sábado, 2 de junio de 2018

Corpus 2018


Estimats germans i germanes:

La festa d’avui és una conseqüència lluminosa de l’Encarnació. Jesús menjava i bevia, 
caminava i reposava, deixava que el mullés la pluja i s’exposava al sol del seu país, les multituds l’empenyien per tot arreu... Jesús fou colpit en el seu cos amb crueltat i gloriós i tot es mostrà amb les seves nafres... Cada vegada que consagrem el pa i el vi, repetim el gest suprem del Senyor, diem “això és el meu Cos”, “aquesta és la meva Sang”. Quan donem la comunió no diem “l’esperit de Crist”, “l’ànima de Crist”, sinó “el cos de Crist.”  El nostre sistema de creences es basa en la corporalitat.  No som àngels. Necessitem del cos quan caminem, quan pensem... Hem d’estimar el nostre cos de manera  benvolent. Hem de tenir-ne cura. En conseqüència també hem de respectar i tractar apropiadament el cos dels altres.
Per això tot abús- sexual, de poder o de consciència- és menyspreable. I l’Església està vivint en aquest sentit una gran purificació. El cas de Xile, pot repetir-se en d’altres indrets. Però per evitar d’arrel els abusos cal fer una gran feina de prevenció i la millor prevenció és en el si de la pròpia família. És allí on s’ha d’educar en la sana corporalitat, en la tendresa delicada, en el respecte amorós envers l’altre.
Les obres de misericòrdia de les quals parla Jesús a evangeli són obres corporals: donar de menjar al qui té fam, vestir el despullat, acollir el pelegrí, visitar el malalt i el pres... És un signe del temps la consciència cada vegada més clara que no es pot vulnerar la intimitat de l’altra, la seva integritat.
I cada vegada que alcem el calze és com si brindéssim per la salut, la salvació del món. Per això hem cantat al salm: “com podria retornar al Senyor tot el bé que m’ha fet? Invocant el seu nom alçaré el calze per celebrar la salvació
El Papa Francesc ens recorda que quan rebem Jesús en la comunió renovem la nostra aliança amb ell i li permetem que realitzi més i més la seva obra transformadora. Rebem doncs l’eucaristia amb unció i amb dignitat. Però rebre-la significa que ens hem d’anar transformant també en persones eucarístiques, és a dir persones que fan de la seva vida una constant acció de gràcies. Quan rebem Jesús en el nostre interior fem una estona de silenci sagrat i li donem gràcies. Potser aquest és el moment més intens de la celebració de la missa.
Jesús és present a l’altar i al sagrari, en la custòdia, però també en el llit del dolor, també en els qui dormen a la intempèrie... Per això avui és també el dia de la Caritat, perquè l’amor de Crist envers nosaltres l’hem de testimoniar en l’amor envers els germans, especialment els més necessitats i Càritas ens recorda, amb el lema de la campanya d’enguany, que hi ha moltes persones que viuen en la precarietat.
El nostre Corpus té una dimensió de bellesa i de festa. És bonic de veure avui l’animació de grans i petits que aquí Dalt la Vila, des de primera hora s’afanyen a fer les catifes de flors. Fa vint-i-cinc anys que els mateixos veïns va reprendre aquesta antiga tradició. És art efímer, però d’una gran bellesa. Cada any, prop de la Creu de Montigalà, apareix una catifa bellíssima que algú fa anònimament i que té el valor i el sabor d’una promesa.
Hi ha també una dimensió cívica en la solemnitat d’avui. Corporalitat i corporació són paraules germanes. Volem ser un poble que com explica el llibre de l’Èxode  “respongui a una sola veu.” El nostre país ha viscut en pocs dies un canvi polític vertiginós. Voldríem que el canvi fos també de llenguatge. Que el llenguatge barroer de la desqualificació, del ressentiment, de la prepotència, donés pas a un nou estil de fer política. La mateixa paraula “partit” ja evoca divisió... Potser no hi hauria d’haver tants “partits” i més plataformes cíviques unitàries... Voldríem una nova manera de fer i de viure la política, regenerada. El poble té un sisè sentit per ensumar els polítics que tenen de debò voluntat de servei i els que només són trepes. Com ens uniren les grans causes! Ho canta Marina Rossell a la pàtria: “Fes memòria del temps en que fórem un sol poble amb un sol estendard; i conforta'ns amb sàvies paraules en l'espera del nostre demà.”
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.