Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge de Crist Rei 26/11/2017 Quan Miquel Àngel va pintar el Judici Final a la paret de fons de la Capella Sixtina es va inspirar en aquest passatge de l’evangeli que acabem de proclamar. És com si la paret hagués desaparegut i, de sobte, aparegués l’escena del darrer dia. És l’instant suprem en que Jesús Ressuscitat (porta les nafres de la Passió) fa un gest de reprovació amb el braç envers tots aquells que no han sabut reconèixer-lo en el germà més petit, en el pobre i el famolenc, en el malalt i el pres, en els seus enviats. D’aquesta composició grandiosa (hi ha prop de quatre-centes figures humanes) hi ha molts detalls que ens impressionen: Maria apareix com a arraulida al costat de Jesús, talment com Eva sorgida del costat d’Adam. I és que Jesús i Maria són el nou Adam i la nova Eva, els pares de la humanitat nova que va sorgint lentament enmig del dolor i que es manifestarà en plenitud el darrer dia. Miquel Àngel patia molt per aquell món tan corrupte com el qu...

Parròquia de Santa Maria de Badalona divendres 17 de novembre de 2017 La seva misericòrdia s'allarga de generació en generació/per a tots els seus fidels./Desplega la potència del seu braç,/i destrueix als homes de cor altiu./Desposseeix als grans del seu senyoriu,/i exalça els insignificants, als que no són res./Sadolla als qui tenen fam amb tota mena de béns,/i deixa als rics amb les mans buides./Acull al seu poble Israel, el seu servidor,/recordant-se de la seva misericòrdia/com ho havia promès als nostres pares/ a Abraham i la seva descendència per sempre. Benvolguts, En les dues sessions anteriors hem escoltat les reflexions de dos pastors Lorenzo González i Daniel Posse. Tots dos experts en Luter. Jo en aquest tema no els arribo ni a la sola de la sabata. Amb tot, vull agrair al Joan Rosàs i als congregants dels Dolors que en aquest cicle amb motiu dels 500 anys de la reforma protestant, m’hagin permès de llegir i comentar aquest text de Luter –que al seu torn é...

Homilia diumenge XXXIII (19/11) La dona forta té un protagonisme gran en la primera lectura. També a la segona, Pau compara la segona vinguda del Senyor i el trasbals que suposarà amb els dolors de la mare quan infanta, que en el seu temps, eren molt més intensos i generalitzats. Però és una visió consoladora, entendre que els sofriments del món present són el signe d’un nou part... I encara que explícitament a l’evangeli Jesús no parli de la dona, és evident que les dones per la seva mateixa naturalesa, solen ser molt bones administradores. Però aquest evangeli dóna una lliçó encara més profunda. Ens ajuda a conèixer millor a tots, homes i dones, com és Déu, el rostre de Déu. El tercer  personatge de la paràbola, el que només havia rebut un milió, té una imatge distorsionada del seu senyor: “sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat.· I davant d’aquest Déu esdevé poruc. Probablement sí que aquell senyor era exigent, però no és veritat que no hag...

Facultat de Filosofia de Catalunya (URL) Quarta hora de dimecres 15 de novembre de 2017. Sant Albert el Gran Centre d’Estudis i Documentació G. K. Chesterton Déu vos guard. Saludo cordialment la Dra. Anna Berga, Secretaria General de la Universitat Ramon Llull, el professor Josep Carbonell, donant del Fons Chesterton, la Dra. Sílvia Coll-Vinent, professora titular de la Facultat de Filosofia, el Sr. Marià Hispano, arxiver del fons Chesterton i el Sr. Daniel Gil, de la Biblioteca Episcopal del Seminari de Barcelona, que en serà la dipositària. Saludo cordialment el degà de la Facultat de Teologia, els professors i alumnes, i el distingit públic assistent. Avui és la festivitat de Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l’Església, mestre de Sant Tomàs d’Aquino. Sobre ell escrivia Chesterton: “Albert el Gran fou el fundador de la ciència moderna. Va contribuir més que cap altra a preparar el procés que va convertir a l’alquimista en químic i a l’astròleg en astrònom.” [AYLLÓ...

En el moment de rebre el Premi Carles Cardó, vull expressar la meva gratitud envers els qui heu tingut l’amabilitat de concedir-me’l, convençut que és un guardó extensiu a tot l’equip que fem possible Catalunya Cristiana i Ràdio Estel. Em ve a la ment la figura de l’estimat bisbe Joan Carrera, pioner dels nostres mitjans de comunicació, que  va admirar tant el sacerdot Carles Cardó, pensador i promotor del cristianisme social i un dels homes d’Església que més ha incidit en el nostre país en el decurs del segle XX. La vostra fundació -que porta el nom del recordat Joaquim Xicoy- té dos eixos: Persona i democràcia. El personalisme ha marcat la filosofia contemporània. Subratllar la unicitat i la centralitat de la persona, la seva capacitat de diàleg, la importància que  no quedi mai reduïda a un instrument. Els postulats filosòfics del personalisme alimenten el Concili Vaticà II. Ja sabeu també que a Europa el personalisme ha estat una font d’inspiració de la democràci...

