Voldria ser un bon pastor

Homilia diumenge quart de Pasqua 

Estimats germans i germanes,

L’evangeli d’aquest diumenge se situa en un lloc emblemàtic el pòrtic oriental del temple de Jerusalem, aquell que anomenaven  “pòrtic de Salomó.” Jesús s’hi havia aixoplugat perquè era l’hivern i devia fer fred. S’estava celebrant una festa jueva, la Hanukkà, anomenada també la festa de les llums... Una festa que commemorava una victòria militar: feia dos segles que Judes Macabeu havia vençut amb les armes els hel·lenistes idòlatres que havien profanat el Santuari del Temple. Aleshores, passats dos-cents anys, en el darrer any de vida pública de Jesús, els seus contemporanis esperaven un nou heroi, un cap o messies que expulsés de Jerusalem els altres idòlatres pagans, els romans. I en aquell context particularista, alguns, nerviosos sota el pòrtic li preguntaven si a Jesús si ell era o no el Messies. La mateixa pregunta inquisitiva que li feren en el Sanedrí la matinada del Divendres Sant. Es clar que ho era, però no segons el perfil que esperaven.

Sempre esperem. Sempre esperem que hi hagi algú ens resolgui els problemes, que ens tregui les castanyes del foc.  Un líder que ens alliberi, una autoritat que decideixi... I és fins a cert punt legítim, però Jesús sempre respon per alt. Jesús havia nascut en un part accidentat en un pessebre humil que es contraposava a l’altar de la pau d’August commemoratiu d’una victòria militar. Jesús no estava destinat a ser el rei armat que esperaven per alliberar un sol poble, sinó que era un Pastor universal destinat a alliberar tots els pobles, aquella multitud immensa de la qual ens ha parlat el vident de l’Apocalipsi, de tota nació, ètnia, poble i llengua.

El pastor pacífic. L’ofici del pastor és un dels més antics, nòmada, anterior a l’agricultura. La Bíblia descriu la tradició dels pastors nòmades del desert que després formaren el ritual jueu de la Pasqua. Àngel Guimerà en la figura mítica de Manelic, simbolitzava en el pastor la bondat natural de l’home muntanyenc, en contrast amb el gregarisme de la Terra Baixa (Soler Amigó). El pastor, la pastora, figura avui emergent. Un jove pastor del Bages diu: «el contacte amb la naturalesa i el retorn a un ritme més natural són els elements que em van convèncer per dedicar-me a la pastura». El pastor: més rar en les nostres latituds. De vegades quan pujo o baixo a Sant Jeroni trobo per la muntanya un pastor colrat pel sol amb les seves ovelles i cabres i el seu gosset. No es troba en cap prat bucòlic si no en els marges una mica abruptes de la serralada. És una imatge entranyable, pacífica. Ens saludem de lluny. És un home d’extracció humil, però penso “quines lliçons et dona!”: proximitat a les ovelles, atenció, cura sol·lícita, temps, recerca de pastures, protecció i defensa davant dels perills... Quant que em manca per ser un bon pastor...!

Certament l’ofici de pastor no es limita als ordenats. Molts de vosaltres acompanyeu d’altres persones, de moltes maneres: dedicant-los temps i enginy, lliurant la vostra vida d’una manera abnegada i exemplar. Mares i pares, avis, educadors, voluntaris de Càritas, interlocutors seriosos i amatents, companys de camí...

L’evangeli d’avui se centra en les tres actituds que el Senyor demana als qui vulguin seguir-lo i sumar-se al seu projecte universal alliberador són fe, seguiment i confiança: la fe ve de l’escolta i escoltar és acceptar. És a dir persones capaces d’escoltar de debò i disposades per tant a canviar d’actitud. La segona és seguiment. Seguir Jesús vol dir viure les actituds que ell va viure ressuscitat, pau, perdó, joia, missió. Aquelles ovelles ningú no les podrà arrencar de les mans del pare.

Quina responsabilitat quan algú, madurament ens diu: m’abandono a les teves mans!