Presentació de la Germana Maria Teresa Llach
Jordi Soler, alcalde de Calonge i antic alumne
Maria Teresa Llach, carmelita de la caritat vedruna
Montse Pérez, arxivera municipal
Carme Echevarria, presidenta de les antigues alumnes de les Vedrunes.
senyores i senyors.
Agraeixo
molt a la Germana Maria Teresa Llach Galilea la seva presència avui aquí en el
nucli històric del nostre poble que deu tant a les Carmelites de la Caritat
Vedruna, conegudes popularment com les “Hermanes”. Elles, en efecte, han
format vàries generacions de calongines i algunes de calongins, entre els quals
l’actual alcalde de Calonge, Jordi Soler. Molts en teniu un record entranyable
de les Germanes. Ha quedat palès quan fa una estona hem cantat l’himne a Santa
Joaquima, a la Capella del Col·legi. Un himne és un símbol. Formar les futures mares és una aposta molt
important per gestionar bé les famílies. I Santa Joaquima, esposa, mare de
família nombrosa, vídua als 32 anys, atenta als pobres, als desvalguts, ha estat
un referent lluminós per moltes de vosaltres.
La
Fundació de Calonge el 1894 tingué un detonant
molt clar: la cubana Dominga Iglesias Font, que estava esfereïda del
baix nivell de formació religiosa del nostre poble en aquells anys que es
resumia en el fet que els nens
reneguessin pel carrer... Faltaven encara anys perquè es fundés la Lliga del Bon
Mot. I per això la “Ina”, com era coneguda
familiarment va demanar a la seva parenta Dominga Juera Patxot que aportés els
cabals necessaris. Ho feu en memòria del seu espòs, Josep Vilar Puig, que fou president
de la societat de beneficència dels naturals de Catalunya a Cuba (1854-55). Un
altra fruit de l’empremta americana en la nostra cultura...
El
col·legi,
el convent i la capella de Nostra Senyora del Carme s’ubicaren al nucli antic
de Calonge, al carrer major, prop de la Barrera, en l’entrada nord de la
població, al costat de la Rectoria. Els primers temps foren difícils, degut a l’anticlericalisme
d’un sector del poble i també ho fou el final, amb el tancament de la comunitat
degut a la manca de vocacions i l’ocupació pacífica del col·legi per part dels pares dels infants i dels
veïns... I entre aquest principi i aquest final hi ha hagut dues destruccions:
la del 1909 i la del 1936. No obstant, un cas emblemàtic, la germana Milagros Piqué,
estimada per molts que havia arribat a Calonge als 24 anys i que va
ensenyar a llegir i a escriure a tres generacions. La germana Milagros ambdues
vegades volgué retornar al poble, car deia amb encert que la gent de Calonge no
és dolenta. Un altre religiosa exemplar, la Germana Amor Boleda, descendent de
Sant Pere Claver de Verdú, que fou la darrera en marxar del col·legi el 1979 i que anava a peu de
Palamós a Calonge fent auto-stop.
Es
un motiu de satisfacció que avui un grup d’antigues i antics alumnes hàgiu
volgut mantenir viu l’esperit de Santa Joaquima a Calonge. Segurament amb pobresa
de mitjans, però amb fidelitat i coratge. Mossèn Pere Surribas admirava la
pobresa de Santa Joaquima, una pobresa fecunda i creativa.
Maria
Teresa Llach és vedruna i porta el segell de Santa Joaquima. Com ella és una persona alegra, de geni viu i
molt activa... una gran comunicadora tant de paraula com per escrit. Li vull
agrair els seus comentaris a l’evangeli a Ràdio Estel, profunds i sintètics, durant
tants anys. Maria Teresa, juntament amb la Maria Arumí van publicar la història
documental de la Congregació, en tres volums, on explica la Fundació del nostre
Col·legi
de Nostra Senyora del Carme de Calonge... També va publicar un llibret mol sintètic i clar en català i castellà,
Joaquima de Vedruna, multiplicar l’amor, (Barcelona, CPL, 1998, edició en català i castellà), que també podreu adquirir avui si ho
desitgeu. Avui que Calonge viu aquesta revifalla gràcies als llibres, ens plau
molt de presentar aquesta biografia. L’escoltem de bon grat.
Comentarios
Publicar un comentario