Portar a plenitud

Diumenge sisè de durant l’any 16/02/2020

El llibre de la Saviesa ens dóna diverses lliçons: “Tens al davant el foc i l’aigua, tria el que tu vulguis.” Déu afirma i respecta la llibertat de cadascú. Ens mira i ens coneix a fons. És més íntim a nosaltres que nosaltres mateixos, dirà Sant Agustí.. Ens ensenya també que tenim al davant la vida i la mort. En la manera d’entendre el món semita, més enllà de les aparences, hi ha gent que creiem que és viva i és morta i gent que creiem que és morta i és viva. És una paradoxa, però  dels que moren lliurant la seva vida per una causa noble es diu en un llibre sagrat: “no digueu que estan morts, perquè viuen”.  

Jesús no ha vingut a destruir sinó a donar plenitud. El seu evangeli no suprimeix el valor de cap poble, ni de cap cultura, ben al contrari. Però tampoc no ha vingut a deixar les coses tal com estaven si no que ha vingut a donar-los plenitud és a dir a que siguin allò que estan cridades ser. A conduir les nostres idees, els nostres projectes, fins i tot les nostres institucions cap a la plenitud. Quina comesa tan bella! Per això tenim moltes esperances posades en aquest congrés de laics que s’està celebrant aquests dies a Madrid, perquè volem que tants carismes, tants moviments, tants apostolats associats, donin fruits d’Esperit Sant. Que es posi en relleu el sacerdoci baptismal dels batejats, que s’impulsi el seu enginy, la seva creativitat i la seva fidelitat per fer arribar la Paraula de Déu allà on només els laics poden arribar.

Quan es va posar per escrit aquesta pàgina de l’evangeli, alguns a la comunitat cristiana defensaven l’egoisme de limitar la vigència de la Voluntat de Déu als deures de primera magnitud. No s’adonaven que Déu és pedagog i artista (Gomà) i que per a ell no hi ha res petit.  La Fidelitat, amb majúscules, es teixeix de moltes petites fidelitats quotidianes. Com el microcosmos reprodueix el macrocosmos.

El meu pare era un dels trenta mil oients habituals d’aquesta missa. Però per a mi era un oient molt especial: Sovint al costat de la mare em feia comentaris de la retransmissió. I em donava força saber el bé que fa la missa per la ràdio a les persones ancianes i impedides. Avui sento que el meu pare és viu i que m’escolta.

Perquè la mort ens porta l’abraçada de plenitud del Pare del Cel. A partir d’ara quan m’hi adreci, tindré present en Ell el qui ha estat el meu pare aquí a la terra i que m’ha parlat amb el seu viure de la magnanimitat i l’abnegació.

De totes les mostres de condol que he rebut aquestes darreres hores n'hi ha hagut una que m'ha plagut especialment. És d'una família d'ètnia maputxe, que m'envien una forta abraçada "en el moment de naixement del cel del teu pare".