Fuig de tu!

Homilia en la solemnitat de la Mare de Déu  de Montserrat

Celebrem amb molt de goig la solemnitat de la mare de Déu de Montserrat.  Una vegada em va explica una amiga que un monjo de Montserrat que l’acompanyava espiritualment, li va dir que en moments de soledat o de tristor, recordés aquesta màxima: “fuig de tu!” I ara que té més de noranta anys, la continua recordant.

És un bon consell. I breu. Fugir de nosaltres vol dir deixar de pensar en nosaltres mateixos i  pensar en els altres. Maria, no es va quedar rumiant en allò t’han gran que l’àngel li havia anunciat, sinó que va sortir decidida a fer un viatge llarg de més de cent quilòmetres per anar a veure la seva cosina que la necessitava. Naturalment no els devia fer d’una tacada. I segurament el va fer acompanyada de Josep... però el va fer. Jesús també va fer molts viatges llargs durant la seva vida, de vegades per anar a veure una persona o una família.

I quina joia la d’aquell trobament entre Maria i Elisabet! Quina sintonia entre aquelles dues futures mares! Hi ha una obra de teatre de Chouraqui que explica de manera molt dinàmica la vida de Maria. En el moment que canta el Magnificat, s’aixeca un teòleg catòlic d’entre el públic (naturalment és un actor) i diu: això és impossible, aquest text és molt elaborat teològicament i és impossible que Maria l’hagués cantat. I aleshores s’aixeca una dona velleta (una actriu) li replica: “els teòlegs catòlics no saben res, perquè jo sóc, dona, jueva, he tingut cinc fills i cada fill que he tingut he cantat el Magnificat!”

Aquest any els romiatges al Montserrat han quedat post posats. Certament que s’hi pot pelegrinar d’altres maneres a Montserrat: la visita espiritual, unint-nos a les celebracions, fent una pregària a la Moreneta, a moltes cases hi ha la seva imatge... però és ben diferent.

Avui sentim que més aviat és la Mare que ens visita, la que ens ve a veure.

Encara en algunes poblacions i també a Badalona es conserva la visita domiciliària de les capelletes, especialment de la Sagrada Família. Si la gent no es desplaça al lloc de culte per pregar, serà la capella que els anirà a buscar.  Aquesta és una pràctica estesa arreu del país i de més de cent anys d’història. Són les capelletes de visita domiciliària. La capelleta circula cada dia de la setmana per una casa, fins a passar per una trentena de cases, de manera que cada família la té un cop al mes. El calendari de l’itinerari queda recollit amb el llistat amb el nom dels veïns i l’ordre del circuit, al dors o la part frontal de la capella. Al final de la llista hi ha la persona zeladora, que cuida de la capelleta. És una pràctica estesa arreu del país i que té més de cent anys d’història. És una xarxa veïnal de pietat popular. Les famílies, durant un dia, feien llum i pregaven al voltant de la capella.

Avui la devoció a la Mare de Déu de Montserrat ens arriba a través de la televisió. Molts us uniu a la missa del Santuari, tan preparada com plena d’unció. I molts també ens hi unim per mitjà de les pregàries de laudes i de vespres que es retransmeten per Ràdio Estel.

Però la Mare de Déu també ens visita d’altres maneres. Recordo una professora d’Universitat que en els darrers anys de la seva vida la cuidava una noia afroamericana, fins a la mort. I li deia amb molt d’afecte, la meva “moreneta”. I és que les millors imatges de la Moreneta, són les de carn i d'ossos.

La mare de Déu ens visita de moltes maneres. I hem de demanar-li sobre tot que ens visiti en l’hora de la nostra mort. Com escrivia mossèn Cinto Verdaguer al seu “Adéu de Montserrat”:

Sortint de vostra ermita,

un do us demanaré,

torneu-me la visita

l'instant que em moriré.