sábado, 22 de septiembre de 2018

Els set secrets de la saviesa


De petits llegíem les enginyoses obres d’Enyd Bliton que parlaven d’un grup de petits detectius que s’anomenaven Set secrets. Sant Jaume descriu la saviesa que ve de dalt i li dóna precisament set qualificatius. Podríem dir que són els sets secrets per adquirir-la i per demanar-la. Diu que els qui cultiven aquesta saviesa que ve de dalt i que és un do del cel seran: pacífics, moderats, dòcils, compassius, plens de bons fruits, imparcials i sincers.  A tots ens plauria ser així. Però no ho som, o no ho som prou i necessitem estímuls que il·luminin el nostre camí.
Dijous passat al Monestir de la Divina Providència en una eucaristia entranyable presidida pel Cardenal Omella, vam celebrar la declaració de venerable de Sor Francesca de les Llagues de Jesús -la badalonina Coloma Antònia Martí i Valls- monja del Monestir de la Divina Providència de la nostra ciutat. L’abadessa ha pregat i ha treballat molt perquè arribés aquest dia. La Coloma fou batejada aquí a Santa Maria. Nascuda al carrer de Sant Pere, els seus pares i la seva àvia eren congregants de la congregació de la Mare de Déu dels Dolors i, abans d’ingressar al Monestir, ella venia cada dia a missa aquí mateix a Santa Maria que, aleshores com ara, se celebrava a la capella dels Dolors. Impressiona pensar que en aquesta mateixa nau i entrant per la mateixa porta que avui heu entrat, va celebrar la seva fe una dona tan enamorada de Jesucrist. En ella s’acomplien totes aquestes virtuts de què parla Sant Jaume i llegint la seva biografia veiem que fou pacífica, moderada, dòcil, compassiva, plena de bons fruits, imparcial i sincera. Però que ho fou en un context no fàcil: de sofrença i de dolor provocat primer pel seu pare i després per les seves pròpies germanes de comunitat.
La humilitat d’aquesta monja la fa una icona vivent d’aquell noi que Jesús posà enmig del ròdol d’uns apòstols que es barallaven per quotes de poder.
Donem gràcies a Déu per la presència de les clarisses al cor de la ciutat. Ens encomanem i ens unim a les pregàries, aquells que avui formem part de la comunitat nadiua de Sor Francesca de les Llagues de Jesús.
El camí de la ultimitat és també el que han seguit durant vuit segles els mercedaris i mercedàries que exposaren i que exposen les seves vides per redimir als captius. Avui mateix ho celebren amb una eucaristia a la Catedral de Barcelona.
L’orde de la Mercè fou fundat a la nostra Catedral el 1218. Sis-cents anys més tard, el 21 d'octubre de 1888 –l’any de l’Exposició Universal- també a la Catedral es va celebrar la solemne festa de la coronació canònica de la imatge. La corona fou oferta pel batlle Francesc de P. Rius i Taulet, en nom de la ciutat i li fou imposada a la imatge gòtica pel bisbe Jaume Català i Albosa, amb aquestes emotives paraules: “Així com per aquestes mans sou coronada a la terra, puguem merèixer que per les vostres siguem coronats al Cel.” Cent anys després, el 1988, l’arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Narcís Jubany, escriví una pastoral titulada “Una nova corona per a la Mare de Déu de la Mercè” on opinava que la corona que calia oferir-li aleshores a la Verge era la de la solidaritat. Passejar avui, trenta anys després, pels carrers adjacents de la Basílica (en especial la Plaça Orwell) és tota una lliçó de vida. La Mercè o barri de Mar, té ben poc a veure amb aquell indret aristocràtic del segle XIX amb palaus i residències senyorials. També el panorama ha canviat força des de 1988, quan tot just començava la immigració magrebina. Mossèn Jordi Garcia-Die que fou rector de la Basílica, arribà a afirmar que el problema allí no era parlar català o castellà, sinó parlar o no l’àrab.  I mossèn Joan Galtés, en el seu llibre de meditacions marianes “Per vostra Mercè” (2010) tot citant el decret sobre l’Apostolat dels laics, diu que “Maria visqué en aquest món, una vida com la de tothom, plena d’atencions familiars i de treball. I comenta: “vol dir que no vivia ‘a la lluna’ (...) Més aviat ella habità en el món alhora bonic i tràgic de la vida de cada dia” (p. 71).
Quins seran els fruits de l’Any de la Mercè que estem celebrant? Quina nova corona oferirem a la Mare de Déu?  És prou reconeguda la tasca dels mercedaris en el món de les presons. I mai com ara la presó “preventiva” havia estat tan present en l’opinió pública catalana. Més enllà de consideracions polítiques, visitar els presos és una obra de misericòrdia corporal de la qual els mercedaris són particularment experts. I també prendre consciència de les pròpies captivitats és un exercici sa per a la maduresa humana i cristiana. Que la Mare de Déu de la Mercè, redemptora de captius, icona del seny català i patrona de Barcelona i la seva província eclesiàstica, sigui un estímul perenne per tocar de peus a terra. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.