

Ara penso en una bona feligresa. Té més de vuitanta anys. Ha tingut cinc fills. Un d’ells, el gran, va morir jove, als trenta-quatre. El vaig conèixer, era un home bo, vital, gran excursionista, de mirada neta... Va marxar amb molta rapidesa, en quinze dies, víctima d’un càncer. Han passat els anys. Cada dia aquesta bona mare el recorda amb serenor. Un dia a Montserrat es va trobar amb la mare d’un sacerdot que li deia: “ens va costar molt que Déu ens demanés el nostre fill però li vam donar i ara n’estem molt contents”. I aquesta feligresa li va respondre: “Doncs a mi Déu en quinze dies em va demanar el meu fill per sempre i li vaig donar... I també n’estic molt contenta.” M’ho deia, és clar, amb llàgrimes als ulls, mentre jo en el meu dedins pensava: “Quina fe en la Resurrecció!.” Aquesta mare només espera el dia que es tornarà a abraçar amb el seu fill.

Tots tenim en el cor. L’emoció dels presoners a qui el Papa Francesc ha rentat els peus aquest dijous, veiem també amb quina emoció l’abraçaven. Se sentien tractats com a persones.

El P. Juan José Aguirre Muñoz, combonià, és el  bisbe de Bangaussou (República Centreafricana). Explica que poc després d’arribar a la missió un company li va dir que havia d’anar a que els leprosos el beneïssin. Explica: “arribaven arrossegant-se sobre els seus monyons que eren els genolls i em tocaven amb els seus colzes, que ja eren les seves mans, mentre em trametien el seu alè de vida fregant-me les seves parts toves corrompudes, nassos, llavis i orelles que ja no existien”. (LV 25/10/14)

Decididament la millor manera d’entendre la Resurrecció és pensar que serà l’abraçada definitiva del Pare.

És Pasqua. El mantell blanc de l’altar evoca el llençol d’amortallar que van veure Pere i l’altre deixeble quan van entrar al sepulcre i van començar a comprendre que Jesús havia ressuscitat. Per a nosaltres, el cos de Crist Ressuscitat és l’Eucaristia.  Cada eucaristia és una trobada amb el Ressuscitat. I amb els ulls encara plorosos, fem un acte de fe.

A la pau ens abraçarem. Cada abraçada que ens fem és un signe de la resurrecció.