Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XIII de durant l’any (28/06/15) Jesús guaria els malalts d’un a un. L’evangeli d’avui ens presenta dos miracles entrecreuats Jesús anava a fer una cosa important i urgent: visitar la filla del cap de la sinagoga que s’estava morint, i pel camí en fa una altra també important i que no sembla tan urgent, guareix una dona que tenia una constant menstruació i que com a tal era considerada impura i marginada de la societat. Aquest miracle hagués pogut quedar en el secret: només l’haurien sabut Jesús i la dona. Però Jesús s’atura, s’entreté i vol que tot quedi en relleu a la llum pública. El que fa aquella dona, a ulls humans, sembla un gest supersticiós - tocar-li la vora del mantell- però és impressionant la resposta de Jesús: “la teva fe t’ha salvat, queda lliure de la teva malaltia i ves-te’n en pau”. No li diu “la teva superstició”, “la teva pietat popular que ha de ser purificada”, li diu “la teva fe...” En els qui avui toquen la vora del mantell, el cardenal de Milà Ca...

Homilia diumenge XII de durant l’any (21/06/15) Quantes tempestes hi ha avui al món! Tempestes polítiques, tempestes financeres, tempestes mediàtiques, ens somouen i ens desconcerten. També hi ha catàstrofes naturals com el terratrèmol del Nepal i les seves rèpliques, amb més de 8000 morts, 22000 ferits i 1000 centres de salut destruïts, que ens impressionen i que ha provocat   una onada internacional de solidaritat permeteu-me que ho subratlli, sovint anònima. Hi ha també al món d’altres tempestes encara més profundes com els importants canvis del medi ambient. El Papa Francesc en la seva Encíclica recent, Lloat sigueu sobre la cura de la casa comuna adverteix: “si l’actual tendència continua aquest segle podria ser testimoni de canvis climàtics inaudits i d’una destrucció sense precedents en els ecosistemes, amb greus conseqüències per tots nosaltres. El creixement del nivell del mar, per exemple, pot crear situacions d’extrema gravetat, si es té en compte que la quart...

Corpus 2015 “Seguiu aquell home que duu una gerra d’aigua...”: és evident que aquella primera eucaristia es va celebrar en un context de persecució. Pensem quantes eucaristies avui en el món encara s’han de celebrar així:   en pisos, en locals, llocs amagats, amb molta simplicitat, amb molta sobrietat, perquè el context també és de persecució... Quan Jesús diu “això és el meu Cos”, “això és la meva Sang”, és evident que darrera d’aquest “això” hi ha molt més que un bocí de pa, o d’un glop de vi: hi ha tota la vida, tota l’amistat, tots els ensenyaments que ell va impartir als seus apòstols en el decurs d’aquells anys de vida pública, sobre tot en el mandat de l’amor nou. [Quan un membre del cos pateix, tot el cos pateix. Avui administrarem el sagrament de la unció dels malalts a uns germans i germanes nostres ancians malalts. Unim-nos a la seva oració, unim-nos a l’oració de l’Església, perquè tots nosaltres som també candidats a la malaltia. Aquest sagrament confereix...

Solemnitat de la Santíssima Trinitat 2015. Hem començat aquesta eucaristia en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i l’acabarem rebent la benedicció també en el nom de les tres divines persones. Moltes vegades en la litúrgia invoquem la Trinitat, cada vegada que acabem una oració adreçada al Pare diem: “per Nostre Senyor Jesucrist el vostre Fill que amb Vos viu i regna, en la unitat de l’Esperit Sant”. L’invoquem també en tots els sagraments. Jesús mateix a l’evangeli d’avui s’acosta als deixebles i els diu: “Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”. Diuen els biblistes que aquesta és una fórmula inusual, nova; Jesús revela en la mateixa entranya de Déu hi ha un misteri d’amor i d’unitat. Ésser cristià és submergir-se en aquest misteri. Quan més ens estimem, quan més treballem per la unitat, quan més formem equip, comunitat, més ens atansem al misteri de Déu. El bonic del misteri és precisament això que mai no s’exha...

Els quatre elements dels antics,aigua,terra,aire i foc, els quatre elements del Càntic de les criatures de Francesc d'Assís, trobem en la Pentecosta la seva plenitud transcendent. En un món que sedeja plenitud de sentit, Jesús crida que Ell és Font d'aigua viva. En una Terra sovint eixuta i inhóspita, Ell és l'habitador de les ànimes. Davant d'unes estructures encarcarades, quan sembla que tot és inamovible perquè "sempre s'ha fet així", el vent impetuós de l'Esperit és renovació, és un Nou estil. És l'Esperit que ha parlat per la boca del Bisbe Santiago Agrelo quan ha desenganyat els religiosos que volguéssin vocacions per perpetuar unes estructures caduques. En una societat sovint freda i deshumanitzada,l'Esperit és el foc que Jesús ha vingut a calar a la terra.les llengües ardents sobre els apòstols en són signe. També els cors abrusats dels deixebles d'Emaús. Quina universalitat la de la Pentecosta! El llenguatge de l'amor tothom ...

L’Ascensió del Senyor, 2015 Jesús s’apareix als onze, en manca un, era un cos ferit per la traïció. Tampoc nosaltres no ens sentim complets: “falten molts dels nostres germans”, cantàvem. I no obstant a aquell cos mancat li confia una missió d’universalitat: anar per tot el món i predicar a tothom l’Evangeli que és bo i és nou. En uns homes que tendien espontàniament a recloure’s en un grup de selectes, autorreferents, com devien ressonar aquelles paraules, com els devien sacsejar! Jesús posa en les mans del onze apòstols un baptisme que netejarà molts del llot   de la mundanitat i una fe que portarà a fer “miracles”, és a dir coses admirables, coses dignes d’admiració. Quants miracles tenim l’ocasió de veure cada dia, si ens mirem les coses amb una mirada en profunditat!   Què seria avui “expulsar dimonis”? Allunyar tot allò que ens divideix: les rancúnies, els ressentiments, les enraonies i les mentides. I com? No fent-nos còmplices... I parlar llenguatges no...

Homilia diumenge VI de durant l’any 10/05/2015 Els testaments dels grans personatges de la història, solen ser breus. El testament de Jesús ho és: “estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat.” És breu però és dens. Ell mateix explica el “tal com” d’aquest amor: “jo us estimo tal com el Pare m’estima”. És dir, Jesús estima amb amor de Pare. Un amor, per tant, que el podeu entendre bé tots els qui sou pares i mares, perquè a una altra escala així és el vostre amor. Els veritables pares ho donaríeu tot pels vostres fills, faríeu fins i tot coses que semblen bogeries... Un amor que respecta la llibertat, un amor que no és dir que sí sempre a tot. Un amor pacient (quina paciència va tenir el Senyor amb els apòstols!) Un amor tendre i alhora fort. Un amor que vetlla, que acompanya,   que estima generosament, desinteressadament, sense exigir compensació. Que com deia el Dr. Folch i Camarassa, “està a prop, sense estar a sobre”. És l’amor del pare del fill pròdig, que e...