La gran resposta del Pare

Vetlla Pasqual 2017

“Realment el Senyor ha ressuscitat!”. Aquesta és una de les confessions més primitives de la comunitat cristiana, és la que els constitueix comunitat Pasqua ha canviat la situació dels homes  i dones respecte a Déu. Després del Divendres Sant els deixebles es dispersaren esporuguits, covards, però per Pasqua es tornen a congregar perquè el seu cor va comprendre tres coses:

En primer lloc que la resurrecció de Jesús és la gran resposta de Déu Pare al silenci de la creu. Molts s’han preguntat en el decurs de la història: “Com és que Déu calla davant de la mort del seu Fill? Com és que no va intervenir?” Els ateus diuen: “Déu calla perquè no existeix: estem sols.” Els deistes -és a dir els que accepten Déu racionalment, i no creuen en la Providència diuen- “Déu calla perquè no intervé en la història dels homes, ens l’hem de fer nosaltres aquesta història.” Els creients diem senzillament: “A la creu Déu calla perquè plora” (Cf. J.M. Esquirol).  Sí, la resurrecció és la gran resposta de Déu Pare a la Passió i a la mort de Jesús i a les nostres passions i morts. Per això és llum que brilla en la foscor. Per això el ciri i les candeles...

Els apòstols van comprendre també que la resurrecció és una gran experiència de perdó. Jesús ressuscitat, per mitjà de les dones, els diu “No tingueu por. Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran”. Galilea era el marc on s’havia forjat l’amistat de Jesús amb els apòstols. Era a Galilea on havia conviscut amb els deixebles llargues hores, conversant, trametent-los allò que els havia de dir. Eren moments de goig, d’alegria, de projectes de viure agermanats, de viure feliços, estimant-se de debò, en contacte amb la natura (Cf. A. Rubio) 

Celebrar la Pasqua és apostar per la vida i creure que Déu que ens estima és més gran que la mort. (cf. M.A.Alsina)

Avui és la nit de refermar la vocació baptismal. Tot i que entre nosaltres, majoritàriament, el baptisme continua essent d’infants, cada vegada hi ha més adults que demanen ser batejats. Ens diuen els que acompanyen els catecúmens que fa uns quinze anys, molts es batejaven per casar-se, ara les demandes són diverses: una experiència interior que demana resposta, la recerca del sentit profund de la vida, un sofriment que els ha fet relativitzar i descobrir el que és realment important, un testimoni que els ha interpel·lat... Ens trobem en un moment de fam de sentit i d’esperança i alguns que pensaven que la fe era una cosa depassada, tot d’una s’adonen que la trobada amb Jesucrist els omple de pau i alegria.

Aquest és el testimoni de l’Abrahim Paya, de 40 anys i originari de Ghana. L’any passat a la Vigília Pasqual va rebre els sagraments de la iniciació cristiana. L’Abrahim procedeix d’una família catòlica no practicant. Viu a Guissona, sentia la crida de Déu i el fet d’haver estat educat en una escola cristiana va ajudar en el seu procés de fe. En arribar a Guissona uns companya africans el van ajudar a dar el pas. “No podia seguir sense la llum del Senyor”. Aquesta llum la va rebre la Vigília Pasqual que va viure amb emoció i amb molta intensitat. És impossible poder manifestar allò que com adult sents quan has donat un pas així. La comunitat em va rebre amb molt d’afecte, fins al punt que vaig veure persones tan emocionades que ploraven.

És una bona notícia que prop de tres-cents adults a Catalunya i a les Balears rebin els sagraments de la iniciació cristiana en aquesta Vetlla Pasqual. (Cf. R.M.Jané)

Avui és la renovació de les nostres promeses baptismals. Renovem-les de tot cor, fixant-nos en el que diem i sobretot, mirant de viure-ho personalment i comunitària.

Que tingueu una bona Pasqua.