El vi i la fraternitat existencial

Homilia diumange XXVII de durant l'any. 4 d'octubre de 2020

Estimats,

Per tercer diumenge consecutiu hem escoltat una paràbola de Jesús al voltant de la imatge de la vinya. El nostre paisatge proper durant segles estigué poblat de vinyes. La vinya forma part de la nostra cultura mediterrània. “Vinyes verdes vora el mar...” escrivia el poeta... I, tot i que han sorgit novetats tecnològiques, la manera de conrear la vinya al segle XIX i primers del XX no seria gaire diferent de com era al segle I, al temps de Jesús. Una obra artesanal, amb molt d’esforç: plantar la vinya, voltar-la d’una tanca, cavar-hi un cup -és a dir una recipient, generalment d’obra, sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi...-  També el salm ens ha parlat de quan entren els senglars a devastar-la, exactament el mateix perill que tenen avui algunes vinyes amb la proliferació de porcs senglars i per això s’inventen tanques electròniques per defensar-les...Tot i que han aparegut novetats tecnològiques, a Poboleda al Priorat, encara es fa la festa del vi i la verema a l’antiga, i en petit format, aquí mateix a Canyet.

La vinya estava tan vinculada a la cultura del temps de Jesús que va passar a ser un dels símbols bíblics d’Israel i Jesús mateix es va proclamar el cep veritable. Jesús pren aquesta imatge quotidiana per descriure la reacció dels jueus, o de la humanitat, quan Déu beneeix. En lloc de ser agraïts, els vinyaters maquinen com apropiar-se de la collita... i per fer-ho estan disposats a maltractar els enviats de l’amo i, fins i tot, a matar el seu fill.

Per compondre aquesta paràbola que hem escoltat, Jesús es va basar en el càntic d’Isaïes que hem proclamat a la primera lectura. Tant ell com l’antic profeta de vuit-cents anys abans, devien predicar aquestes reflexions en el decurs de la festa que Israel celebrava a l’acabar la verema. Els convidava a anar més enllà de la collita i a pensar en una altra no menys important: la collita de valors divins.

Preguntem-nos quin és el fruit del nostre treball...? A què dediquem tants esforços? Fem créixer i multiplicar els valors i les virtuts?

Us explico una floreta de sant Francesc d’Assís, la festa del qual avui celebrem: Francesc patia molt dels ulls i van anar a Rieti, a fer-se curar de la visita. Quan els habitants de Rieti es van assabentar que Francesc era a l’església, van anar en massa a veure’l de manera que la vinya de l’església va quedar talada i el raïm va desaparèixer.  I no obstant aquell any, va recollir més vi que  mai. I és que Francesc se n’havia assabentat i havia propiciat el miracle.

Ahir, en la vigília de la memòria de Sant Francesc, a la ciutat d’Assís, després de l’eucaristia, el Sant Pare va signar la seva tercera encíclica: Fratelli Tutti (Germans tots, en català). La visita a Assís haurà estat privada, sense cap participació de fidels, a causa de la situació sanitària. El títol de l’Encíclica s’inspira, altra vegada en els escrits de sant Francesc: "Mirem, germans tots, al bon pastor que va sostenir la passió de la creu per salvar les seves ovelles" (Advertències, 6, 1: FF 155). Convé que tots la llegim i l’aprofundim. Està escrita amb el to planer de Francesc i és de gran actualitat.

Com podem fer una Església més ecològica i sostenible? Ja hi ha algunes iniciatives en marxa en aquest sentit. Però el que es tracta és que entenguem que els fruits que recollim, són el símbol dels fruits de les virtuts que hem recol·lectat.

Dijous passat deixava aquest món el P. Hilari Raguer, monjo de Montserrat, historiador de prestigi internacional. Vaig tenir l’honor de conèixer-lo i de conversar-hi. Home de fortes i conviccions i molt recte, tenia un gran sentit de l’humor i coneixia moltes anècdotes de la intrahistòria. Va col·laborar activament en la pastoral del santuari i feu acompanyament espiritual de moltes persones, com va recordar el P. Abat, Josep Maria Soler en el seu comiat. El P. Hilari ha servit Déu, l’Església i Catalunya. Que vegi ja la Veritat que ha cercat tenaçment tota la vida.

Anem a celebrar l’eucaristia: pa i vi. Fixem-nos avui en la força simbòlica del vi, la seva sang. Quan els parents de Jesús reclamaven veure’l perquè era de la seva mateixa sang, el Mestre per alliçonar-los parlava dels deixebles que tot i que no tenien la mateixa sang, eren el seus amics i l’amistat està per sobre de la “crida de la sang”. Per això a l’eucaristia el vi esdevé la sang de la nova aliança, és a dir el pacte amb els nous amics. Amb nosaltres.

Que Sant Francesc d’Assís ens il·lumini a “tots els germans”, que no ho som per tenir la mateixa sang, sinó la mateixa existència.