Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge XXVI de durant l’any El fragment de l’evangeli que avui hem llegit ve de seguida del que vam proclamar diumenge passat i que ha estat anomenat “el sermó del petit servent” (Cf. Rius Camps). Jesús i els seus estan reunits a la caseta de Cafarnaüm, el centre de la missió. El Mestre, posant aquell noi, aquell petit servent en el centre, continua donant lliçons d’actitud apostòlica, d’esperit comprensiu, d’atenció als dèbils, d’horror a l’escàndol (Gomà) “N’hem vist un que es valia del vostre nom   per treure dimonis”.   Treure dimonis per Marc l’evangelista és una manera de significar l’eficiència de la missió cristiana: és allunyar el mal i tot allò que impedeix la comunió.   Joan reconeix que aquell exorcista actuava en nom de Jesús, però afegia:   “no és dels nostres”.   Encara li faltava   l’esperit de comprensió: confon els qui estan substancialment a favor o en contra de la causa de Crist, amb el zel de marginar els qui actuen d...

De petits llegíem les enginyoses obres d’Enyd Bliton que parlaven d’un grup de petits detectius que s’anomenaven Set secrets. Sant Jaume descriu la saviesa que ve de dalt i li dóna precisament set qualificatius. Podríem dir que són els sets secrets per adquirir-la i per demanar-la. Diu que els qui cultiven aquesta saviesa que ve de dalt i que és un do del cel seran: pacífics, moderats, dòcils, compassius, plens de bons fruits, imparcials i sincers.   A tots ens plauria ser així. Però no ho som, o no ho som prou i necessitem estímuls que il·luminin el nostre camí. Dijous passat al Monestir de la Divina Providència en una eucaristia entranyable presidida pel Cardenal Omella, vam celebrar la declaració de venerable de Sor Francesca de les Llagues de Jesús -la badalonina Coloma Antònia Martí i Valls- monja del Monestir de la Divina Providència de la nostra ciutat. L’abadessa ha pregat i ha treballat molt perquè arribés aquest dia. La Coloma fou batejada aquí a Santa Maria. Nascuda...

Setmana XXIV de durant l’any (16/09/18) Jesús parla amb els seus deixebles tot fent camí. Com les passejades dels filòsofs i els seus deixebles. La gran diferència entre el mestre i el deixeble i el professor i l’alumne, és que mestres i deixebles convivien. No s’anaven a buscar títols o màsters, no es buscava acumular coneixements per ostentar un càrrec: s’aprenia conjuntament, vitalment, en el llibre obert de la Naturalesa, s’aprenia la saviesa del cor, de manera itinerant... I als poblets de Cesarea Jesús fa una pregunta als seus deixebles: “ Qui diu la gent que sóc jo?”   Podríem preguntar-nos, és que el Senyor no ho sabia, no escoltava el que deia la gent com ho escoltaven els deixebles? Era una pregunta merament retòrica per veure com es posicionaven els seus amics? Les respostes que donava la gent eren parcialment veritables: Jesús no era Joan Baptista, però hi tenia molt en comú, Jesús no era Elies ni Jeremies, però era profeta i hauria de tenir el final tràgic d...

Bona tarda, buenas tardes, good evening. Benvinguts a la Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra que regeix aquest espai del monestir dedicat a presentar les relacions entre Catalunya i el Nou Món des de 1493 fins als nostres dies.   És a dir, a partir de la rebuda que els Reis Catòlics tributaren a Colom i la marxa de Fra Ramon Pané a Amèrica, en el seu segon viatge. Pané fou el primer etnòleg i missioner de les Índies. Quan l’any 1989 buscàvem una persona que pogués liderar aquest projecte no vam tenir cap dubte que María Teresa Rosés Magnoni era l’adequada: era filla de pare català i de mare xilena d’ascendència italiana; havia viscut a Xile, als Estats Units i els darrers anys a Badalona. La vaig conèixer en una festa d’acció de gràcies que tant li plaïa celebrar: era una dona molt culta a la que tot interessava: la geografia, la història, l’art, la cultura, la política... Res d’humà no li era aliè. Amb tants anys com la vaig conèixer, mai no va repetir u...

L’evangeli d’avui planteja una primera qüestió de fons que tots ens hem formulat alguna vegada: com és que   hi ha sords,   muts, paralítics, discapacitats psíquics o físics...? És que Déu no ha fet bé les coses? És que Jesús ha vingut a esmenar-li la plana i a arreglar amb els miracles allò que Déu Pare havia fet malament?   Aquest error ha portat al llarg de la història de l’Església molts desencerts guiats sens dubte per la bona fe, però fruit d’una visió deformada de la divinitat i de la seva relació amb la persona humana. Com s’entén doncs l’expressió “tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin”? És una posició molt simple culpar d’allò que jutgem un mal a Déu Creador que ha impulsat el món i les seves lleis, que són autònomes. La limitació, la malaltia, la mort són pròpies de la condició humana i tenim un mirall extraordinari que és la naturalesa –on tot neix creix, emmalalteix i mor- per comprendre-ho. Jesús no ha vingut a esmenar la pl...

Homilia diumenge XXII de durant l'any 2/09/18 Estimats germans i germanes Em sap greu que la Trobada Mundial de les Famílies hagi quedat parcialment (o partidistament) emmascarada davant l’opinió pública pels grans mitjans de comunicació de masses gairebé exclusivament pel tema dels abusos i el seu possible encobriment.   Sembla inútil que el Sant Pare n’hagi demanat sincerament perdó –en nom de tota l’Església- diverses vegades.   Certament que tota mena d’abús és menyspreable i que els delictes han de ser jutjats, però no podem permetre que una desviació -o tot un corrent de desviacions- acapari tota l’atenció mundial d’una trobada d’aquestes característiques. Ni que algun eclesiàstic s’irrogui en jutge del propi Papa.   En el fons penso si no estem caient en la mateixa hipocresia d’aquells mestres de la llei que es rentaven les mans per fora, però per dins estaven plens de tota mena d’immundícia. També Pilat es va rentar les mans quan va entregar Jesús a la ...