Em dones força
Dia de Pasqua 2012
De vegades pensem que la pedra del sepulcre va rodolar perquè Crist sortís. Però si Crist Ressuscitat travessa els murs quan vol! El cos del ressuscitat no entén de parets. La roca va caure per deixar perquè entressin, perquè nosaltres entréssim i per què, sentint un vertigen davant d’aquest buit, morim a nosaltres mateixos, i ressuscitem amb ell. De vegades cal que sentim el buit de l’absència, perquè s’ompli amb una nova presència... A Jesús hem d’anar a trobar-lo a Galilea, amb els germans...allà on ell havia compartit tres anys en aquella càtedra que eren els camps...
Pere havia negat a Jesús. Joan havia estat fidel al peu de la creu. Però en canvi Joan deixa que Pere entre primer al sepulcre. Li va cedir el pas. Reconeixent que era més gran, reconeixent que era el primer, la pedra. Li deixa pas. Potser perquè Joan com Maria tenia la certesa interior que Jesús ja havia ressuscitat. Potser perquè ell també havia mantingut clara l’esperança i volia que Pere se’n convencés amb els propis ulls. I què veu Pere? un llençol aplanat i un mocador lligat. Aquell llençol s’ha venerat durant segles com al llençol sant de Torí, on ha quedat l’empremta d’un crucificat. [Es veien unes taques però fins que Secundo Pia no el va poder retratar no es van adonar de la meravella d’aquell cos, d’un crucificat, amb els estigmes... una de les relíquies més precioses de tots els temps.]
Aquells deixebles fins aleshores no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. Entendre amb el cap i amb el cor. Aleshores comencen a entendre... Ho entenem també nosaltres? Com podem atansar-nos a aquest misteri? Sant Pau ens ho ha dit: “ja que heu ressuscitat juntament amb Crist... estimeu allò que és de dalt, no el que és de la terra”. Què vol dir això? Que ja des d’ara hem de viure com a ressuscitats, que hem d’estimar allò que és del cel, la benignitat, la dolcesa, la mansuetud, la magnanimitat...tots els dons de l’Esperit. “Si amb el Crist hem ressuscitat/cerquem les coses de dalt/ visquem units amb tots els germans/ l’alegria i l’amistat”.
Maria Magdalena té un paper clau en la primera comunitat. Segons els evangelis ella és la primera en ser testimoni de la resurrecció. Fixem-nos que en aquests relats pasquals tots corren, Maria Magdalena, les dones, Pere, Jaume... És la rapidesa de portar la bona notícia amb promptitud, la caritat ens porta a ser diligents...
Crist ha ressuscitat! Veritablement ha ressuscitat! És una salutació romanesa, que substitueix el bon dia o el bona tarda. És la millor notícia! Si Quaresma és temps de privació, de sacrifici, Pasqua hauria de ser temps d’àpat festiu, de trobada joiosa amb els germans, d’obsequis, de felicitacions...
Crist ressuscitat es fa present cada vegada celebrem els sagraments, Ell és enmig nostre! Ell és present en els germans, especialment en el més pobres i necessitats. Ahir una de les persones més pobres del nostre barri va assistir a la Vetlla Pasqual...
La seva Resurrecció és la confirmació de la grandesa de l’amor. La mort no és la fi. És el principi d’una relació molt més profunda amb els nostres germans. Jesús Ressuscitat és la força que ens uneix.
Com canta Sergio Dalma amb l’Escolania de Montserrat, en l’himne a la Marató:
Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
quan no he previst que el cor em tracti així,
jo vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts fins que arribi la nit.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts tota l’eternitat.
De vegades pensem que la pedra del sepulcre va rodolar perquè Crist sortís. Però si Crist Ressuscitat travessa els murs quan vol! El cos del ressuscitat no entén de parets. La roca va caure per deixar perquè entressin, perquè nosaltres entréssim i per què, sentint un vertigen davant d’aquest buit, morim a nosaltres mateixos, i ressuscitem amb ell. De vegades cal que sentim el buit de l’absència, perquè s’ompli amb una nova presència... A Jesús hem d’anar a trobar-lo a Galilea, amb els germans...allà on ell havia compartit tres anys en aquella càtedra que eren els camps...
Pere havia negat a Jesús. Joan havia estat fidel al peu de la creu. Però en canvi Joan deixa que Pere entre primer al sepulcre. Li va cedir el pas. Reconeixent que era més gran, reconeixent que era el primer, la pedra. Li deixa pas. Potser perquè Joan com Maria tenia la certesa interior que Jesús ja havia ressuscitat. Potser perquè ell també havia mantingut clara l’esperança i volia que Pere se’n convencés amb els propis ulls. I què veu Pere? un llençol aplanat i un mocador lligat. Aquell llençol s’ha venerat durant segles com al llençol sant de Torí, on ha quedat l’empremta d’un crucificat. [Es veien unes taques però fins que Secundo Pia no el va poder retratar no es van adonar de la meravella d’aquell cos, d’un crucificat, amb els estigmes... una de les relíquies més precioses de tots els temps.]
Aquells deixebles fins aleshores no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. Entendre amb el cap i amb el cor. Aleshores comencen a entendre... Ho entenem també nosaltres? Com podem atansar-nos a aquest misteri? Sant Pau ens ho ha dit: “ja que heu ressuscitat juntament amb Crist... estimeu allò que és de dalt, no el que és de la terra”. Què vol dir això? Que ja des d’ara hem de viure com a ressuscitats, que hem d’estimar allò que és del cel, la benignitat, la dolcesa, la mansuetud, la magnanimitat...tots els dons de l’Esperit. “Si amb el Crist hem ressuscitat/cerquem les coses de dalt/ visquem units amb tots els germans/ l’alegria i l’amistat”.
Maria Magdalena té un paper clau en la primera comunitat. Segons els evangelis ella és la primera en ser testimoni de la resurrecció. Fixem-nos que en aquests relats pasquals tots corren, Maria Magdalena, les dones, Pere, Jaume... És la rapidesa de portar la bona notícia amb promptitud, la caritat ens porta a ser diligents...
Crist ha ressuscitat! Veritablement ha ressuscitat! És una salutació romanesa, que substitueix el bon dia o el bona tarda. És la millor notícia! Si Quaresma és temps de privació, de sacrifici, Pasqua hauria de ser temps d’àpat festiu, de trobada joiosa amb els germans, d’obsequis, de felicitacions...
Crist ressuscitat es fa present cada vegada celebrem els sagraments, Ell és enmig nostre! Ell és present en els germans, especialment en el més pobres i necessitats. Ahir una de les persones més pobres del nostre barri va assistir a la Vetlla Pasqual...
La seva Resurrecció és la confirmació de la grandesa de l’amor. La mort no és la fi. És el principi d’una relació molt més profunda amb els nostres germans. Jesús Ressuscitat és la força que ens uneix.
Com canta Sergio Dalma amb l’Escolania de Montserrat, en l’himne a la Marató:
Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
quan no he previst que el cor em tracti així,
jo vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts fins que arribi la nit.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts tota l’eternitat.
Comentarios
Publicar un comentario