Projectes de vida

 

Homilia Diumenge XXVII de durant l'any

 

Estimats germans i germanes,

El dia que vam pujar a Montserrat, a principis de setembre, amb els confrares i confraresses, de la Mare de Déu, hi havia un casament a la Basílica. Mentre nosaltres sortíem, la núvia arribava en un bell carruatge. Quan va haver passat,  darrera nostre, una dona va dir amb rotunditat: “Demà ja estan separats!”  Certament s’hauria pogut estalviar aquest comentari. Però expressa el sentir general: els matrimonis avui no duren com els d’abans, augmenten les separacions, els divorcis, les nul·litats... Molts s’espanten davant d’un compromís que saben que és de per vida. Les crisis matrimonials sovint s’afronten superficialment i molts ni volen recórrer a l’ajut de professionals. Si n’hem tingut a la nostra família, sabem el dolor que les ruptures representen, especialment quan hi ha fills. En un món on tot sembla efímer, costen els projectes duradors. Però fa més soroll un arbre en caure que mil en créixer i els fracassos no ens han de fer oblidar tants altres matrimonis que arriben feliços a seixanta i setanta anys d’unió, encara que potser s’hagin demanat perdó cada dia.

Jesús no s’entreté a furgar les causes de la ruptura: parla en positiu. Recorda que el projecte de Déu des de l’origen era de radical unitat i de comunitat de vida i d’amor. Ningú no està destinat a estar sol.  El jo no es realitza aïllat: necessita un tu. Tan els casats com els que no ho estem, necessitem dels altres, ens cal sortir de nosaltres mateixos per anar a l’encontre de l’altre. I un encontre obert a la vida. Com a consiliari de diversos equips de matrimonis de la Mare de Déu, he rebut moltes lliçons de fidelitat sincera, de comunió profunda, de ferma amistat.  M’han persuadit que el matrimoni és una vocació i que no tothom la té. Es va esquerdant aquell convenciment que pressuposava que tothom s’hagués de casar per a realitzar-se, tingués o no vocació per fer-ho. Tot matrimoni comporta un projecte de vida. I comporta treballar per la promoció humana i cristiana de l’altre. I cal preparar-s’hi bé, sense pretendre fonamentar-lo en la pura espontaneïtat de l’enamorament... Em ve a la ment aquella muller que quan al marit se li debilitava l’enteniment, posava en els seus llavis, amb delicadesa, la resposta a les preguntes que ell ja no encertava a formular... o en aquell marit que al captard de la seva vida, malalt greu, havent portat una vida matrimonial no gens fàcil, amb continues discussions... li deia a la seva esposa que havia arribat l’hora de les veritats i li demanava perdó.

La segona lliçó de l’evangeli d’avui  és la centralitat dels infants, o dels més petits i vulnerable de cada casa. Els petits criats, els insignificants, els qui, segons el món, no compten i són descartats. Jesús els posa en el centre. Dimecres anant a casa la mare, vaig veure que aquell home desconegut que de feia quatre mesos dormia sota un porxo, estava escombrant allí on s’havia refugiat i havia endreçat draps i cartrons. M’hi vaig atansar. L’home, plorant d’alegria, em va explicar que l’assistent social li havia trobat, per fi, un lloc on viure, al mateix Eixample.  Després vaig saber que un veí, per cert molt devot, havia intentat que el propietari de l’edifici el denunciés però que aquest s’hi havia negat. I l’Antonio dimecres, amb llàgrimes als ulls, saltava d’alegria com un infant.

El salmista augura al just que pugui veure els fills dels seus fills. Els nets són la joia dels avis. Quanta vida dona la presència d’un net! I com en vosaltres avis es desvetllen potencialitats adormides quan sovint heu d’acompanyar els fills dels seus fills.

Avui és Sant Francesc de Borja. Aquell virrei que havent esguardat la petja de la mort en la seva emperadriu estimada, es va decidir a abandonar honors i dignitats i va optar per caminar en companyia de Jesús. I demà és Sant Francesc d’Assís. El qui va renunciar al matrimoni però va cercar i va trobar per al seu projecte de vida, l’aliança amb Clara i va saber fer de pare dels seus germans. Ell, el Pobrissó fou sensible als petits i es feu petit com ells per veure-ho tot des de la mateixa perspectiva. A ell l’invocarem quan dijous vinent, a qui mateix a l’església, farem una pregària per prendre consciència de la importància de la terra, dels ecosistemes i dels recursos naturals.