El millor defensor

Homilia diumenge VIè de Pasqua 

Estimats germans i germanes.

Acabem d’escoltar un fragment de l’emotiu discurs de comiat de Jesús en vigílies de la seva Passió. És el seguit de respostes de Jesús a les preguntes que li anaven plantejant, un a un els apòstols i a partir de les quals ell va elaborant el seu adeu. És l’adeu entranyable de l’Amic i el Mestre que sap que aviat morirà. Jesús contraposa la seva absència amb la promesa d’una nova presència. Se’n va, però es queda, d’una altra manera, en l’interior de tots els qui hi creiem i l’estimem amb l’efusió de l’Esperit Sant.

Poques hores després d’aquest discurs de comiat, Jesús serà judicat i condemnat a morir en creu, però com ha anunciat, tindrà un defensor, el millor defensor, l’Esperit Sant. És el Paràclit, que l’acompanyarà en els moments més difícils del procés polític-religiós a que el sotmetran i que li donarà forces per afirmar davant les preguntes inquisitives del governador romà, Pilat, que Ell havia vingut a donar testimoni de la veritat (Jn 20,37). També els apòstols anys a venir, seran judicats i executats. Com tants màrtirs en el decurs de la història i fins al dia d’avui. Però l’Esperit Sant els farà recordar el que Jesús els havia predit: que se’ls endurien detinguts, que els perseguirien, que els conduirien a les sinagogues o a les presons, que els presentarien davant del tribunals dels reis o a als governadors, acusats de portar el  nom de Jesús.  I que aquesta fora una ocasió de donar testimoni i, per tant que fessin el propòsit des d’aleshores de no preparar-se la defensa. Jesús els ha promès que els donarà una eloqüència i una saviesa que cap dels seus acusadors no seria capaç de resistir-la o de contradir-la (Cf. Lc 21,15). I per tant, molts han anat al martiri plens de confiança. I seran també testimonis de la Veritat.

Aquesta consciència que l’Esperit Sant els acompanyava des de les comunitats naixents, es fa palesa en la primera lectura que hem escoltat, dels fets dels apòstols. Quan davant d’una tensió doctrinal, els apòstols i els preveres han de decidir, és a dir de governar, diuen que decideixen conjuntament amb l’Esperit Sant: “hem decidit, l’Esperit Sant i nosaltres, no imposar-vos més càrregues.”  Serem capaços, abans de prendre qualsevol decisió important, d’impetrar l’Esperit Sant? No cal ser sotmès a cap procés, a cap judici, en el dia a dia, hem de prendre decisions, de vegades importants, no deixem d’invocar l’Esperit Sant.

Estimats germans, estem celebrant el dia del malalt. En temps de malaltia, tots som posats a prova. I els malalts, sovint, heu de decidir: “segueixo aquest tractament? Demano una segona opinió? M’ingresso voluntàriament? Tracto bé els qui tenen cura de mi?” També els cuidadors, sovint heu de decidir i de decidir qüestions greus: “Puc continuar tenint el pare o la mare a casa? L’estic deixant sol massa hores? Com fem els torns entre els germans? L’ingresso en aquesta residència o en aquella altra? El podré anar a veure sovint? Puc intentar interlocutor amb una persona que sembla que ja no hi sigui? Té sentit de mantenir en vida un malalt connectat artificialment? És oportú de demanar per ell la unció dels malalts? Puc aprofitar ara que encara es manté lúcid?

A la unció dels malalts demanarem que per la santa unció i per la seva gran misericòrdia, el Senyor us ajudi amb la gràcia de l’Esperit Sant. El Paràclit és el qui està a prop, el qui ens acompanya el qui ens defensa. Els curadors solen ser els seus millors instruments d’aquest sant Esperit. Com aquesta veïna, mare de família, que cada tarda puja a Roca i Pi a acompanyar l’espòs malalt depenent que necessita unes cures que no li pot donar a casa.  O aquest veí que té el pare gran i malalt a casa des de fa anys i, malgrat tot, no deixa de somriure. Vosaltres, acompanyants fidels i abnegats, són els millors testimonis de la proximitat de l’Esperit Sant.

Jesús diu i ho repetim cada vegada que celebrem l’eucaristia que ens “dona la pau i que ens deixa la seva pau”. En aquests moments que tenim la guerra a prop, al cor d’Europa, com ressona en les oïdes del nostre cor aquesta promesa de pau per part del Senyor! Sabent que la pau que Jesús dona no és la pau del món. Al segle I, la pau del món occidental era la pax romana. Un període d’estabilitat, certament, fins i tot de prosperitat, però una pau basada en victòries militars a l’interior de l’Imperi, que era compatible amb les lluites frontereres amb d’altres pobles. Com a l’orient hi havia la pau sínica, basada en l’hegemonia de Xina sobre altres pobles d’orient. La pau que Jesús proposa és diferent d’aquesta pau. No és qüestió de victòries ni d’hegemonies. És molt més exigent.

Tampoc no és el shalom, la pau jueva que pot existir dins d’un estat de guerra i que no elimina la revenja. La pau de Jesús també és diferent d’aquesta pau. La pau de Jesús és fruit de l’Esperit Sant, i per això té gust d’eternitat. És aquesta pau que ens desitjarem els uns als altres novament en aquesta eucaristia.