Tingues fe i no tinguis por

Diumenge XIII de durant l’any

Jesús guaria els malalts d’un a un. L’evangeli d’avui ens presenta dos miracles: el de la resurrecció de la filla de Jaire, i el de la dona que patia pèrdues de sang des de feia anys. Jesús anava a fer una cosa important i urgent: visitar la filla del cap de la sinagoga que s’estava morint, i pel camí en fa una altra també important i que no sembla tan urgent, guareix una dona que tenia una constant menstruació i que com a tal era considerada impura i marginada de la societat. Aquest miracle hagués pogut quedar en el secret: només l’haurien sabut Jesús i la dona. Però Jesús s’atura, s’entreté i vol que tot quedi en relleu a la llum pública. El que fa aquella dona, a ulls humans, sembla un gest supersticiós - tocar-li la vora del mantell- però és impressionant la resposta de Jesús: “la teva fe t’ha salvat, queda lliure de la teva malaltia i ves-te’n en pau”. No li diu “la teva superstició”, “la teva pietat popular que ha de ser purificada”, li diu “la teva fe...” En els qui avui toquen la vora del mantell, el Cardenal Martini hi veia aquells que en la societat necessiten “superar els bloqueigs de la comunicació”. Hi hem de veure també els qui després d’anys, s’atansen tímidament a l’Església potser per demanar un sagrament, o una missa, per posar un ciri o senzillament algú que els escolti i els orienti.

Quantes vegades tenim el nostre pla, la nostra agenda, ens sembla que el que anem a fer és molt important i, probablement ho és, però alguna circumstància se’ns creua i fa que ens hàgim de deturar en el camí, que no puguem passar de llarg. L’Església té una missió important a complir, anunciar la Salvació, atansar-se als allunyats, però es troba que tot sovint ha de fer també d’Església samaritana. De vegades, cada vegada més, rebem visites o trucades en hores inoportunes per tal de resoldre necessitats urgents. I sovint és molt difícil passar de llarg de les persones que truquen a la nostra porta. Ens cal, una vegada més, l’enginy de la caritat. I ens cal temps. La persona veritablement humil troba temps per a tot. Avui podem ajudar a guarir tantes persones que es troben interiorment ferides! Simplement escoltant-les amb atenció i amb estima, deixant que s’expressin, ajudant-les a trobar per elles mateixes un camí de sortida per al seu túnel.

Per uns pares no hi pot haver cosa més trista que la pèrdua d’un fill. Sembla un fet no previst per la naturalesa. D’una dona que ha perdut el marit en diem una vídua, d’un fill que ha perdut els pares en diem un orfe, però per parlar d’uns pares que han perdut un fill no hi ha un terme en les nostres llengües capaç d’expressar-ho i hem d’usar tota una frase. És com si el llenguatge es tornés incapaç de definir aquesta situació tan trista. Doncs fins i tot davant d’aquesta situació límit Jesús té paraules d’alè: “tingues fe i no tinguis por” i com en una nova transfiguració, tenint només per testimonis Pere, Jaume i Joan, ressuscita la noia.

El llibre de la Saviesa fa una consideració curiosa, “l’enveja del diable va introduir la mort al món i els partidaris d’ell són els qui en fan l’experiència”. El cinquè manament de la llei de Déu diu “no mataràs”, però Jesús ens farà anar molt més enllà i ens dirà que insultar és també una forma de matar. Podem “matar,” per enveja, és a dir podem “matar” una persona malparlant d’ella, robant-li el seu bon nom amb tota mena de calúmnies, pretenent enfonsar-la per sempre amb la maledicència. Davant d’aquesta enveja assassina les paraules de Jesús d’avui a Jaire són profundament consoladores: “tingues fe i no tinguis por”. Només les podia dir Ell que era el Fill de Déu. En Ell confiem.