Divendres Sant 2020

Estimats germans i germanes:

Llegir o escoltar el relat de la Passió del Senyor segons Sant Joan, ens ressona especialment en aquests dies, que tots tenim algun conegut o familiar que ha mort i potser solitàriament. I molts d’altres que estan com “crucificats” a les UCIs i als llits de l’hospital o de casa. Em va alegrar saber que a l’Hospital de Sant Pau, quan hi ha un malalt terminal, permeten l’entrada d’un familiar –amb les degudes proteccions- que pugui estar al seu costat fins al final.

Uns subratllats de les lectures que hem escoltat. Isaïes ens ha presentat el retrat del just sofrent, imatge premonitòria de Jesús. De justos sofrents n’hi continua havent avui. De persones que fan sofrir els altres també. Avui és un dia per sentir, per reflexionar sobre la iniquitat del mal. Inic o iniqua, vol dir que està mancat en absolut d’equitat, de justícia, que no detura la consideració de mal que fa. Potser amb el temps allò que es xiuxiueja sobre els orígens d’aquesta pandèmia arribi un dia que s’anunciï des dels terrats.

Jesús va indicar que una de les principals missions del deixeble era lluitar contra el mal. Hi ha a l’evangeli d’altres moments de la vida pública de Jesús que també són tràgics, per exemple quan el van treure de la sinagoga i el volien estimbar o quan el volien apedregar. Jesús es va escapolí perquè sabia que no havia arribat encara la seva hora. Ara sap que la seva hora és arribada, es deixa portar, però tot així contesta amb contundència al qui l’ha bufetejat injustament: “Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?” Una fermesa que manté durant els diàlegs amb Ponç Pilat, on li explica la seva peculiar reialesa.

Fixem-nos en un altre just, Josep d’Arimatea, patró dels enterramorts. Anna Gassió, directora dels serveis funeraris de Badalona, una dona creient, escriu aquests dies arran de la pandèmia: “Enterrar els morts es una de les obres de misericòrdia, ja que ajudem als altres en una de les seves necessitats corporals. Jesús no tenia lloc en el que reposar i l’amic Josep d’Arimatea li va cedir la seva tomba. Va tenir el valor per presentar-se davant Pilat i demanar-li el cos de Jesús. Josep d’Arimatea va prendre la enorme responsabilitat del cos de Jesús i amb l’ajut de Nicodem, varen desclavar el cos de la creu, l’amortallaren amb un sudari de lli i el posaren a la tomba. Aquesta es la gran responsabilitat que compartim els serveis funeraris, tenir cura del cos, un cop mort, per acomiadar-lo i donar gràcies per la seva vida. Pels cristians el cos es important; es el suport de la nostra ànima i es també el “santuari de l’Esperit Sant, que es en nosaltres i hem rebut de Deu” (1 Cor 6,19) i l’hem de tractar  amb suma dignitat  tal i com ja ha tingut ocasió de declarar l’Església. I la Pasqua es també resurrecció  fe i confiança en un  futur redemptor . El fet de que ara, i remarco ara, no puguem acomiadar als nostres éssers estimats amb la dignitat que correspondria i ben segur es mereixien,  amb el consol religiós que de ben segur tots volem, no ha de voler dir que això no ho puguem fer més endavant. Es la nostra obligació cuidar-nos, però també mantenir encesa la flama dels qui han marxat en aquests dies per poder-los acomiadar més endavant quan ens puguem reunir la família, els amics, abraçar-nos i consolar-nos del nostre dolor i la nostra pèrdua."

Crec que a tots ens va impressionar, el passat dia 27 de març, la benedicció Urbi et Orbi de Francesc, a la plaça de Sant Pere, deserta, sota la pluja. Un dels gestos del bisbe de Roma, fou el d’anar a pregar i a venerar el miraculós Crist de San Marcello al Corso, una bella imatge gòtica que, per cert, va quedar deteriorada per la pluja d’aquell dia.

Uns feligresos, en Joan i la Roser, m’escriuen: “Fa ja uns anys, vàrem anar a Bellpuig (França) on, a la Capella de la Trinitat hi ha un Crist en creu, que, en mirar-lo,: amb el cap inclinat i somrient, una postura d’amor i d’amistat, i els braços clavats horitzontals,  sembla voler dir-nos : ‘vine que et vull abraçar’ . Durant una estona mirant-lo, ens vàrem sentir com acollits. Una imatge sols pot mostrar uns aspectes, però el coneixement de Jesús comporta la valoració total i íntima de la seva vida.”

Amigues i amics, avui no podem celebrar com d’altres anys el Divendres Sant, però sí que, els creients, podem resar el Via Crucis, el Camí de la Creu. Sí que podem venerar alguna imatge del Sant Crist que tinguem a casa, o que portem penjada al coll... I sobre tot és un dia per recordar que una de les millors imatges del Crist sofrent, per a tots,  són els malalts i els ancians que es troben més sols. Venerem-los des de la distància, si és possible amb una trucada, i prenguem el compromís de visitar-los quan tot aquest malson hagi passat.