Jaume Aymar i Ragolta

Dicen los expertos para que una empresa prospere deben haber cuatro tipos de personas: el visionario, el ejecutivo, el detallista y el sinérgico. Algunas personas, privilegiadas, poseen estas cuatro dimensiones, otras son hábiles en tres o en dos. Algunas, en una,  y otras tal vez carecen de todas ellas. El éxito del jefe de la empresa es saber detectar los talentos de sus colaboradores para saber si son visionarios, ejecutivos, detallistas o sinérgicos o si pueden desarrollar algunas de estas aptitudes. Existe un texto en la Biblia Juan 21, 1-14, que puede iluminar la aplicación de estas cuatro dimensiones a la Iglesia. “ 1 Después de esto, Jesús se manifestó otra vez a sus discípulos junto al mar de Tiberias; y se manifestó de esta manera: 2  Estaban juntos Simón Pedro, Tomás llamado el Dídimo, Natanael el de Caná de Galilea, los hijos de Zebedeo, y otros dos de sus discípulos. 3  Simón Pedro les dijo: Voy a pescar. Ellos le dijeron: Vamos nosotros también ...

Homilia diumenge XXI Externament Jesús s'assembla una mica a Joan Baptista, una mica a Elies, una mica a Jeremies, perquè Jesús és un profeta, però Jesús és més que profeta, és el Fill de Déu vivent. I Pere ho pot proclamar perquè ell ha viscut aquesta intimitat amb Jesús, perquè el coneix interiorment.  Avui hi ha persones que diuen que Jesús és un personatge especial, un gran home, un savi, un profeta. I tenen part de raó. Però només els que tenen intimitat amb ell poden afirmar que Jesús és el Fill de Déu viu. Nosaltres ho afirmem en cada missa cada vegada que proclamem el credo. Però encara ens falta un pas més: hem d'afirmar-ho amb la vida. Pere va fer la plena professió de fe quan fou crucificat cap per avall. Chesterton deia que aleshores va comprendre com era l'univers perquè  va veure els núvols com muntanyes, les estrelles com flors, i tots els homes penjant de la infinita Misericòrdia de Déu.  El Papa Francesc està fent aquest capgirament a l'Església....

Homilia diumenge XX de durant l'any 20/08/2017 Estem commocionats pel terrible atemptat de Barcelona i la rèplica de Cambrils d’aquesta setmana. Ha estat uns atemptats  contra la població civil, amb tretze morts i més d’un centenar de ferits, en uns escenaris que per molts de nosaltres són familiars i fins i tot habituals.  Podríem fàcilment haver estat entre les víctimes. El terror aquesta vegada ens ha tocat molt de prop. És esfereïdor pensar que les proporcions haurien pogut ser molt més grans... No obstant, la commoció ha de deixa pas a la serenor. I a la reflexió. Perquè l’èxit del terrorisme és sembrar la por i la por paralitza. Per això a tots va impressionar el crit “no tinc por” que va seguir el minut de silenci de divendres al migdia a la Plaça de Catalunya. Els bisbes de Catalunya en la seva nota, després d’expressar el seu condol, manifesten que la ciutat de Barcelona “sempre ha estat compromesa per la causa de la pau i de la justícia”. Podríem dir el mat...

Homilia diumenge XIX de durant l'any (13/08/17) Passen els anys. I la nostra recerca del Senyor, la meva i la teva, continua magníficament expressada en aquest primer llibre dels Reis.  Sortim de la cova de nosaltres mateixos, mirem el món i veiem passar aquells que són com una ventada impetuosa, els líders victoriosos que governen els pobles amb mà fèrria i esmicolen els petits o els arraconen a les perifèries. Poseu-hi els grans dictadors, els oligarques poderosos:  en ells no hi ha Déu. I passen aquells que com un terratrèmol somouen les seguretats, encenen les masses, fan un gran espectacle, exalten les emocions... poseu-hi els demagogs de tota mena, els histriònics, els telepredicadors...en ells no hi ha Déu. I passa el foc, aquella flamarada de paper encès que dura un instant, la promesa de plaers efímers i escadussers, les modes, les marques, la sofisticació... en ells tampoc no hi ha Déu. Finalment passen els del so d’un aire suau, els de l’oreig de l’amable ...

Transfiguració 2017 Sempre la tríada és present en el cristianisme. Jesús pren tres apòstols en el moment de la Transfiguració i té a cada costat Moisès i Elies formant una altra tríada celestial. Recordem que a la muntanya del Gólgota hi hagué, segons l’evangeli, una tríada femenina: Maria, la Mare de Jesús, la seva germana Maria de Cleofàs i Maria Magdalena. L’expressió humorística “les tres maries” aplicades a certes assignatures del batxillerat, no ens   hauria de fer perdre la grandesa del símbol d’aquestes tres dones fidels fins a la creu. En moltes congregacions, perquè hi hagi comunitat han de ser tres com a mínim. Els bisbes i altres càrrecs en l’Església són elegits a partir de ternes. Els tribunals han de tenir un mínim de tres membres. Segurament aquest esquema ternari és útil a tota organització humana. Un pensa per què Jesús va escollir precisament aquells 3 apòstols i no uns altres. Recordem que Pere era un home impetuós i recordem que Jaume i Joan...

Aquests dies és fàcil que tinguem estones per contemplar, és a dir per gaudir silenciosament de la naturalesa i de les muntanyes, els torrents, les tarteres, la vegetació... Sant Ignasi deia “ contemplación para alcanzar amor ”. És a dir, la contemplació de les coses de Déu, no és per a un estèril solipsisme, és per estimar millor. Aquests dies la Cartoixa de Montalegre ha estat notícia pel nomenament del P. Josep Maria Canals com a prior. El P. Canals diu que els monjos han de ser “solitaris i solidaris”, dues paraules que resumeixen la contemplació i l’acció. Ignasi admirava la cartoixa, tant que si un jesuïta hi vol ingressar no necessita cap dispensa. De fet els jesuïtes són “contemplatius en l’acció”. La gran imatge del Moisès de Miquel Àngel que havia de formar part del sepulcre del Papa Juli II al Vaticà i que avui és a l’església romana de Sant Pere de les Cadenes ( San Pietro in vincoli ), il·lustra el passatge del llibre de l’Èxode que hem proclamat. Expressa molt b...

Homilia. Diumenge XVIII de durant l’any Ja des de petits ens agradaven els contes que parlaven de tresors amagats. La historia també ens parla de troballes que han estat veritables tresors com la Dama d’Elx o la tomba de Tutankamon. Les mateixes pintures de Taüll, tot i que s’endevinaven, foren una gran troballa, un tresor. El salmista ha dit amb saviesa: “m’estimo més la llei que surt dels vostres llavis que mil monedes d’or o de plata... Jo aprecio els vostres manaments més que l’or i més que tot”. Subscriuríem aquestes paraules? Confesso que em costaria una mica: les coses materials ens enlluernen. Però amb els anys hom aprèn també a relativitzar i al capdavall potser el que fa més goig és el fet de trobar,,, M’agrada la traducció catalana del que demana Salomó: discerniment. Una paraula bíblica i una paraula ignasiana. Quan els bisbes del Consell Ordinari del Sínode van proposar al Papa Francesc que el tema del proper Sínode fos “Els joves i la fe”, Francesc hi va afegir: “...