Atenció i vetlla

Diumenge Primer d’Advent

Estimats germans i germanes.

Jesús a l’evangeli ens demana dues coses, que estiguem atents i que vetllem. Avui hem d’estar atents a moltes pantalles, a la del mòbil, a la de la tauleta, a la de l’ordinador, al de la televisió... Però de tan atents que hem d’estar, estem dispersos. Vivim una dispersió molt gran, fruit de la pantallització de la cultura (Esquirol) i de l’excés d’informació sovint poc o mal digerida. Tan és així que diuen els entesos que avui en els infants, adolescents i joves, ha crescut la capacitat de percepció, però no de recepció. I tots ens trobem  persones distretes o disperses, persones que els hem de demanar les coses una i altra vegada perquè no ens entenen.

Hem d’educar la nostra mirada i la mirada s’educa quan deixem de mirar la pantalla i mirem el firmament, mirem la natura, mirem els altres... Ens cal estar atents i mirar serenament  les persones  i les situacions de present que ens toca viure. Hem d’educar la nostra oïda per escoltar el batec dels altres i del món, la veu del Senyor.  I què ens diu el Senyor en aquest temps estrany de pandèmia? Si ens arriben tants missatges creuats hi ha el perill que ens passin desapercebuts els moments quotidians que Ell ve a trobar-nos en cada ésser humà i en cada esdeveniment. Evitem que, atordits, no l’escoltem prou, o l’escoltem fragmentàriament. Evitem d’assemblar-nos a aquests corren o caminen per les nostres muntanyes amb els auriculars posats. Pobres! Es perden els milers de sons del bosc, la xiuladissa del vent, el cant dels ocells, el crepitar de les passes sobre les branques o l’herbei...

L’altra cosa que avui ens recomana Jesús és que vetllem, vetllar no és només l’estat físic del no dormir -quantes vegades els pares joves us passeu la nit en vetlla, o els qui tenen algun malalt a casa!. Vetllar és encara més, és projectar la mirada cap el futur, és estar en estat d’alerta esperant el que vindrà. Això ens costa encara més perquè ens trobem que no podem projectar a llarg i de vegades ni a curt termini. Però no per això hem de deixar de preveure ni de ser previsors, no hem de deixar de ser enginyosos i creatius.

Ja sabeu que la setmana passada hi hagué la trobada internacional en línia “L’economia de Francesc- els joves, un pacte, el futur”, amb la participació de joves empresaris i emprenedors de 115 països.  En el vídeo missatge que Francesc els va adreçar diu també esperançadament que la història ens ensenya que no hi ha sistemes ni crisis que hagin pogut anular per complet la capacitat, l’enginy i la creativitat que Déu segueix desvetllant en els cors.

I en l’extrem oposat Francesc evocava una experiència personal. Era l’any 1970 i ell, com a provincial dels jesuïtes,  havia d’anar a visitar algun dels noviciats de la Companyia i en passar per una ciutat li van dir: “No, per aquí no pot passar, perquè és un barri tancat...( els barris tancats són àrees residencials tancades per murs i barreres, amb vigilància tot el dia. Els dispositius de seguretat impedeixen el lliure accés pels qui no són residents). I Francesc ho explica senzillament:” un barri tancat, és a dir un barri que viu en la indiferència”. I Francesc pregunta als joves empresaris i emprenedors: “El teu cor, també és com un barri tancat?”. I jo us pregunto i em pregunto: el nostre cor és un barri tancat?

El profeta Isaïes amb una imatge molt expressiva diu que nosaltres som com l’argila i que Déu és el terrisser. Deixem-nos emmotllar per Ell. I que aquest temps d’Advent, amb més estones de solitud i silenci personal, ens treballem interiorment. Que en les estones comunitàries, encara que sigui en grups bombolla, ens deixem treballar pels altres. Que aquesta eucaristia ens afini la mirada i l’oïda per poder veure i escoltar el rerefons de les coses.