Calla!

Diumenge IV de durant l'any

L’evangeli d’aquest diumenge se situa a la sinagoga, el lloc on Jesús habitualment predicava, a Cafar-Naum, prop d’aquell llac, d’aquell escenari natural que impressiona els pelegrins que hi hem estat algunes vegades. La sinagoga, lloc de culte i de cultura. Una pàgina forta. Qui representa aquell endimoniat? Aquells que odien la santedat,  que és la plenitud de l’amor. Sovint ens hem de penedir més d’haver parlat que no pas d’haver callat. I algunes vegades ens hem de penedir d’haver cridat, però el crit no és anticristià. Jesús també va cridar: «Qui tingui orelles que ho senti». «Pare, a les teves mans encomano el meu esperit. Si un crit surt d’un cor convençut, és un crit que sacseja.

Si Jesús ensenyava és que tenia categoria per fer-ho. Fa una homilia. I quedaven impressionats de la diferència que hi havia amb els lletrats -que al capdavall eren funcionaris, i predicaven com a tals- per la seva autoritat. A la sinagoga feia molt anys que hi havia un home posseït. I avui, racionalistes com som, ens preguntem: “de debò estava posseït pel diable?.” Un home va anar a trobar un jesuïta i li va dir: «estic posseït pel diable ».El jesuïta li respongué «no, vostè no està posseït». L’home es va quedar sorprès: “Com ho sap?”. «Miri, el diable vol que pequem, per pecar cal ser lliure, si vostè està posseït no és lliure i si no és lliure, no peca» . Genial. Dit això, estem assistint avui al món a la presència d’un mal absurda i monstruosa, aquella que porta la mort dels innocents, les crueltats de tota mena, la revenja, la corrupció... estem assistint i patint la iniquitat del mal. D’un mal que va més enllà de la suma de mals particulars i ens porta a una dimensió maligna  que ens sobrepassa.... Aquell presumpte posseït a Jesús el qualifica de “natzarè”, perquè Natzaret tenia mala fama. Jesús li llença un conjur i l’esperit obeeix.

L’esperit immund, té força, però Jesús encara en té més. Avui arreu del món hi ha sectes satàniques que sedueixen joves i grans, alguns diuen que és un gran bluf, però més d’un ha sucumbit. El fet va commoure l’opinió pública mundial. Los Àngeles, 1969. Un psicòpata, presumptament satanista, Charles Manson, va assassinar Sharon Tate (esposa del director de cinema Roman Polanski) i sis persones més. Avui em pregunto: de debò estava endimoniat? En qualsevol cas, terrible.

El mal només es venç amb l’abundància del bé. Sant Pau ens ha dit: «No vull pas lligar-vos. Penso només que és cosa més digna i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que ens distreguin».  Aquesta mateixa setmana hem tingut un gran exemple de disponibilitat: Quatre religioses de la congregació Bene-Mariya (Immaculat Cor de Maria) han vingut a acompanyar pastoralment els ancians de Roca i Pi. Tres d’elles procedeixen de Burundi (un dels països més pobres del món) i una altra de Tanzània. Dones que ho han deixat tot, que han renunciat a la maternitat biològica, per exercir-la d’una altra manera, molt lluny de les seves llars. Després d’un viatge força llarg i pesat arribaren somrient per complir la seva missió. Donem-ne gràcies a Déu.

Fem callar el mal a còpia de bé. I que allà on no hi ha amor hi posem amor i hi trobarem  amor.