Gestionar el temps

Homilia diumenge cinquè de durant l’any. 4/02/24

Estimats germans i germanes,

hi ha persones que a les nits els costa dormir, com Job. Passen les nits en blanc.Algunes aprofiten les hores nocturnes per llegir o per escriure, o per escoltar la ràdio. D’altres rumien, d’altres romanen en silenci.  D’altres es dediquen a pensar les solucions. La meva àvia Pepita em deia de vegades: “aquesta nit, quantes coses he arreglat!” I no s’havia mogut del llit, senzillament havia rumiat les solucions. Les causes de l’insomni són diverses. En el cas de Job, era l’angoixa que no el deixaven dormir…”a mi m'ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc: Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada.” M’ho deia ahir mateix una mare que va ser processada per una causa menor…se’n va sortir però va passar quinze dies sense poder aclucar l’ull. La història de Job és bona per meditar en temps de prova, quan et sembla que tot s’esfonsa (llegiu o rellegiu Job el teòleg, d’Antoni Bentué). Un amic em diu que si no dorm les hores que el seu cos necessita, durant el dia no val per res. És savi també fer cures de son, per escoltar el nostre cos, sovint esclavitzat per les nostres agendes, massa atapeïdes. Jesús es lleva aviat, ho hem escoltat a l’evangeli : “I a l’alba, molt de matí, s’alçà, sortí i anà a un lloc solitari, i allí pregava.”  Veia sortir el sol. L’alba, l’alba de la raó auroral de la filòsofa Maria Zambrano, aquella hora contemplativa que els raigs de sol deixen zones il.luminades i d’altres en suau penombra. Una paràbola de la nostra vida on conviuen llums i ombres.   On dialoguen la raó i el misteri. El mateix fan alguns monjos…

La jornada de Jesús a Cafarnaüm és per a nosaltres un estímul i un exemple: cada dia hi ha circumstàncies imprevistes amb els de casa mateix  (la malaltia de la sogra de Pere) a les que hem de donar resposta, però per això cal fer vida de família i estar atents als més petits de cada casa que no són sempre necessàriament els més joves, potser són senzillament els més lents per pensar; cada dia hi ha persones que ens venen a cercar i que no esperàvem pas (els malalts que a Jesús li deixaven a la porta), cada dia podem trobar -i hem de trobar- estones llargues de pregària en solitud i silenci. Potser cada dia tinguem ocasió de conversar amb altres en profunditat a l’escola, al cafè, a la feina (són les sinagogues del nostre temps). Que mai no ens manqui temps per la festa, per la joia de celebrar, per a l’eucaristia. La jornada de Cafarnaüm és un incentiu per gestionar el nostre temps deixant que Déu sigui el primer a gestionar-lo.  Un amic que cada dia feia l’agenda,recordo que deixava espais en blanc: “és perquè Déu els pugui omplir”. I quan fem allò que hem de fer, trobem temps per a tot. La persona humil, troba temps per tot. La superba no té mai temps. Ens ho deia el nostre arquebisbe, el cardenal Omella: “aquí tenim rellotges, a l’Àfrica tenen temps”. Ho estem comprovant amb les religioses africanes que estem acompanyant. Polides i acollidores.Viuen un altre ritme més assossegat i alegre… i troben temps per a tot.  Divendres quan després  de missa vaig passar a saludar-les, em van rebre amb una cançó d’hospitalitat. Troben temps per cantar!