sábado, 6 de octubre de 2018

Amor més enllà de la mort


Homilia diumenge XXVI de durant l’any (7/10/18)

Recordo una vegada quan feia poc que m’havien ordenat de prevere estava preparant el casament d’uns familiars. Quan els vaig preguntar per què es volien casar per l’Església –una pregunta que ara no faig de manera tan directa- ell em va respondre de seguida i molt convençut: “perquè vull continuar estimant-la, més enllà de la mort”. Anys després Joan Rigol feu una tesi que porta precisament aquest títol: “Amor més enllà de la mort”. I és que hi ha contraents que no es plantegen “fins que la mort ens separi” sinó que saben que l’amor roman “fins l’eternitat”.
La indissolubilitat del matrimoni es troba avalada per aquest text de Jesús. Però per què diem que el matrimoni és indissoluble? Per què hi ha una relació prèvia que és l’amistat, i l’amistat quan és autèntica, no es pot dissoldre. Hi ha amics amb els quals potser fa anys que no ens veiem, però quan ens retrobem és com si ens haguéssim vist ahir mateix: és una amistat autèntica. És el “decíamos ayer” de fra Luís de León quan va reprendre les lliçons després de quatre anys de presó.
D’altra banda, en aquell context de discriminació de la dona, Jesús actua com a valedor i defensor seu. Una dona divorciada, com una vídua o una dona sola era encara més vulnerable. A aquells fariseus, tots homes per cert, només els interessava saber si el marit es podia divorciar de la dona.  O potser el que en realitat volien era posar a prova Jesús i veia si ratificava o no el que havia dit Moisès. Però el Senyor després de recordar la seva duresa de cor, tot seguit els recorda que Déu va crear l’home i la dona. En recordar-ho els posa a tots dos en el mateix nivell (cosa inaudita per l’època) els recorda la seva voluntat d’unitat i quan explica el divorci ho fa tant de l’home de la muller, com de la dona del marit.
Hi ha accions en la nostra vida que tenen voluntat d’eternitat. És un goig quan veus un matrimoni que es prepara amb maduresa per rebre el sagrament. Aquesta setmana mateix he preparat uns contraents ja grans, i em deien que ells creuen que hi ha tants fracassos matrimonials per la frivolitat, és a dir per no prendre’s prou seriosament l’altre. De vegades els pregunto quines experiències els han unit més com a parella i molt sovint parlen d’una malaltia o de la pèrdua d’un ésser estimat.
El papa Francesc a l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia recorda que a les persones divorciades que viuen una nova unió, és important fer-los sentir que són part de l'Església, que «no estan excomunicades» I no són tractades com a tals, perquè sempre integren la comunió eclesial. I ens recorda seguint el Sínode que aquestes situacions «exigeixen un atent discerniment i un acompanyament amb gran respecte, evitant tot llenguatge i actitud que les faci sentir discriminades, i promovent la seva participació en la vida de la comunitat. Per a la comunitat cristiana, fer-se càrrec d'ells no implica un debilitament de la seva fe i del seu testimoni sobre la indissolubilitat matrimonial, és més, en aquesta cura s’expressa precisament la seva caritat ».
Saber que hi ha moltes relacions que es trenquen no ens ha de fer oblidar que moltes romanen fidels. Hi ha molts matrimonis que han romàs units malgrat les dificultats o fins i tot gràcies a les dificultats. Aquesta setmana he tingut el goig de celebrar amb els meus pares el 62è aniversari del seu casament. Si hi sumem 6 anys de nuviatge són gairebé setanta anys de coneixença: i quanta saviesa en parlar de la seva relació! A ells i a tots els qui romanen units, malgrat les dificultats, s’escauen molt les paraules del salmista: “Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins (...)”. Germans que ens puguem continuar estimant més enllà de la mort.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.