La veritable autoritat

Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món

La peculiar reialesa de Jesucrist, aparentment derrotat des de la creu, però amb una extraordinària autoritat moral, il·lumina la nostra manera d'entendre i d’exercir l'autoritat. Perquè l’autoritat tots la tenim o l’exercitem d’alguna manera. Diuen els entesos que “autoritat” vol dir augmentar, promoure, fer progressar, i que  també s’aplica a la força de la convicció,  el que fa que alguna cosa prosperi. Una de les missions del matrimoni, per exemple, és que els cònjuges es preocupin cadascú de la promoció humana i cristiana de l'altre. Els mestres tenen autoritat perquè en educar fan créixer els qui tenen confiats. Escriu la filòsofa Natàlia Pla que cal estimar el saber, per saber estimar. Compartir els coneixements és també una forma d’estimar, és una obra de misericòrdia. Segur que tots hem tingut molts professors, però recordem sobretot aquells que han estat veritablement mestres, és a dir que ens han educat perquè ens han estimat o ens han estimat perquè ens han educat. I els mestres ho continuen essent encara que estiguin jubilats, tota la vida. Fa poc vaig assistir al funeral d'un jutge, Ezequiel Miranda. Un jutge que tenia una gran autoritat moral. Però en els darrers anys de la seva vida, ja jubilat, es posava un davantal i servia en un menjador per necessitats. Aquest jutge en aquell moment exercia un altre tipus d'autoritat no menys excel·lent. I és que el poder ens desencanta i, en canvi l'autoritat, la veritable autoritat, que és l'autoritat moral, ens sedueix.

Aquesta és doncs l’autoritat que Jesús ha vingut a proposar-nos, una autoritat basada en el servei. Per això la reialesa de Crist és una reialesa simbòlica.  Jesús, clavat en creu, per més que un rètol en diverses llengües indiqui que és el rei dels jueus, no porta cap distintiu reial. Els soldats han esquinçat el mantell, s’han jugat a daus la seva túnica i la corona que duu és una corona d’espines. Però la seva autoritat roman intacta, i fins i tot un dels condemnats amb ell l’hi reconeix en aquell darrer instant.” Que bonic que és que Jesús identifiqui el regne de Déu amb el paradís! De vegades s’ha parlat amb enyorança del paradís perdut dels nostres primers pares. El regne cap al qual avancem, regne universal i etern, Regne de veritat i de vida Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia d'amor i de Pau, és infinitament millor que aquell primer paradís perdut. Un gran predicador barceloní, el doctor Joaquim Masdexexart comentant aquest passatge de l'evangeli que hem escoltat deia enginyosament: "Ladrón que en el ultimo momento supiste robarle a Jesús el paraíso!”. Podríem dir que a la creu Jesús exercita la darrera obra de misericòrdia, reinserir un delinqüent.

La primera lectura, del llibre de Samuel ens dóna la clau de la veritable reialesa quan el Senyor li diu a David: “tu pasturaràs Israel, el meu poble, seràs el seu sobirà”. La sobirania és el servei del  lideratge amatent.

Per això avui, en aquesta eucaristia, preguem per tots els qui tenen autoritat, als països, a les escoles, a les empreses, a les associacions, a les famílies i també a l'Església...

Ahir, en un bell acte a Santa Maria del Mar, es va cloure l’Any de la Misericòrdia a Barcelona. Vam sentir alguns testimonis de persones i institucions que es lliuren als altres abnegadament i també de beneficiaris d’aquest ajut com el de Diana Tchamitchiam, una noia refugiada siriana d’Alepo. Ajudar els pobres, diu ella, li guareix la ferida profunda d’haver deixat el seu país i la seva família. El seu testimoniatge era l’acompliment d’aquelles paraules de Francesc en convocar l’Any de la Misericòrdia: a tots, els creients i els allunyats pot arribar el bàlsam de la misericòrdia com a signe del Regne de Déu. També es va dir amb encert unes paraules que són una interpel·lació per tots nosaltres els membres d’aquesta parròquia i tots els que ens escolten: “les institucions acullen, les comunitats integren”. Sí disposem d’un efectiu servei de Càritas, però integrar una persona que truca a la porta és tot un llarg procés. Que l’Esperit Sant ens doni encert per saber acompanyar els qui ens reclamen i així anar edificant el seu Regne.