Pels forts tot lloc és pàtria

 Homilia diumenge XIV de durant l’any

 Avui escoltem l’enviament de la missió d’aquells setanta-dos deixebles, samaritans... Jesús vol mostrar que els samaritans també formen part d’Israel, una pretensió que entre els jueus no era políticament correcte perquè eren malvistos...

 Els samaritans eren els habitants antics del Regne del Nord.  Els que van construir el primer temple a Garizim. Tots recordem el diàleg entre Jesús i la dona samaritana; hi ha un moment que ella li diu:  Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.  Ella parla la muntanya de Garizim una muntanya que s'eleva uns 870 m sobre la mar Mediterrània i que en té al costat una altra Ebal una mica més baixa.  Totes dues ofereixen una excel·lent panoràmica. Des d'allà es pot veure al nord el pic nevat de la muntanya Hermon, cap a l'est s'estén la fèrtil vall del riu Jordà, al sud trobem les muntanyes del territori d'Efraïm i, finalment, el blau Mediterrani a l'oest. Entre les muntanyes Garizim i Ebal hi havia un lloc sagrat:  Abraham havia plantat la seva tenda "a prop dels arbres grans de Moré" o l’alzina de Mamré que tenia una estructura de tronc curt oberta en tres branques o besses (generant un referent físic sobre el misteri de la Santíssima Trinitat de la teologia cristiana). Segons la tradició i la Bíblia, es diu que en el seu viatge a Canaan Abraham i la seva família s’hi varen aturar i el Senyor els li va dir: “Donaré aquest país a la teva descendència”.  Aquest relat encara avui  és transcendent, i és motiu de “culte” a l’arbre.Com que Déu es considera l’Altíssim, les muntanyes han estat considerades sagrades a moltes tradicions religioses i als països plans, on no hi ha muntanyes, s’han sacralitzat els arbres.

Però la resposta de Jesús va molt més enllà d’un lloc concret.

--Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem... els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat. Li diu la dona: Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot. Jesús li respon: Sóc jo, el qui et parla. Sóc jo. Jesús s’identifica, doncs, amb el messies samarità.

Què ens diu tot això avui? Que el lloc és molt important, però hem d’anar més enllà de la màgia del lloc. Hi ha paisatges extraordinaris que ens eleven l’esperit, hi ha arbres bellíssims davant dels quals ens sentim extasiats i potser aquest estiu tindrem ocasió de contemplar-ne algun, però no hem d’oblidar que tot lloc és digne per adreçar-nos a Déu, per trobar-nos en Déu.

 Què vol dir adorar-lo avui en esperit i en veritat? Quan ens reunim dos o tres, en el seu nom, sigui on sigui, hem trobat el lloc per adorar-lo, quan contemplem esfereïts els emigrants  de Texes que han mort asfixiats i deshidratats dins d’un tràiler abandonat, a la ciutat de Sant Antonio (Texas) o els que des del Marroc intentaven creuar cap a Melilla, pensem que també ells buscaven un lloc, un lloc on millorar les condicions de vida i des d’ara ocupen un lloc al nostre cor.

Els consells de Jesús als setanta-dos deixebles són forts: “us envio com anyells enmig de llops”. En tenia experiència quan ell mateix al desert vivia enmig de feres i els àngels els servien...Els envia en so de pau i els envia perquè comparteixin el menjar i el beure, és a dir, confiats en la seva Providència, amb una missió de guarir i d’anunciar la proximitat de Déu. Ningú no ha dit que sigui fàcil. També nosaltres sovint ens sentim voltats de llops amb pell d’ovella, quan ens obrim a la providència quotidiana...

Aquesta  missió dels setanta-dos,tindrà molt d’èxit. Quan els setanta-dos tornen, Jesús està molt content, exultant i entona el seu propi Magnificant: “T’enalteixo Pare Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als entesos i savis i les has revelat als petits. Sí Pare, perquè així ha esdevingut plaent a la teva presència...”