A la dreta i a l'esquerra

Homilia diumenge XXIX de durant l'any

“Concediu-nos que el dia que sereu glorificat puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra”. L’Evangeli només tornarà a usar aquesta expressió unes pàgines més endavant quan parlarà dels dos crucificats al costat de Jesús, en el Calvari, l’un a la dreta i l’altra a l’esquerra i Jesús al centre, coronat d’espines i clavat a la creu, sota el rètol paradoxal: El rei dels jueus... Però sota aquesta petició agosarada de Jaume i Joan d’un llocs destacats a la glòria, batega un desig incondicional: estar sempre amb Ell. (Gomà)

Estimats germans i germanes, nosaltres també volem estar amb Jesús i per això volem ser fidels a la nostra vocació de batejats i per això hem pujat a l’església aquest diumenge.  Quan es va posar per escrit l’evangeli, les imatges de la copa i del calze i la imatge del bany o del baptisme, reflectien ja el sentit d’iniciació i d’educació martirial que tenen els sagraments del baptisme i de l’eucaristia. Ho repetim en acabar la consagració: “Anunciem la vostra mort/ confessem la vostra resurrecció/esperem el vostre retorn/Veniu Senyor Jesús”. Cada missa és l’anunci de la passió de Jesús en el calvari. És la confessió de la seva vida plena i és l’espera amatent de la seva vinguda final.

Però d’aquestes conviccions en donem testimoni sobre tot amb els fets: amb el servei abnegat i silenciós. De petits molts volien ser missioners i molts col·laboràvem en el Domund amb aquelles guardioles, pels carrers, de dos en dos... I tots pregàvem pels missioners i missioneres. De més gran n’hem conegut alguns i ens ha fascinat la seva vida de lliurament incondicional.

Avui el perfil del missioner ha variat molt. Catalunya Cristiana informa que hi ha més de 600 laics missioners enviats per les diòcesis espanyoles i d’aquests aproximadament la meitat són matrimonis, la majoria amb fills. Aquestes famílies missioneres poden pertànyer a diversos moviments i participar d’espiritualitats diverses, però sempre constitueixen un testimoni eloqüent, que interpel·la. Com podeu suposar, aquests laics missioners que porten l’evangeli a d’altres cultures sovint han de fer front a moltes dificultats com ara deixar la feina amb el risc de perdre-la. En ocasions, el fet que un matrimoni surti en missió vol dir també que s’ha de separar temporalment dels fills o confiar a d’altres la cura dels pares ancians, però sobre tot que ha de deixar l’entorn i començar a viure en un de nou. El Papa Francesc a la Gaudiu i Exulteu afirma que l’Església “no necessita tants buròcrates i funcionaris sinó missioners apassionats, devorats per l’entusiasme de comunicar la veritable vida” (n. 138). Els missioners volen que tothom pugui estar prop de Jesús.

Per això tota l’església es troba en estat de missió. Tots som enviats a les perifèries existencials. I alguns per raó d’edat o pel fet d’estar impedits s’uneixen a la missió amb la pregària i el pensament. Els qui ens escolteu ara per la ràdio perquè sou grans o perquè sou a l’hospital recordeu que un pot ser missioner sense necessitat de desplaçar-se a d’altres països, sense moure’s de casa. Santa Teresa de Lisieux,  no es va moure mai del convent i fou proclamada patrona de les missions, perquè sempre pregava pels missioners i sempre fou el seu desig ardent ser-ne fins als últims confins de la terra. El papa Francesc ha dit que “la vida del missioner sempre és desordenada”. Aquesta frase pot sobtar una mica, però si ens hi fixem bé, veurem que és ben bé així. Un missioner està sempre a la que salta, pendent de les necessitats que sorgeixen, amb molts fronts als quals ha de donar resposta, sovint amb pocs mitjans. Els missioners, sovint, han de recórrer llargues distàncies, no poden tenir horaris massa rígids, arriben tard, especialment els missioners laics han de conciliar la vida familiar amb els seus apostolats i, sobre tot, amb el conreu de la interioritat i la pregària. Perquè, afegeix el bisbe de Roma: el missioner “solament té una seguretat d’ordre: l’oració i amb l’oració va endavant.”

I em venia a la ment aquella escena de la pel·lícula “De Dioses y Hombres”, quan aquella bona dona s’oposa a que els trapencs hagin de marxar del seu país per la persecució religiosa i el monjo li diu: “nosaltres som com els ocells, que anem d’ací, d’allà” i ella li respon, sàviament: “no els ocells som nosaltres, vostès són la branca que ens sosté.”

Com escrivia el filòsof Xavier Zubiri i cita també el Papa Francesc: “no és que la vida tingui una missió, és que tota ella és missió.”