domingo, 16 de julio de 2017

Saber escoltar

Diumenge XV de durant l'any (16/07/17)
“Escolta, fill, les prescripcions del mestre, para-hi l'orella del cor, i acull de bon grat l'exhortació del pare amorós i posa-la en pràctica” amb aquestes paraules, plenes de saviesa, Sant Benet comença la seva regla: l’han seguida milers d’homes i dones al llarg de la història i ha ordenat i orientat la seves vides: “Escolta.” “Oient de la Paraula”. Així va definir Karl Rahner el creient, cada u de nosaltres: oients de la Paraula... “Tenim dues orelles per escoltar i una sola llengua per parlar”, diu el proverbi oriental i afegeix amb cert humor vol dir que hem d’escoltar el doble que parlem.
Jesús, Mestre de vida, coneix el nostre cor com ningú i les nostres diverses situacions vitals. Certament hi ha diverses maneres d’escoltar, de parar l’oïda del cor, perquè tots som diferents i són diversos els nostres moments vitals. Mirant la nostra vida ens adonarem que cadascú de nosaltres pot ser a la vegada camí, pedregar, bardisses o terra bona.
Tots hem escoltat avui la Paraula de Déu. Però l’hem sentit tantes vegades, durant tants anys, que no potser no hem acabat d’entendre què ens està dient en la nostra vida, ens pensem que ho diu pels altres... I la Paraula és per a nosaltres, en el nostre moment vital: de joia, d’esperança, de preocupació o de perplexitat. Els que l’heu escoltada per ràdio no us heu pogut distreure amb les imatges i segurament us heu fixat en matisos que els qui som aquí a l’església ens han passat desapercebuts. Fem la prova, una cosa és llegir la Bíblia, l’altra escoltar un text bíblic per ràdio...
Potser la Paraula l’hem escoltada amb l’alegria del diumenge, dia de festa, dia comunitari, però quan sortim de l’església ja l’haurem oblidat; és que no hi hem aprofundit. Voldríem anar a fons però ens quedem en la superfície. I aquesta frivolitat és el que sembla tenyir també el debat públic i el moment polític i social. Cal fer silenci –i l’estiu és un temps propici- silenci del cor, per dir una paraula amb sentit. Oblidar. El bisbe Carrera explicava que un monjo cuiner escoltava de bon grat les homilies del seu abat, li agradaven molt, però les oblidava tot seguit. Quan el monjo li va obrir el cor a l’abat, ell li va respondre: “no t’amoïnis, oi que quan poses la verdura sota l’aigua, l’aigua s’escola, però la verdura queda esponerosa? Doncs igualment el teu cor.”
Potser, la Paraula l’hem escoltada i l’hem entesa i fins i tot la recordem, però aquesta Paraula no acaba de canviar la nostra vida, no ens hem compromès, ens  hem embardissat, tenim tants temes per resoldre: per molts és final de curs, feina, feina, feina, “sembla que s’acabi el món”, tots són compromisos de darrera hora, tot pel setembre...
I potser l’hem escoltada, l’hem entès, l’hem acollit de bon grat, la recordem i ha canviat una mica, en major o menor grau la nostra vida. Jesús no fa diferència entre el cent, el seixanta o el trenta. No es mou en paràmetres quantitatius, si no qualitatius. Hem de reconèixer amb humilitat que també hi ha encerts en la nostra vida, que també donem fruit. Evitem ser jutges de nosaltres mateixos.
Si aprenem escoltar Déu, sabrem escoltar els germans.  A la parròquia de Santa Anna de Barcelona, convertida en hospital de campanya, han fet la capella de l’escolta, on professionals dediquen voluntàriament el seu temps a acollir aquells que desitgen ser escoltats. Saber escoltar és un art. El qui parla s’ha de sentir escoltat de debò i el qui escolta també aprèn: s’ha de deixar modificar per allò que està oint.
Escolta, ausculta, en llatí. Diuen que quan un estudiant de medicina comença, encara que posi el fonendo no sent els batecs del cor, ha de ser el mestre que em paciència l’ajudi a descobrir-lo, a escoltar-los. Igualment hem d’aprendre a auscultar el batec del món, hem d’aprendre a llegir entre línies les notícies per descobrir-hi els signes del nostre temps.

Maria, oient fidel, va escoltar, va comprendre progressivament, i va deixar que l’anunci canviés la seva vida. Que ella, en la seva advocació del Carme, giri envers nosaltres els seus ulls misericordiosos i escolti el nostre clam.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.