Eixamplar horitzons
Homilia l’Ascensió del Senyor 28/05/2017
Fixeu-vos que a moltes sobretaules, a moltes converses, acabem parlant dels mitjans de comunicació: sigui d'una presentadora, d'una entrevista, d'un programa, d'una sèrie o d'un article... Sovint ens queixem dels mitjans de comunicació: Ja no es pot veure la tele, ja no es pot llegir el diari... diem. Però és que els mitjans no s'inventen la realitat, la donen a conèixer, potser de vegades la deformen, però no l'inventen. Si hi ha mal al món, si a Egipte hi ha una matança de cristians coptes poques setmanes després de la visita del Sant Pare amb aquella estela d'esperança que va deixar, la cruesa de la realitat ens fueteja i ens diu que la pau s'ha de construir cada dia. La realitat per trista que sigui no la podem amagar... Avui, diumenge de l’Ascensió, som convidats a reflexionar en el paper dels mitjans de comunicació perquè l’Església celebra la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials. Enguany el títol del missatge del Papa Francesc és la frase que Isaïes posa en llavis de Déu Pare: “No tinguis por, que jo sóc amb tu!” (Is 43, 5) i el subtítol: “comunicar esperança i confiança en els nostres temps.” Comunicar esperança i confiança. Una característica d’aquesta esperança és que quan està fundada en la bona notícia que és el mateix Jesús, ens fa aixecar la mirada i ens impulsa a contemplar-lo. És el missatge de la festa de l’Ascensió: encara que el Senyor s’allunyi de nosaltres, en realitat s’eixamplen els horitzons de l’esperança.
Humanament parlant Jesús, ha fracassat com a Messies d'Israel. Els dotze que l'havien de representar s'han convertit en onze. Però el Senyor fa que fins i tot el fracàs esdevingui una ocasió i als apòstols els confereix una nova missió universal: feu deixebles sense cap mena de frontera. La llengua vehicular a partir d'ara serà el grec, no l'arameu. La pertinença al nou grup serà segellada pel baptisme i no ja per la circumcissió... És una realitat sorprenent però esperançadora i nosaltres en som deutors. Els apòstols no es planyeran, aniran per tot el món proclamant la bona notícia.
Els qui treballem en els mitjans de comunicació hauríem de preguntar-nos si amb les notícies que difonem, si amb les entrevistes que fem, som capaços de provocar als nostres receptors una mirada ample, capaç de mirar cap amunt, veritablement esperançada... Com diu el cant “pensament sempre amunt, sempre enlaire”... Amb una mirada ampla i generosa, tot pren un altre relleu. Diu l’evangelista que en el moment de l’Ascensió alguns es prosternaren i d’altres dubtaren. I això continua essent així en la vida de molts: hi ha moment de reconeixement agraït i d’altres moments de dubte. I és que el dubte també purifica. No ens hi podem instal·lar en el dubte, però raonar ajuda a creure i creure ajudar a ben raonar i també a enraonar.
Sovint ens queixem dels mitjans de comunicació i tenim raó, però també és convenient que per mitjà de les xarxes socials o senzillament comentant-ho amb els amics, difonguem aquells programes i espais que hem vist o escoltat i que realment ens han ajudat a créixer com a persones. Que també n’hi ha.
Fixeu-vos que a moltes sobretaules, a moltes converses, acabem parlant dels mitjans de comunicació: sigui d'una presentadora, d'una entrevista, d'un programa, d'una sèrie o d'un article... Sovint ens queixem dels mitjans de comunicació: Ja no es pot veure la tele, ja no es pot llegir el diari... diem. Però és que els mitjans no s'inventen la realitat, la donen a conèixer, potser de vegades la deformen, però no l'inventen. Si hi ha mal al món, si a Egipte hi ha una matança de cristians coptes poques setmanes després de la visita del Sant Pare amb aquella estela d'esperança que va deixar, la cruesa de la realitat ens fueteja i ens diu que la pau s'ha de construir cada dia. La realitat per trista que sigui no la podem amagar... Avui, diumenge de l’Ascensió, som convidats a reflexionar en el paper dels mitjans de comunicació perquè l’Església celebra la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials. Enguany el títol del missatge del Papa Francesc és la frase que Isaïes posa en llavis de Déu Pare: “No tinguis por, que jo sóc amb tu!” (Is 43, 5) i el subtítol: “comunicar esperança i confiança en els nostres temps.” Comunicar esperança i confiança. Una característica d’aquesta esperança és que quan està fundada en la bona notícia que és el mateix Jesús, ens fa aixecar la mirada i ens impulsa a contemplar-lo. És el missatge de la festa de l’Ascensió: encara que el Senyor s’allunyi de nosaltres, en realitat s’eixamplen els horitzons de l’esperança.
Humanament parlant Jesús, ha fracassat com a Messies d'Israel. Els dotze que l'havien de representar s'han convertit en onze. Però el Senyor fa que fins i tot el fracàs esdevingui una ocasió i als apòstols els confereix una nova missió universal: feu deixebles sense cap mena de frontera. La llengua vehicular a partir d'ara serà el grec, no l'arameu. La pertinença al nou grup serà segellada pel baptisme i no ja per la circumcissió... És una realitat sorprenent però esperançadora i nosaltres en som deutors. Els apòstols no es planyeran, aniran per tot el món proclamant la bona notícia.
Els qui treballem en els mitjans de comunicació hauríem de preguntar-nos si amb les notícies que difonem, si amb les entrevistes que fem, som capaços de provocar als nostres receptors una mirada ample, capaç de mirar cap amunt, veritablement esperançada... Com diu el cant “pensament sempre amunt, sempre enlaire”... Amb una mirada ampla i generosa, tot pren un altre relleu. Diu l’evangelista que en el moment de l’Ascensió alguns es prosternaren i d’altres dubtaren. I això continua essent així en la vida de molts: hi ha moment de reconeixement agraït i d’altres moments de dubte. I és que el dubte també purifica. No ens hi podem instal·lar en el dubte, però raonar ajuda a creure i creure ajudar a ben raonar i també a enraonar.
Sovint ens queixem dels mitjans de comunicació i tenim raó, però també és convenient que per mitjà de les xarxes socials o senzillament comentant-ho amb els amics, difonguem aquells programes i espais que hem vist o escoltat i que realment ens han ajudat a créixer com a persones. Que també n’hi ha.
Comentarios
Publicar un comentario