Promeses

Homilia diumenge 6è de Pasqua

De vegades les persones ens fem promeses. De vegades les complim i altres vegades no. Però tots sabem des de petits que una promesa és seriosa i si no la podem complir normalment ens sap greu. Prometre una cosa als petits i no complir-la és anti-pedagògic. La saviesa popular diu: “a sants i a minyons, no prometis si no en dons”. Les persones malfien de les promeses d’alguns polítics. Potser perquè com deia Homer, “les moltes promeses disminueixen la confiança”. El temps els donarà o no la raó. De promesa ve compromís. I encara avui molts nuvis recorden amb emoció el dia que es van comprometre, és a dir que es van prometre recíprocament. M’ha arribat una capseta de cartró. Era d’un amic sacerdot que va morir. En el seu interior hi ha unes targetes, potser una cinquantena. A cada una hi ha una promesa de Jesús a l’evangeli. Aquestes no fallen. A l'evangeli d’avui n'hi ha almenys sis. Primera: “pregaré el pare que us donarà un altre Defensor l'esperit de la veritat.” Segona: “no us deixaré orfes, tornaré a venir.” Tercera: “em veureu encara que el món no em vegi.” Quarta: “viureu.” Cinquena: “sabreu que jo estic en el meu Pare i vosaltres en mi.” Sisena: “al qui m’estimi, l'estimaré.” Es pot fer un estudi bíblic molt interessant sobre les promeses de Jesús. Si més no, quan llegim un passatge de l’Escriptura, podríem subratllar-les. Quedaríem sorpresos. l’evangeli també és de futur. Perquè les promeses sempre apunten a accions futures.

Valdria la pena que aquestes d’avui les rellegíssim i les apliquéssim a la nostra vida. Preguntem-nos: ens sentim defensats pel Protector? Aleshores per què tan sovint tenim por? Ens sentim orfes (de pares, de mestres, de referents...) o experimentem que sempre hi ha un sostre que ens protegeix, si més no la volta immensa del Cel? Avui hi ha molts cristians el món que exposen la seva vida de manera conscient. No tenen por de viure la lògica del martiri. La segona part de la promesa és “tornaré a venir”. Creiem en la segona vinguda de Jesús que proclamem en cada credo? Potser no l'acabem d'entendre, potser molts ja en tenen prou creient en la primera, però d'aquesta segona vinguda en tenim moltes anticipacions, perquè amb una mirada de fe Jesús ve en cada home i en cada esdeveniment, com diem en un prefaci de la missa. Jesús diu també que el veurem. Parla evidentment d'una mirada interior. Aquesta setmana he participat d'un col·loqui on una bona historiadora de l'art juntament amb tot un grup de recerca intueixen, a través de les obres d'art, la mirada interior de molts artistes, que és en el fons una experiència mística. Format com molts en el racionalisme universitari, em sobta positivament sentir parlar a acadèmics, no necessàriament creients, de místics i visionaris sense cap menyspreu.

Quarta: viureu. Nosaltres tendim a fer sinònims la resurrecció i la vida, però Jesús se'ns ha presentat com les dues coses: algun matís diferencial hi ha. Cinquena: la podríem titular la permanència: Jesús roman en el Pare i nosaltres romanem en Jesús. Avui es parla molt d'accions consolidades. Quina satisfacció dóna veure que una obra es consolida en el temps, que una persona troba el nord de la seva vida!

I sisena: “al qui m’estimi, l’estimaré”. Cal explicar-la. No és un “et dono perquè em donis” és que la dinàmica de l’amor provoca més amor encara. la correspondència d’amor amb Déu trinitari provoca més estimació. Però, alerta, la primera iniciativa mai no és nostra. Déu ha estat el primer d'estimar-nos i ens ha fet capaços d'amor. Per tant estimar és la millor resposta a la seva amor, com es deia antigament en femení potser perquè l'amor que més s’assembla a Déu és el de la mare.

En un esmorzar vaig deixar la capseta a un company africà, catòlic. Espontàniament es va aixecar i invitava que cadascú tragués una targeta de la capsa. Era la manera de dir cada promesa és per a tu.

Com diu el salm: “La vostra promesa fa llum als meus passos/ és la claror que em guarda el camí”