En la mort de Paco Viñas 14/11/2017  Déu vos guard. L’últim projecte d’en Paco Viñas era preparar un homenatge al seu pare, el comunicador i mestre de comunicadors Joan Viñas Bona, que el proper mes de gener hauria fet cent anys. La mort de la seva mare, Anna Rexach, el passat 18 d’octubre, unida al seu delicat estat de salut, el van fer desistir. Però en Paco admirava molt el seu pare, l’acompanyava en la Campanya Benèfica, va col·laborar-hi estretament molts anys i en va escriure una biografia: “Joan Viñas Bona: El goig de viure”. Nascut a Barcelona el 22 d’octubre de 1955, Paco Viñas va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica. Es va especialitzar en motivació en l’empresa. Vocació tardana, va voler seguir les passes del seu germà Agustí, prevere i va ingressar a la Casa de Santiago. Deixeble i admirador d’Alfred Rubio de Castarlenas, amb ell va posar en marxa els Sopars Hora Europea, amb un format original: es tractava de dialogar mentre se sopava...

Ahir va morir a Barcelona en Paco Viñas Rexach. Tenia 62 anys. Va servir aquesta parròquia com a vicari, va ser secretari executi del SERTAL, el servei de ràdio i televisió de l’Església a l’Amèrica Llatina del CELAM i fou director de Ràdio Estel. En aquesta eucaristia l’encomanem a la infinita misericòrdia de Déu i li donem gràcies pel seu fecund ministeri primer com a sacerdot i després com a espòs i com a pare. L’evangeli de les deu noies, que es preparaven per la festa de noces, i en l’hora decisiva cinc es troben migrades de recursos, esdevé una pregunta punyent de Jesús als seus deixebles: “i vosaltres què faríeu?” Què faríeu quan és l’hora i no teniu recursos, què faríeu quan la vostra participació en la festa és inexcusable i no us hi podeu presentar perquè us falten elements, què faríeu quan us trobeu secs interiorment sense oli a les vostres llànties? I és alhora un crida a tots a ser previsors. De les deu noies cinc eren assenyades i cinc no. Cinc eren prudents i l...

Coherència (Diumenge XXXI, 5 de novembre de 2017) Les paraules de Jesús que recull l’evangeli d’avui, van ser pronunciades al Temple, dos dies abans de la Passió, per tant en un context difícil de persecució . Jesús destaca la responsabilitat que tenen al capdavant del Poble de Déu aquells que exerceixen algun ministeri, alguna guia. En la mateixa línia de la profecia de Malaquies que hem escoltat a la primera lectura:  parla dels sacerdots pecadors que estaven al servei del Temple al seu retorn de la deportació, ja cinc segles abans de Crist. En la primera part de l’evangeli es descriu com són els escribes i fariseus. Jesús afirma la seva responsabilitat però alhora els acusa d’inconseqüència, d’egocentrisme i de vanaglòria. Jesús reconeixia la seva autoritat. Els doctors o escribes eren els responsables del magisteri religiós a Israel i per tant representaven legalment la continuïtat de la càtedra de Moisès. Jesús desautoritzava algunes de les seves opinions personals, ...

Homilía a las Antiguas Alumnas de Jesús y María en el bicentenario de la Congregación. Colegio de Jesús María de Sant Gervasi, 4 de noviembre de 2017 Malaquias 1,14-2,2b.8-10 Sal 130,1.2.3 1a de San Pablo a las Tesalonicenses 29,7b-9.13 Mateo 23,1-12 Queridas hermanas y hermanos, Un saludo especial a las Hermanas de Jesús-María. También a todos lo que habéis venido de otros colegios de la Congregación de toda España para uniros en esta fiesta. Y a la Coral de padres de Jesús-María que nos acompañan tan bellamente con sus cantos. ¡Qué alegría estar celebrando este bicentenario de Jesús María! Nos reunimos hoy aquí en esta capilla tan hermosa, que a muchas os trae tantos recuerdos, para dar gracias a Dios por sus dones en estos dos siglos de historia! Aquí está la imagen de Santa Claudina Thévenet. Nacida en Lión, fue una mujer fuerte y a la vez dócil porque se dejó guiar por el espíritu Santo. Su principal objetivo fue la educación de los niños y de los jóvenes...

Tots sants 2017 “Aquests són els qui venen de la gran tribulació”. Ho hem escoltat en el llibre de l’Apocalipsi. Què és la tribulació? Aquesta paraula avui no s’usa gaire. Abans s’emprava molt més, “estic atribolat, et veig atribolat, atribolada, no t’atribolis...” tenia un sentit d’aflicció i d’intensa preocupació. Hi ha una manera de llegir la Bíblia que concep l’Apocalipsi  no com un llibre profètic, com ho era el llibre de Daniel, sinó que presenta les visions de Joan en el seu temps, quan la tribulació  estava essent viscuda pels precursors del cristianisme. Quan els apòstols i els altres deixebles eren perseguits i martiritzats... A l’Església sostenim que tot aquest llenguatge apocalíptic anuncia la aflicció personal individual del cristià. Recordem el fill pròdig, en el moment que toca a fons com a persona, reconeix que hi ha una crida a tornar al pare. Així la tribulació esdevindria més aviat una oportunitat que es dóna quan hi ha crisi, una ocasió de creixeme...