La decensió de Maria

 En la Solemnitat de la Immaculada Concepció. 8 de desembre de 2022

Aquí en aquesta parròquia hi ha moltes imatges de Maria: l'Assumpta a l'Altar Major, l'antiga Mare de Déu dels Dolors, la Pietat de la Capella del Santíssim, Maria en l'Epifania, la Mare de Déu del Roser, la de Montserrat, la de Lourdes, la Puríssima i la del Carme. Però naturalment, totes son la mateixa. Recordo un professor de literatura als jesuïtes de Casp que deia: jo també a casa tinc moltes fotografies de la meva mare, vestida de diverses maneres, però totes són la mateixa. 

Però no hi ha cap imatge de la Decensió, és a dir del descens de Maria a la terra. I històricament hi ha una fita molt important relacionada amb la nostra terra: l'aparició de Maria simultàniament al rei en Jaume I, Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de Penyafort.

Quan Maria s'aparegué a Bernadeta i li va revelar que era la Immaculada Concepció, la noia no ho va entendre, mai no ho havia sentit dir.

La meva rebesàvia, Antònia Vallejo, essent petita va anar a rentar la roba amb un grup de companyes. I, tot d'una, les va perdre de vista. De sobte, de reüll, va veure una senyora que li va dir: "Però que no les veus, són allí". Efectivament hi eren, però la Senyora va desaparèixer. La meva rebesàvia va morir amb la certesa que havia vist a Maria. 

El poeta Joan Maragall escriu que a la nit de la Puríssima "Ella davalla silenciosa". Fou el que vam viure anit, quan anavem a tancar les portes de l'església i vam trobar una mare de 35 anys, embarassada, amb un fill seu de 18 que dormen des de fa mesos al carrer. Amb l'equip de Càritas i de l'Hogar de Maria vam entendre que Maria havia tornat a davallar disfressada de captaire.