Diumenge de Rams 2020

La veritat és que a tots aquest any la Setmana Santa ens ressonarà molt més:

La resposta del salm “Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?” –el clam, tan humà de Jesús en la creu- no l’hem pensada o l’hem sentida tots aquests dies en algun moment? Jo l’he vista reflectida en el plor de l’esposa que té el marit ingressat greu i no s’hi pot comunicar, ni donar-li la mà. En els fills que no us heu pogut acomiadar de la mare o el pare com hauríeu volgut. En els qui esteu lluny dels vostres i els voldríeu abraçar...en els qui veieu disminuir els vostres ingressos i penseu en els qui depenen de vosaltres...

Amics: aquests dies tots veiem retallada la nostra llibertat exterior –d’alguna manera com Jesús a la creu- però és en aquests moments que hem de ser conscients que tenim una llibertat interior que ningú no ens podrà prendre i hem de deixar-la aflorar. I aquesta llibertat no és per guardar-la gasivament, és per a l’amor.

Fixeu-vos: Pilat, home astut, s’adona del veritable motiu pel qual han entregat Jesús: no és perquè fes miracles, no és perquè arrossegui les multituds, no és perquè s’hagi volgut fer “rei”, potser ni tan sols perquè es proclamés fill de Déu: és per enveja. L’enveja. En un altre lloc dels evangelis es recull un curiós incident de la vida de Jesús: diu els de Natzaret estaven gelosos dels de Cafarnaüm, perquè el “seu” profeta, Jesús s’havia posat a exercir allí de profeta i no entre ells que eren els seus paisans de tota la vida. Les gelosies són filles de l’enveja. Aquests dies de convivència estreta a les famílies i a les comunitats, pot ser que aflorin sentiments, ressentiments,  tensions i enveges...No sabem estar sols i de vegades no sabem  ni conviure. Recordem que contra enveja, caritat, és a dir amor a fons perdut, perdó; segurament tindrem més d’una ocasió de reconciliar-nos, fem-ho! Fem-ho encara que sigui amb una trucada o un watsapp adreçat a aquella persona que potser en algun moment ens ha fet mal: recordem que Jesús va morir perdonant.

També és trist que moltes persones no tingui una afecció, un hobby, una vivència de lleure amb sentit... És significatiu i preocupant que la tercera despesa que s’està fent aquests dies sigui la de l’alcohol: fugir de la realitat.

Tornem al relat de la Passió; mossèn Josep Rius Camps, biblista, ens fa notar que hi surten dos personatges que es diuen Simó: l’un és Simó Pere, el cap de colla, la pedra... L’altre és Simó de Cirena. Simó Pere nega Jesús tres vegades. Simó de Cirena en canvi l’ajuda a carregar la creu.

I en aquestes dues actituds contraposades dels dos que es diuen Simó hi veig d’alguna manera el nostre capteniment de nosaltres aquests dies. Podem negar la realitat, ens hi podem rebel·lar, ens hi podem adaptar passivament... però també podem acceptar-la, tirar endavant i ajudar que tirin endavant persones més vulnerables, com esteu fent tants, com està fent el grup de voluntaris de Càritas de la parròquia de Santa Maria.  No cal dir que hi veiem també la disponibilitat del personal sanitari, que amb alt risc de contagi, continua abnegadament multiplicant-se als hospitals, clíniques i residències. A ells, tot el nostre suport i la nostra pregària.

Tornant a Pere, el papa Francesc, el seu successor, aquests dies, en l’Anuari Pontifici ha relegat el concepte teològic de “Vicari de Crist” al nou apartat de “títols històrics”. És un canvi molt significatiu. Històricament els papes eren vicaris de Pere i progressivament el títol es va anar canviant pel de “vicari de Crist”... Jorge Mario Bergoglio fidel a l’Evangeli. s’estima més quedar-se en el cor amb el títol de “servent dels servents de Déu”, el títol més autèntic.

Anem a celebrar l’eucaristia, memorial de l’amor. Que ens faci forts i que aquesta Setmana Santa que comencem sigui, per a tots, una setmana de plenitud de l’amor.