Pilarica 2022

 

En la festivitat de la Mare de Déu del Pilar

Estimats germans i germanes,

Amb emoció i amb gran alegria ens trobem avui de nou als peus de Santa Maria, sota la seva advocació del Pilar, en aquesta eucaristia organitzada pel Centre Aragonès.

Aquell elogi de Maria, que va cridar una dona del poble, es referia a la infantesa de Jesús: “sortoses les entranyes que et van dur i els pits que et van criar” Però Jesús la fa anar més enllà,  Maria, va ser mare perquè havia escoltat la paraula de l’àngel i l’havia posat en pràctica, dient-li que sí. Un sí total, irreversible i sense condicions. Que puguem renovar avui als peus de Maria del Pilar el nostre sí.

Som encara en any Xacobeu, i molts dels pelegrins que van a Compostel·la s’aturen d’anada o de tornada a Saragossa a pregar als peus de la Mare de Déu del Pilar, perquè els doni una bona arribada o un bon retorn, perquè els retorni la salut en l’ànima i en el cos, però sobretot perquè puguin complir bé la seva missió, com Maria la va complir. Això crec que és el que hem de demanar sempre a la Mare de Jesús. I que ens doni fortalesa per portar-la a terme. Com diu  l’Himne a Sant Jaume al·ludint a la Verge del Pilar: “Ferma i segura com aquella columna/que et va lliurar la Mare de Jesús/a Catalunya/roman la fe cristiana/bé celestial que vas donar-nos Tu”.

Sí, el pilar de Santa Maria, cobert habitualment amb el mantells és de jaspi, una pedra que simbolitza equilibri.  I la imatge de la Pilarica, tan venerada, tan estimada, “la que más altares tiene”, com diu la jota, està molt relacionada amb els pobles veïns a l’Aragó, diu la història fou feta gràcies al mecenatge de la reina Blanca I de Navarra que havia estat malalta i invocant-la es va curar. L’espòs de la reina, el rei Joan II de Catalunya-Aragó que visità Badalona i feu estada a Sant Jeroni de la Murtra. La pietosa imatge fou probablement donada per Dalmau Mur, bisbe de Girona, que era un gran protector de les arts. Convé recordar que el primer regne d’Aragó fou unit al comtat de Barcelona (Gestes dels comtes de Barcelona i Reis d’Aragó, traducció i notes de Robert Àlvarez Masalias, Exemplaria Scholastica, 10, Santa Coloma de Queralt, 2019, p. 63). En una ocasió, quan aquí estàvem vivint el procés, un eclesiàstic de gran responsabilitat em va fer una pregunta. Volia saber, indirectament si jo era independentista o unionista.  La meva resposta va ser, la mateixa que em va donar un jesuïta molt culte, el P. Miquel Batllori: “els historiadors sempre parlem de la Corona d’Aragó”, un regne intrínsecament unit als comtats de Catalunya. Certament és tan gran el patrimoni històric i cultural que ens uneix, són tants els vincles culturals, espirituals, de parentiu, d’amistat, entre aragonesos i catalans que hem de demanar a Maria, en la seva advocació del Pilar o de Montserrat -és la mateixa!- que ens mantingui units, més enllà de les opcions polítiques o de partit i com diu el Papa Francesc que no ens deixem robar mai l’esperança.

 

Como reza un himno de las vísperas de hoy:

Esa columna, sobre la que posa

leve sus plantes tu pequeña imagen,

sube hasta el cielo: Puente, escala, guía

de peregrinos.

Cantan tus glorias las generaciones,

todas te llaman bienaventurada,

la roca firme, junto al Ebro enhiesta,

gastan los besos.

Abre tus brazos virginales, Mader,

vuelve tus ojos misericordiosos,

tiende tu manto, que nos acogemos

bajo tu amparo.

Amen.