Pintar amb amor

En el comiat d’Antonio López Gómez

Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bufalà, 9 de maig de 2023

Estimades Maria Àngels i Maria Teresa, familiars i amics de l’Antonio, mossèn Josep Teixidó i membres de les comunitats cristianes de Sant Francesc d’Assís, de Santa Clara de Morera, del Sant Crist de Canyet, de Sant Jeroni de la Murtra, de Santa Maria, germanes i germans, Déu vos guard.

Cada dia que l’Antonio pujava a Sant Jeroni de la Murtra, abans de posar-se a la feina, passava per la capella de la Immaculada. Allí hi ha obert el llibre dels evangelis. I llegia, en silenci, l’evangeli del dia. De seguida es posava a treballar, en solitud i en silenci, talment com un cartoixà. Deixava que la paraula de Déu anés fructificant en el seu cor. Ara comprenc que l’Antonio pregava treballant, treballava pregant. Perquè l’Antonio, ho sabeu bé, era un gran treballador i un bon pintor. En diverses ocasions, amb el Josep Vallès -el seu cap i amic- havia pintat el temple antic d’aquesta parròquia i fins i tot havia reparat, amb enginy, tota la teulada. El Josep era pintor també de quadres... Injustament s’ha distingit entre pintors de brocha gorda i de brocha fina, entre els que pinten les parets i els que pinten quadres. Però tots són pintors. Tots han de preparar els colors, tots han de saber quan s’asseca la pintura,  tots busquen d’embellir la realitat. Antonio Machin, cantava: “pintor que pintas con amor”. Així és com ha pintat l’Antonio durant tants anys, amb amor, talment com si interpretés un himne. Ha pintat la realitat amb tons optimistes i realistes. Ha estat icona vivent del Déu treballador. Com diu Jesús, jo treballo i el meu Pare també treballa.

Ja jubilat, a Sant Jeroni de la Murtra s’ha dedicat hores i hores a pintar. Mentre pintava, la Paraula de Déu, llegida i assaborida anava fructificant en el seu dedins. Mossèn Pere Campà, rector de Santa Maria de l’Estany, em deia, avui no s’estudia gaire la Bíblia, quan l'únic que s'hauria d'estudiar a fons és la Bíblia, perquè estudiant Bíblia aprendrem de tot: religió, història, saviesa, filosofia, espiritualitat...

L’Antonio era profundament creient i practicant.  I no sols perquè participava de l'eucaristia, aquí a la seva estimada parròquia de Sant Francesc, sinó també perquè practicava les bones obres amb respecte i amb generositat. Recordo que en una ocasió, just acabat d’inaugurar-se Ràdio Estel, l’Antonio, la Maria Àngels i la Maria Teresa, estàveu tan contents, que vau venir a interrompre el Consell Parroquial amb una ampolla de cava. I tots vam fer festa. I des d’aleshores heu estat també fidels a la Ràdio.

Seguirà vetllant per vosaltres Maria Àngels i Maria Teresa. Sentireu la seva presència molt propera, sí vetllarà per vosaltres. El sentireu en carícies quotidianes. Tu Maria Teresa vas ensenyar al teu pare a creure en els àngels i això és ben bé el que ell ha estat, un àngel per a la vostra vida.

Sempre amb pulcritud, mai es posava a taula amb la mateixa roba del treball. Tot i la seva senzillesa, era un cavaller elegant. Quants exemples de vida!

Per al Javier, l’Adrian i el Santos, el Jordi Parmar, el Marcel, l’Emilio, per a tot l’equip de Sant Jeroni, ha estat un privilegi de poder acompanyar a l’Antonio en aquesta recta final de la seva vida. S'ha deixat cuidar amb docilitat.

Antonio, et trobarem molt i molt a faltar. Però estem en pau. Perquè, com tu mateix, creiem en la vida perdurable. Tu saps que Jesús dona resposta a l’interrogant més punyent de la nostra condició humana, el de la mort, i ens promet que aquesta vida nova que ha començat amb el nostre baptisme perdurarà. Ho repeteixo: com tu creiem en la vida perdurable, en aquesta mateixa vida nova que es va iniciar en el nostre baptisme i que perdurarà fins a l’eternitat. I ara que comença la calor, pel claustre de la Murtra i per la nau d’aquesta comunitat cristiana, recordar a l’Antonio serà un aire fresc.

 

 

Sonet a Antonio López Gómez en el seu traspàs

Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bufalà, Badalona, 9 de maig de 2023

 

Te’n vas de pressa a pintar un altre estatge

Teresa i els àngels, braços oberts

t’esperen Antonio, d’ulls clars i desperts

culminant amic el teu llarg viatge.

 

Tothora gaudint del teu bell mestratge

discret, pulcre, del grup dels inquiets

te’ns has mostrat sempre, ferm tal com ets

creient treballant sense cap miratge.

 

Car t’has alimentat de la Paraula

i sovint ens has fet riure a taula.

amb el teu seny fi, tan casolà.

 

Les cloques de la Murtra, de Llançà,

i de la teva llar de Sant Francesc,

diuen que ara ja ets un aire fresc.