domingo, 12 de noviembre de 2017

La justa mesura

Ahir va morir a Barcelona en Paco Viñas Rexach. Tenia 62 anys. Va servir aquesta parròquia com a vicari, va ser secretari executi del SERTAL, el servei de ràdio i televisió de l’Església a l’Amèrica Llatina del CELAM i fou director de Ràdio Estel. En aquesta eucaristia l’encomanem a la infinita misericòrdia de Déu i li donem gràcies pel seu fecund ministeri primer com a sacerdot i després com a espòs i com a pare.


L’evangeli de les deu noies, que es preparaven per la festa de noces, i en l’hora decisiva cinc es troben migrades de recursos, esdevé una pregunta punyent de Jesús als seus deixebles: “i vosaltres què faríeu?” Què faríeu quan és l’hora i no teniu recursos, què faríeu quan la vostra participació en la festa és inexcusable i no us hi podeu presentar perquè us falten elements, què faríeu quan us trobeu secs interiorment sense oli a les vostres llànties?
I és alhora un crida a tots a ser previsors. De les deu noies cinc eren assenyades i cinc no. Cinc eren prudents i les altres cinc eren fades. Cinc eren previsores i altres cinc beneitones. El cinquanta per cent. Un es pregunta si la humanitat també és així, si hi ha una part (la meitat?) que és responsable i una altra que viu a la inòpia.  I uns i altres hem de conviure fins que ens arribi l’hora de la mort. El dolç son de la mort. I la veu de Déu ens desvetlli. Entretant ambdues realitats conviuen... Com conviu el bon blat i el jull.  També, en el fons, dins de cada un de nosaltres hi ha –no sabem el percentatge- una dimensió previsora i una altra descurada, una assenyada i una altra que no ho és. Moments de veure més enllà i moments que sembla que siguem curts de mires. Vol d’alçada i vol ras. Cada dia en tenim experiència i cada vespre és una bona ocasió per examinar si hem pecat per excés o per defecte.
Hem de preveure perquè no sabem el dia ni l’hora i no sabem el dia ni l’hora perquè no som déus: som humans, tanmateix. Diuen que la prudència és posar tots els recursos necessaris al servei d’una bona acció. Deia el beat Ramon Llull: “la prudència et donarà el coneixement de tu mateix.”
Hem de fer provisió de saviesa. “La saviesa és resplendent i no s’apaga mai,” hem escoltat a la primera lectura. La saviesa és a l’abast: “si algú matinejava per sortir a buscar-la, no s’hi haurà de cansar, la trobarà asseguda a les portes de casa.” De vegades cerquem a fora allò que ja tenim dintre. Ahir conversàvem amb un jove que se sent seduït per aquests rituals d’altres cultures que no són la pròpia on s’arriben a consumir substàncies buscant un alliberament que esdevé alienació. Intentàvem dir-li que es capbussés en la seva pròpia cultura i ben segur que trobaria tresors. Quants fills o néts vostres busquen la felicitat allí on no hi és. Costa molt de convèncer-los si veuen que nosaltres tenim d’altres tipus d’addiccions. Ahir a “La contra” de La Vanguardia un enamorat del sufisme, Sérgio Veleda quan li preguntaven sobre què postula un bon sufí deia: “No posseir. No ser posseït. Llibertat. Lliure albir.”
Es tracta de trobar la justa mesura de totes les coses. Per exemple, durant anys la humanitat ha anat emmagatzemant armes de destrucció massiva. El Papa Francesc ha dit que no hi ha raons per a aquesta acumulació. Els seus predecessors en general donaven per bo l’argument que un arsenal nuclear es justificava moralment per l’efecte dissuasiu. Francesc ha dit que no.  
Cal ser també molt previsors per construir una bona convivència. Les darreres bastonejades que hem patit com a poble ens han fet desvetllar. Cal regenerar la política. Cal tenir projecte de poble, de nació, d’estat. Cal ésser enginyosos a l’hora de dissenyar -o redissenyar- el futur. No podem ser maximalistes, cal creativitat per articular bé la convivència.
La nostra fe es posa a prova davant la mort. No parlem gaire de resurrecció. Davant d’una mort, responem massa com tothom: “És llei de vida....”, “No ha patit...”, “Ja se sap, de vell no es passa...” Se’ns ha de notar més la nostra fe com ens ha recordat l’apòstol: “Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, creiem també que Déu s’endurà amb Jesús els qui han mort en ell”. Cada eucaristia actualitza la mort i la resurrecció de Jesús, el convit de noces, l’hora decisiva, el crit: “L’espòs és aquí, sortiu a rebre’l!”

Que a l’hora que Jesús ens cridi ens presentem davant d’ell amb tots els recursos, amb els fruits de les bones obres i amb una fe viva com una llàntia encesa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.