Puresa i impuresa

Homilia diumenge XXII de durant l'any 2/09/18

Estimats germans i germanes

Em sap greu que la Trobada Mundial de les Famílies hagi quedat parcialment (o partidistament) emmascarada davant l’opinió pública pels grans mitjans de comunicació de masses gairebé exclusivament pel tema dels abusos i el seu possible encobriment.  Sembla inútil que el Sant Pare n’hagi demanat sincerament perdó –en nom de tota l’Església- diverses vegades.  Certament que tota mena d’abús és menyspreable i que els delictes han de ser jutjats, però no podem permetre que una desviació -o tot un corrent de desviacions- acapari tota l’atenció mundial d’una trobada d’aquestes característiques. Ni que algun eclesiàstic s’irrogui en jutge del propi Papa.  En el fons penso si no estem caient en la mateixa hipocresia d’aquells mestres de la llei que es rentaven les mans per fora, però per dins estaven plens de tota mena d’immundícia. També Pilat es va rentar les mans quan va entregar Jesús a la mort. I l’expressió “rentar-se les mans” ha estat sinònim de desentendre’s.

Precisament les trobades de famílies a tots nivells haurien d’estar dedicades a treballar  aquelles actituds de fons que ajuden a prevenir els abusos de tota mena. (No oblidem que és precisament  en el si de les famílies allà on es produeixen més abusos, no solament sexuals sinó també de consciència i de poder). Viure la tendresa en família, la naturalitat, afavorir el diàleg transparent entre pares i fills, la comprensió, la cooperació, ajuda a formar persones equilibrades afectivament i contribueix també en els anys decisius de la vida a la detecció de possibles patologies, a treballar les intencions de fons... I tot això contribueix a prevenir els abusos. Perquè allò que vivim de petits ens sol marcar per tota la vida. Certament que la família no és la única instància de formació. Hi ha també l’escola, hi ha també l’ambient, els amics, els mateixos mitjans de comunicació. Fixeu-vos els grans mitjans de masses, responent a interessos econòmics, afavoreixen una societat hipersexualitzada. I ells mateixos es dediquen a jutjar allò que han contribuït  a deformar? Sovint els mitjans ens infoxiquen –un neologisme- és a dir, a l’hora que ens informen ens intoxiquen.  Però culpar els mitjans és matar el missatger, el problema és qui hi ha darrera dels mitjans i per quins mòbils obscurs es mou.

Recordo que d’adolescent, algun confessor –era l’època- em preguntava, quasi per rutina, per la puresa... es referia inequívocament a la castedat, o més aviat a tot allò que feia referència a la sexualitat. Era una visió restrictiva de la puresa. No em parlava de la puresa entesa com a la rectitud d’intenció, com a netedat d’acció, com la voluntat de no deixar-se corrompre.

La traducció catalana de l’evangeli d’aquest diumenge diu que “de dins de l’home, és a dir del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a dur totes aquestes accions.” És una visió interessant, d’alguna manera pensem amb també el cor, el cor –que té raons que la raó no entén- ens porta a pensar de manera encertada o errònia. Els pensaments positius ens porten a les bones accions  i els pensaments erronis a les que no ho són.

Són dotze les accions perverses que l’evangelista Marc detalla en aquesta llista. Però sembla que vagi molt bé fixar-se només en una i oblidar-se de totes les altres corrupcions. No podem jugar a aquest joc.

La carta de Sant Jaume fa diana: “La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les vídues en les seves necessitats i us guardeu nets de la malícia del món.” És a dir, la millor prevenció és estar al cas dels qui més ho necessiten i estar previnguts d’allò que ens intoxica.

El Papa Francesc, en l’homilia de cloenda de la Trobada Mundial de les Famílies a Dublin deia: “La tasca de donar testimoni d’aquesta Bona Nova no és fàcil. No obstant, els desafiaments que els cristians d’avui tenen davant no són  més difícils que els que hagueren d’afrontar els primers missioners irlandesos. Penso en sant Columbà, que amb el seu petit grup de companys va portar la llum de l’evangeli a les terres europees en una època de foscor i de decadència cultural. El seu extraordinari èxit missioner no estava basat en els seus mètodes tàctics o plans estratègics, sinó en una humil i alliberadora docilitat a les inspiracions de l’Esperit Sant”.

Que ens assemblem a aquest petit grup de companys, a aquesta minoria creativa de la qual parlava també el papa emèrit Benet XVI.