La unió fa la força

Homilia en la festa de Sant Anastasi 2017

Sr. Arxiprest, preveres concelebrants, diaques, ministres

Pastor de l’Església Evangèlica Baptista de Badalona

Sra. Alcaldessa, regidors

Confrares i confraresses  de Sant Anastasi

Germanes i germans,

La unió fa la força. Novament el temple de Santa Maria s’omple per celebrar amb pau i alegria la festa de Sant Anastasi, màrtir i copatró de Badalona. Diuen que el nom d’Anastasi es deriva de l’hebreu Hannah que vol dir “compassió”, misericòrdia... Tot i aquesta arrel hebrea, Anastasi és una paraula grega que significa “fer aixecar” i que té alhora el simbolisme cristià de resurrecció. A la resurrecció de Crist els grecs l’anomenen Anastasin “el que ressuscita”, que esdevé tanmateix una bonica salutació pasqual: als països de l’Est d’Europa, els cristians en temps de pasqua se saluden així un diu: “Crist ha ressuscitat!” I l’altra respon: “Veritablement ha ressuscitat!” És una salutació molt popular que fins i tot substitueix el bon dia o el bona tarda: Jesús és la força que ens uneix. Anastasi és, doncs, una paraula que té un significat ple de referències pasquals. La festa de Sant Anastasi s’esdevé sempre en el temps litúrgic de la Pasqua de Resurrecció. Prop de la imatge del sant, “el sant xic”, crema el ciri pasqual. Els màrtirs creien fermament en la resurrecció, per això anaven serens al suplici, fins i tot hi anaven cantant... S’havien pres seriosament les paraules de Crist a l’evangeli: “no tingueu por dels qui maten el cos...” i això els enfortia. I han estat molts en el decurs de la història, una multitud que ningú podria comptar...  Sabem que avui continuen havent-hi màrtirs al món, més encara que els del primers segles del cristianisme. Aquesta Quaresma hem tingut el testimoni impressionant de l’Ajuda a l’Església que sofreix... El Papa Francesc ha dit que la força més gran de l’església avui es troba en les petites esglésies perseguides...

El papa emèrit Benet, que fa pocs dies va complir 90 anys, ha dit que la millor defensa de l’església és la litúrgia ben celebrada i el testimoni dels sants, és a dir, el martiri. De què ens servirien unes celebracions molt cuidades, si allò que celebrem no anés acompanyat del gest de donar la vida? La litúrgia esdevindria buida i inútil. Igualment un teixit social i associatiu tan viu i tan ric com el de Badalona, ha de remetre a un compromís ciutadà de totes les entitats amb els més necessitats. La unió fa la força.

La devoció de Sant Anastasi a la nostra ciutat que ens agermana amb la de Lleida està relacionada amb la família Pocurull.  Al segle XVII, el notari barceloní Josep Pocurull, establert a Lleida i amant de la historiografia local tenia dos germans canonges de la Seu de Barcelona, mossèn Pere i mossèn Andreu que era també rector d’aquesta parròquia i que va fer bastir un altar en honor del sant l’any 1635.

Enguany l’església evangèlica baptista de Badalona, celebra els 60 anys del seu temple del carrer Sagunt. Tampoc no ho han tingut fàcil els nostres germans evangèlics. Ells també han conegut la presó i el martiri. Quan es va inaugurar el temple del carrer Sagunt, va caldre un subterfugi, altrament no els haurien donat permís. La mateixa església catòlica durant anys ha estat molt contrària als evangèlics. Crec que cal demanar-ne perdó i una manera de fer-ho és continuar en la línia d’obrir els nostres cors i els nostres temples als germans d’altres religions, fins i tot d’altres tradicions religioses. Del 13 al 16 de juny, aquí mateix a la parròquia tindrem una setmana bíblica amb exposició i conferències. Ens alegra molt de comptar avui amb la presència del pastor baptista José Antonio Cuenca. El 31 d'octubre de 2017 se celebraran 500 anys des que Martí Luter va clavar les seves 95 tesis contra la venda d'indulgències a la porta de l'església de Wittenberg (Alemanya), origen de la reforma protestant i de diverses esglésies amb milions de fidels. Avui som també en temps de reformes a l’església i a la societat.

En el moment de l’ofertori entraran a l’església els gegants Maria i Anastasi i dansaran davant de l’altar. Joan Maragall cantava així les seves nobles figures: “ells passen alts i serens,/balançant-se tot fent via/entre florida alegria.../i els aires en resten plens”

Els gegants tenen un simbolisme variat. Permeteu-me que avui subratlli el de representar la força col·lectiva i que reiteri el missatge d’enguany: la unió fa la força. L’eucaristia és la força que ens uneix entre nosaltres i també amb totes les dones i els homes del món que busquen enfortir les seves conviccions i també amb tots aquells que ens han precedit.

Als cristians evangèlics i catòlics ens plau cantar aquell coral de Bach: “Vos sou Senyor ma fortalesa/ma roca viva sou Senyor/en vos descansa ma feblesa/ que sou el Crist mon salvador./Retut d'angoixa us he cridat,/i vós, clement, m'heu escoltat.