Silencis eloqüents

Homilia diumenge IV d’Advent

Aquestes setmanes de preparació del Nadal hem estat escoltant la veu dels grans profetes: Isaïes i Joan Baptista. Avui escoltem el silenci de Sant Josep. El Dr. Isidre Gomà, eximi biblista, resumia així la vida del gloriós patriarca: «Sant Josep: fe, esperança i caritat en silenci» . El silenci és com el baix continu en la vida del gloriós patriarca que forma part indestriable de la Sagrada Família. De Jesús conservem moltes paraules de vida, de Maria, unes poques i ben eloqüents: «Soc la serventa del Senyor; faci’s en mi segons la teva paraula» o bé: «feu tot allò que ell us digui».  La única paraula que sabem que Josep va dir és: «Jesús», en el moment d’anar-lo a inscriure, però aleshores posar nom al fill era molt important, era el signe i la consagració de l’autoritat paterna. Encara avui a l’hora de preparar els baptismes hi ha moments de comunió intensa entre els pares i mares a l’hora d’escollir el nom del fill o la filla que ha de néixer i que, en principi, ha de portar tota la vida. I els més grans recordem que els noms de pila podien arribar a ser tres, de fet, molts encara en portem tres: un pels pares, l’altre pels padrins i l’altre que el solia posar el sacerdot, de manera més o menys consensuada.

A la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre hi ha una pintura que representa Sant Bru amb la frase “O Bonitas!” És a dir: “Oh Bondat!” Hi ha una relació secreta entre la Bondat en majúscules i el silenci amorós. L’evangeli d’aquest diumenge ens diu, lacònicament que Josep era “un home bo”. No es pot dir més amb menys paraules. Era bo també, perquè era silenciós, perquè callava conscientment, perquè podent-ho, fer no va denunciar Maria, perquè en el silenci de la nit va sentir la veu dels àngels i va prendre decisions en la seva vida que foren cabdals per a la història de la salvació i, per tant de la humanitat.

Germans, hi ha persones que solen intervenir molt en les reunions, d’altres romanen callades. Ho podrem comprovar una vegada més aquests dies de festa, de dinars familiars i d’empresa. Però el silenci, és eloqüent: diuen que el silenci és l’eloqüència dels que han sofert. Hi ha persones que, per raons d’edat o de malaltia, us passeu moltes i moltes hores en silenci... ara quan dieu una paraula quina força que té! Recordo en les reunions dels equips de la Mare de Déu, en Janet patia parkinson i parlava poc, però quan parlava, renoi! Tots l’escoltàvem amb atenció.  Hi ha també persones que m’escolteu que heu optat pel silenci, un silenci triat, escollit, voluntari, ple. Un silenci que va més enllà de l’absència de paraules, que és una actitud vital. Avui hi ha ermitans que viuen en gratacels, en conec i segurament en coneixeu. Jo en conec i parlar-hi em dona pau.

A l’església fem moltes reunions, parlem molt i és important. Però també ens convé callar molt. Divendres a la nit els joves de l’Agrupament Escolta Jaume Ortíz lliuràveu la llum de la Pau als joves de Badalona Nord, en silenci... i ahir al vespre, al final de l’eucaristia, també en silenci la repartiu a les catequistes i a les famílies de la catequesi. Ahir quan vaig pujar a La Mansarda de la Rectoria, a la trobada de preparació de Nadal de la Fraternitat Missionera de Verbum Dei hi havia un silenci dens, que quasi es palpava. Després en el torn d’intervencions, les paraules eren madures, perquè havien sorgit del silenci: l’amor als enemics, la joia d’una naixença familiar, la vida que ens surt a l’encontre... la Yolanda deia: «avui tu Senyor, neixes en vides disposades a acollir, en cors atents per escoltar i decidits a viure el repte de l’Evangeli»   

Hi ha persones amigues amb les quals fa temps que no ens comuniquem, potser fa mesos que no les truquem, ni tan sols no els escrivim un correu o un watsapp. Pensem-hi especialment aquests dies i que les felicitacions nadalenques no siguin un compliment sinó que sorgeixin, madurament del silenci. Nadal és també temps d’agrair. La Montserrat Castellà es passa hores escrivint a mà la seva felicitació de Nadal.

Parlar baix, és també una forma de fer silenci. Ahir, en el pessebre vivent de la Rectoria, hi havia la filosa, amb una filadora antiga, que ens deia als qui anàvem a adorar, amb paraules manllevades del poema de Joan Alavedra, ple d’intuïcions teològiques que expliquen que el drap que està teixint serà el sudari de la Passió: «Digueu doncs a l’Infant que aquesta vella no va a adorar-lo perquè està filant. Digueu-li baix, que no ho senti la Verge, pobra mareta que ha de patir tant»

Germanes i germans, que Nadal enmig del brogit d’aquestes festes, trobem temps per escoltar el silenci.