Engrunes

Homilia diumenge  XX de durant l’any (16 agost 2020)

Aquest text de l’evangeli se situa després d’un greu altercat amb els fariseus i els mestres de la llei.  Havien vingut des de Jerusalem per recriminar-li a Jesús que no respectava les tradicions dels ancians. I Jesús surt d’allí i es retira a les contrades de Tir i Sidó que segons excavacions recents (Rius Camps) pertanyien a Canaan.

I en aquell context, una mare, preocupada per la seva filla, crida darrera de Jesús. Diuen els biblistes que el fet que aquesta dona anés “darrera” de Jesús indica que ja era deixebla. Una deixebla cananea. Però entre els mateixos deixebles encara es feia accepció de persones.

Aquest diàleg sempre m’ha impressionat. Per dos motius: les paraules aparentment tan dures que Jesús li adreça i la resposta, tan plena de saviesa, d’aquesta bona mare. Possiblement les paraules de Jesús són iròniques, pensant en els deixebles que encara feien accepció de persones (com els fariseus i els mestres de la llei) i posant-los a prova: “No està bé de prendre el pas dels fills per tirar-lo als cadells.” Però la resposta de la mare angoixada és genial: “És veritat Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos”.

I aquesta resposta assenyada amplia l’horitzó i la missió de Jesús. Que al principi de la seva missió deia: “només he estat enviat a les ovelles perdudes d’Israel” (Mt 15, 24) i al final de l’Evangeli dirà “aneu per tot el món, anuncieu el missatge joiós a tota criatura” (M 28, 19).

Ben mirat la majoria a la vida fem una evolució semblant. De petits només ens interessen els nostres, els de casa... amb els anys anem ampliant el cercle de les nostres relacions i al captard de la vida som universals. També hi ha processos contraris, però semblaria que el d’obertura és el més humà i si ens refiem de l’evangeli, el més diví. Per això, en general, ens molesten els particularismes i els tancaments sectaris que tenen, en el fons, una component patològica.

Les engrunes són importants. Una fundació, entre nosaltres, fa més de 30 anys que fa una feina molt important amb les persones en

risc d’exclusió, entre d’altres accions. Les engrunes també es poden reciclar!

Avui és Sant Roc, patró del barri de la Sagrera de Badalona i copatró de Badalona. Segon la llegenda, el perfum de la història, Roc va deixar el seu cavall blanc i la seva espasa per posar-se al servei dels empestats. Empestats que després de guarits, no li van mostrar el seu agraïment, si no a l’inrevés, el van menystenir. Va conèixer el que Francesc anomenava “la perfecta alegria”.

Que obrem el bé sense esperar res a canvi, com estan fent avui tants sanitaris a benefici dels nostres germans malalts. Ells són el signe de la salut que Jesús  un dia va retornar a la filla de la cananea, eixamplant la seva missió.