S'ha de dir Joan

Estimats germans i germanes,

Potser un dels moments més entranyables de la preparació del baptisme és aquell de triar el nom que el nadó ha de portar. Avui com ahir aquest tema és motiu de diàleg i fins i tot de discussió a les famílies. L’altre dia parlant amb un grup de dones adultes em deien que totes elles porten el nom de pila de les seves àvies. La repetició de noms és molt freqüent en totes les nissagues. Avui això ja és poc sovintejat. Normalment es trien noms curts, fàcils de dir i els noms més tradicionals van quedant relegats. Es veu que en temps de Joan el Baptista el nom ja era important i els veïns i parents insistien que s’havia de dir com el pare; portar el nom del pare era seguir la tradició i també l’ofici sacerdotal que aleshores s’heretava. Però tant Elisabet com Zacaries sabien que aquell nen s’havia de dir Joan, el cel els ho havia dit... El nom és un missatge, Joan vol dir "Déu és bondadós"
I aquesta ruptura amb la tradició, amb el “sempre s’ha fet així”, revela una realitat més pregona: Joan no heretarà el ministeri sacerdotal del seu pare, no exercitarà el seu ministeri al temple, si no al desert, sota la volta immensa del cel; no l’il·luminaran les làmpades, sinó el sol, la lluna i els estels. Joan tampoc no anirà vestit com el seu pare - aleshores els sacerdots portaven uns pantalons de lli fins els genolls, una túnica feta de lli pur que els cobria des del coll fins els peus, un cinturó, un turbant també de lli - Joan vestirà una pell de camell.  Joan no prendrà menjars escollits sinó que s’alimentarà de llagostes silvestres i de mel boscana... Joan el Baptista no oferirà encens al Sant dels Sants, sinó que ell mateix farà de la seva vida una ofrena d’encens plaent. I predicarà amb força un baptisme de conversió. Joan no restarà mut, sinó que serà la veu...

L’església ortodoxa oriental commemora a sant Joan el Precursor en sis dies de festes diferents. A l’església catòlica són dues: la d’avui, el seu natalici, sis mesos abans del Nadal i la de la seva degollació el 29 d’agost; i l’evoquem cada dia en el Càntic del seu pare Zacaries a Laudes: “I a tu infant et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins, faràs saber el poble que li ve la Salvació, el perdó dels seus pecats.” Fins i tot a l’Alcorà tant Zacaries com Joan són reconeguts com a profetes.

Joan i Jesús, a més de cosins, foren grans amics- us heu fixat que els cosins també solem ser bons amics?- Jesús admet ser batejat per Joan, li dedica paraules d’elogi i viurà un dol quan s’assabenta que Joan és decapitat per ordre d’Herodes, un fet que marca l’inici de la seva predicació.

Molts porteu el nom de Joan o de Joana, o de Jan o Jana. Avui celebrava el seu onomàstic el bisbe Joan Carrera. Li plaïa celebrar-lo amb una eucaristia i amb un dinar de germanor amb persones que havia tractat en el decurs dels seus anys de ministeri. Explicava que ell va decidir fer-se sacerdot quan d’infant per la guerra, amb les esglésies fumejant, va sentir dir pel carrer que ja no hi tornarien a haver capellans... I el proper 11 de juliol a Montserrat, en el pelegrinatge dels Amics de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel, el recordarem especialment en l’aniversari de la seva ordenació

Estimats germans i germanes. Quan vegeu batejar els vostres fills o néts, penseu si us plau que la mà del Senyor és amb aquell infant i que vosaltres haureu de facilitar el somni que Déu té per a ell, que potser serà una ruptura fecunda amb allò “que sempre s’ha fet.”

Recordo el cas d’un badaloní: en Joaquim Torrents Lladó. De petit no era gaire bon estudiant. El mestre, home savi, el senyor Miquel Nolis, que molts recordem, deia els seus pares: “no l’obligueu a estudiar a aquest noi, que faci d’altres coses... no ho sé, que pinti”. Els pares li van fer cas. I en Joaquim Torrents va esdevenir el nostre millor retratista. Altres exemples: mossèn Cinto Verdaguer era un estudiant mediocre i va arribar a ser el millor poeta de la Renaixença, el més recitat i cantat. Antoni Gaudí també era un estudiant desigual i ha esdevingut un arquitecte de renom mundial...

Germans, a l’església oriental i també al romànic i al gòtic hi ha una representació iconogràfica a portalades, mosaics i pintures... que porta el nom de deèsi que, en grec. vol dir “pregària” o “súplica” representa Crist en Majestat o Crist Pantocràtor entronitzat flanquejat per la Verge Maria i Sant Joan Baptista que tenen els seus rostres mirant a Crist amb les seves mans en posició de súplica en nom de la humanitat. És la pregària que nosaltres avui continuem i actualitzem.