Jaume Aymar i Ragolta

Nos resistíamos a aceptar tu partida y aunque tu ya te ibas despidiendo anduvimos juntos cantando y riendo por el interior de tu tierra tan querida.. ¡Qué hermoso es clausurar una vida acunado por muchos y sintiendo que siempre se vive muriendo aunque el morir no gane la partida! Adios Crescencio buen amigo todos nos vamos un poco contigo como en la andadura de estío. Pronto nos visitará el primer frío pero tu ya con Carmen a la vera vivirás  la eterna primavera. Ayudanos a crescer en santidad para así tu nombre siempre honrar. Jaume Aymar Ragolta 24/09/14

Homilia Diumenge XXV de durant l’any (21/09/14) Aquesta paràbola que acabem d’escoltar topa amb el sentit de justícia que molts tenim o intentem tenir. Fàcilment ens arrengleraríem amb   que rondinaven pel comportament del propietari   que havia pagat als darrers el mateix que havia llogat a primera hora.   No ens semblaria just. Però és que la misericòrdia de Déu desborda la justícia humana. I en aquest que rondina encara l'amo l’anomena “company”. Recordo que el meu avi, que era un empresari, m’havia citat alguna vegada aquest evangeli.   Ell devia fer-ho bé i devia tractar els obrers amb dignitat perquè el dia del seu enterrament tots els treballadors de la fàbrica van assistir-hi, fins i tot aquells que, per raons diverses, havia hagut d’acomiadar. Jesucrist ens crida tota la vida. D’alguna manera, ens crida cada dia.  Ens crida a col·laborar en la seva empresa, una empresa que té per objectiu portar el món a la seva plenitud.   I en...

L’exaltació de la Santa Creu 14/09/14 Celebrem l’exaltació de la Santa Creu en diumenge. En un himne litúrgic diem “hissem la creu, bandera de salut”. Aquesta setmana hem vist hissar moltes senyeres, en una de les Diades més participades, joioses i cíviques de la història. Preguem el Senyor que s’acreixi el diàleg a favor de la pau i la concòrdia... Però els cristians tenim una bandera que emergeix per damunt de totes: la creu de Jesús. Aquell instrument de tortura i de suplici   paradoxalment ha esdevingut per a tothom senyera de salut corporal i espiritual. En temps de cristiandat, la creu era molt present a la vida quotidiana: les persones se senyaven sovint, feien el senyal de la creu en llescar el pa, en sortir de casa, en passar davant de l’església, beneïen la taula, clavaven creus de palma a les portes de les cases i les masies, etc. Els clergues també   sovint impartien benediccions als nuvis, a les mares que havien tingut un fill, passat el puerperi o quaranta...

Diumenge XXIII de durant l’any (7/09/14) A la primera lectura el profeta Ezequiel ens ha recordat la responsabilitat greu que tots tenim d’advertir les persones que van per un camí errat. Ara, com fer-ho? Sempre és més còmode mirar cap a un altra cantó: ens costa dir-li a un altre que ens sembla que obra erròniament, pensem “allà ell”, “no servirà de res advertir-lo”,   “qui sóc jo per dir-li res”, etc. El camí per a una bona correcció fraterna ens l’indica el mateix Jesús a l’evangeli. Jesús era mestre, pedagog i la seva pedagogia estava impregnada d’amor. Avui proposa, davant la persona que ha comès una falta, seguir tres passos concrets per ajudar a la seva correcció: Primer pas: parlar-ne personalment a soles amb ella. El diàleg personal és insubstituïble. Hi ha moltes coses que es poden dir per escrit, per correu electrònic o per whatsapp , però les coses realment importants, s’han de dir a la cara, mirant els ulls de l’altre, estan atent a la seva reacció, escolt...

Diumenge XXI de durant l’any 31/08/14 La setmana passada escoltàvem l’elogi de Jesús a Pere. Avui escoltem el retret que el mateix Jesús li fa. Per què? Perquè Pere provava de dissuadir-lo amb bones raons. Jesús arriba a dir: “fuig d’aquí Satanàs”, però no pas perquè Pere sigui un dimoni –era un home temperamental i feble- si no perquè darrera d’aquell discurs que Pere li fa, Jesús hi descobreix l’esperit del mal. Els esdeveniments de la nostra vida: el final d’unes vacances, el començament d’un nou curs, la malaltia d’un ésser estimat, una nova feina... els hauríem de llegir sempre en clau de fe i hauríem d’entendre que hi ha circumstàncies que ens porten a Déu i d’altres que ens n’allunyen. I per això necessitem posar una certa distància envers els esdeveniments, no podem permetre que se’ns mengin... Sant Pau ens dóna un gran consell: “no us emmotlleu al món present, transformeu-vos renovellant la vostra manera de veure les coses.” Però aquesta mirada en profunditat no s’imp...

Homilia diumenge XXI de durant l’any 23/08/14 M’ho deia aquesta mateixa setmana una dona gran, de 97 anys: “la vida és misteri”. És ben cert, la nostra raó és una eina valuosa, però limitada. I la raó topa amb el misteri molt sovint (la malaltia pròpia o dels éssers estimats, les notícies tràgiques, les divisions en el si de la família o dels pobles...) Ens ho ha recordat l’apòstol parlant de Déu: “que en són d’incomprensibles els seus judicis i d’impenetrables els seus camins! Qui pot conèixer el pensament del Senyor?”. Topem amb el misteri: Déu és inabastable. L’evangeli ens explica aquesta conversa de Jesús amb els deixebles a Cesarea de Felip. Allí hi ha   una de les fonts que alimenten el riu Jordà, un indret bonic i fèrtil, i en aquell marc, talment com si provoqués que els deixebles busquessin les fonts de la fe, els planteja aquesta qüestió que ha traspassat la història: “Qui diu la gent que sóc jo?” La gent deia de Jesús: “és Joan Baptista”, i tenien raó, però es...

Diumenge XX de durant l’any (17/08/2014) Hi ha diversos moments en l’Evangeli que els apòstols es posen entre Jesús i la gent. Ho escoltaven diumenge passat quan li deien a Jesús “som en un indret despoblat i ja s’ha fet tard, acomiada a la gent”. Motius tots ells molt raonables... Però Jesús vol estar amb la gent, vol alimentar-la amb la paraula i el pa. I no permet que els despatxin… En una altra ocasió els deixebles renyen els pares que acosten els seus fills a Jesús i el Senyor s’indigna i diu: “deixeu que els nens s’acostin a mi”. Avui també ho fan amb aquella dona cananea, estrangera: “despatxeu-la d’una vegada només fa que seguir-vos i cridar.” Aquesta trobada però representa un punt d’inflexió en la missió de Jesús. Comença dient “únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d’Israel” (deu de dotze). Però quan es troba amb la dona és com si aquell diàleg fos un punt d’inflexió. La dona li demana ajuda a Jesús. Li recorda el que la llei prescriu: “no és permès de p...