La pornografia de la violència

Homilia en la  Maternitat de Maria i  Jornada Mundial de la Pau de 20024

Comencem l’any amb aquestes dues celebracions. Una religiosa i l’altra civil. Ahir dèiem que “nou” vol dir portat a plenitud. I que hem que en el nou any creixem en santedat, que és la plenitud de l’amor. Els confessors que podem dir el pecat, però no el pecador escoltem que hi ha avui algunes persones que venen a reconciliar-se dolgudes d’haver fet un ús impropi d’internet, quin? El Papa Francesc, en el seu missatge en la Jornada Mundial de la Pau que hem llegit en el començament d’aquesta eucaristia, ens recordava que les tecnologies que usen un gran nombre d'algoritmes poden extreure, dels rastres digitals deixats a internet, dades que permeten controlar els hàbits mentals i relacionals de les persones amb fins comercials o polítics, sovint sense que ells ho sàpiguen, limitant-los l'exercici conscient de la llibertat d’elecció. De fet, en un espai com el web, caracteritzat per una sobrecàrrega d’informació, es pot estructurar el flux de dades segons criteris de selecció no sempre percebuts per l’usuari. Què vol dir tot això, estimats germans i germanes? És pecat fer mal ús de les tecnologies? Per exemple veure frivolitats per la tele o pornografia per les xarxes? Sempre que algú ve a confessar-se d’algun d’aquests pecats, jo li dic el mateix: l’ús que fem del mòbil, de la tele o de la tauleta o de l’ordinador, a priori, no és bo ni és dolent. La maldat, en tot cas surt del nostre cor: una mala elecció, un veure o escoltar coses que sabem que no ens faran feliços, que potser ens donaran un plaer momentani però que després farà que encara ens sentim més tristos... El problema de fons no és veure pornografia, el problema és per què veiem pornografia...Hi ha una pornografia del sexe, que és una caricatura de l’amor, però n’hi ha encara una altra que alguns experts consideren més perillosa: la pornografia de la violència que és una caricatura de la violència enorme que hi ha en el món. Deia un expert en comunicació que un dia el van convidar a participar en unes jornades sobre catàstrofes. Ens explicava que durant uns dies no va poder ni dormir. Per què? Per què la violència destructora que arriba a les redaccions dels diaris, de les teles o de les ràdios és molt més que la que podem llegir al diari, veure a la tele -que Déu n’hi do- i escoltar per ràdio.

Aquí no tenim televisió. Fa uns dies vaig anar a casa d’uns amics, a sopar i un membre de la família estava fent zapping.  A pràcticament totes les teles les escenes eren de violència destructiva i destructora... el meu amic finalment va haver de deixar el comandament i tancar la tele.  Com voleu que no siguem violents? Com voleu que no hi hagi guerres? Però si us plau, no digueu més: «És que no saben què fer » Sabeu que hi ha sèries televisives que van fent els guions a mesura que passa el temps.   Per exemple, després de 22 anys (2001-2023) s’ha acabat la sèrie: Cuéntame como pasó. Amb tan bons actors com Ana Duato o Imanol Arias. Podeu comptar el número de capítols que ha tingut. Us penseu que tots els capítols estaven redactats des del principi? En absolut.  

Avui tothom critica els polítics i els comunicadors. Però si cada un de nosaltres amb el nostre comportament quotidià podem provocar guerres!

Que Santa Maria Mare de Déu, Reina de la Pau ens ajudi a discernir per tal de saber com hem de ser instruments d’aquella Pau que cantaven els àngels la Nit de Nadal. L’Oratori El Pessebre de Joan Alavedra i Pau Casals, musicat sota les bombes de la segona guerra mundial Joan Alavedra, acabat a Prada, abril de 1947 i estrenat a l’exili, acaba amb un diàleg que avui continua plenament vigent:

El rabadà:

-Glòria a Déu i a tota criatura!

-Pau a la terra!

-Mai més cap guerra!

-Mai més pecat!

-Pau als homes de bona voluntat!

Els àngels:

-Pau a la terra!

Els homes:

-Mai més cap guerra!

Els homes i els àngels:

-Mai més pecat!

Una veu dalt del cel.

-Pau als homes de bona voluntat!

Pau!!

Estimats germans i germanes, com diu una publicitat que omple aquests dies els nostres carrers: Tinguem la festa en pau!