Tots Sants 2018

Tots Sants 2018

Què és la santedat? La santedat és la plenitud de l’amor. Ho direm al prefaci de la missa del dia d’avui. La santedat, doncs, és l’horitzó de tot cristià: Ja estimem, però som conscients que no estimem bé, o que no estimem prou. Sigui com sigui la crida a viure l’alegria de l’amor ple és perenne.

El camí de la santedat és el camí de vegades amagat i de vegades públic de les benaurances. Diem camí amagat perquè les benaurances es viuen sovint de manera interior: la pobresa en l’esperit, la mansuetud, les llàgrimes, la netedat de cor... i diem camí públic perquè d’altres es poden viure de manera més notòria: la misericòrdia, la fam i set de justícia i de pau, la persecució... No tots excel·lim en totes. Podríem pensar en quina i en quina excel·leixen les persones que tenim més a prop. I alhora les benaurances ens ensenyen el rostre d’un Déu que dona el Regne, la terra, que consola, que es deixa veure, que és misericordiós, summament just i pacífic i que en la persona de Jesucrist ha esta perseguit fins a la mort en creu.

Però voldria fixar-me avui especialment en una benaurança, la dels nets de cor. La carta de l’apòstol Sant Joan que hem proclamat, diu que encara no s’ha manifestat com serem, quan es manifesti serem semblants a ell perquè el veurem tal com és. És una frase una mica enigmàtica però que m’agrada molt, el dia que morim veure Déu cara a cara i això ens farà semblants a Ell, que és l’únic Sant amb majúscules, com cantem cada vegada que celebrem l’eucaristia. Però d’alguna manera ja l’entrelluquem des d’ara quan mirem el món i els altres amb una mirada neta...

El Papa Francesc, a la Gaudiu i exulteu diu: “M’agrada veure la santedat en el poble de Déu pacient: els pares que crien amb tant d’amor els seus fills, en aquests homes i dones que treballen per portar el pa a casa seva, en els malalts, en les religioses ancianes que continuen somrient (...) Aquesta és la santedat de la porta del costat” (GE, 7).Tots ho hem dit alguna vegada: “és un sant!” “és una santa!”. De vegades ho hem anat descobrint amb el temps. Havíem conviscut amb un sant i no ho sabíem.

Si estudiem la història trobem renyines, guerres, divisions, corrupció... un veritable femer; els sants constitueixen en canvi aquell filet d’aigua bona que hem de saber descobrir. Els sants han estat la sal de la història. El moviment Vida Creixent per a gent gran, dedica el curs d’aquest any a estudiar testimonis del segle XX.

La santedat és el rostre més bell de l’Església. Ja Joan Pau II ens recordava que el “testimoni ofert a Crist fins el vessament de la sang, s’ha fet patrimoni comú de catòlics, ortodoxos, anglicans i protestants”. Per tant hi ha també una dimensió ecumènica en la santedat.

Benet XVI deia que en els sants i en la litúrgia ben celebrada hi ha la millor defensa de l’Església.

Recordo que el meu avi Jaume, deia que tal dia com avui ens hem de felicitar tots, perquè avui és Tots Sants. En certa manera tenia raó. Crec que és important que ens continuem felicitant pel dia del sant, com ho fem per l’aniversari. En d’altres cultures i latituds només es felicita per l’aniversari. Nosaltres en els sants tenim un tresor de saviesa.

Tots caminem cap a aquesta plenitud de l’amor. I cada dia aprenem a estimar, a deixar-nos estimar, a fer-nos estimar. Ens envolta un núvol tan gran de testimonis!