miércoles, 25 de julio de 2012

Podem!


Sant Jaume 2012

Tots dos es deien Boanerges, fills del tro. Tots dos eren pescadors. Tots dos devien tenir un caràcter fort, potser impetuós. Tots dos ho van deixar tot per seguir Jesús. Tots dos van ser testimonis de moments claus en la vida del mestre: la resurrecció de la filla de Jaire, la Transfiguració, el Sant Sopar... I tots dos van beure el calze del Senyor. Però de manera diferent, Joan vivint segons sembla fins a una edat avançada i morint de mort natural i Jaume essent el primer apòstol màrtir a cop d’espasa. Hi ha moltes maneres de donar testimoni. De cop i de mica en mica, cada dia, amb l’abnegació. Avui a diversos indrets del món hi continua havent màrtirs a causa de la fe. La seva sang preciosa és fecunda. Però molts d’altres que donen testimoni lliurant la vida a cada minut enmig de les coses de cada dia.

Una cosa és certa, tots ells, els apòstols, els bisbes que són els seus successors, i tots els cristians, estàvem i estem cridats a viure unes relacions de servei i no de poder. El poder corromp i és un anti- testimoni. El Papa ens ho ha recordat. De vegades ens pensem que el poder seria bo si estigués en les nostres, mans: “si jo manés”, diem amb la millor intenció. I ens oblidem que el poder, entès com a dominació, és intrínsecament pervers. Ben intencionada també era la petició de Maria Salomé: “Maneu que els meus fills...”. I Jesús li va fer veure que no sabia què demanava. Jesús no “mana”, “demana”; Jesús no “imposa”, “proposa”, Jesús no domina, serveix.

Jesús no perd tampoc ni un minut a combatre els poderosos d’aquest món (“heu sentit dir...”) però sí que recomana als seus seguidors que mai no hi hagi entre ells relacions de poder, si no sempre de servei. Hi ha una dita popular molt certa, “si vols conèixer un home, dóna-li poder, i si vols conèixer-lo, millor, treu-li.” Tots estem escandalitzats del mal ús del poder que fan alguns governants o els qui tenen altes responsabilitats, alguns en un escalafó molt alt de l’Estat, però no hem de perdre el temps en criticar; mirem més aviat si nosaltres a petita escala no estem actuant de manera semblant. Tenim una pauta segura que és l’evangeli. Quan acaba la jornada he de preguntar-me: i avui quants actes de servei he fet? Quants s’han notat i quants n’he fet discretament sense que ningú no s’adonés, sense que la mà dreta sàpigues què feia l’esquerra? Perquè aquests, a ulls de Déu, són els més valuosos.

Celebrem amb molt de goig la festa de Sant Jaume, patró d’Espanya. Preguntem-nos: quines relacions vivim entre nosaltres? Són relacions de poder o de servei? A casa, a la feina a la parròquia? Quines relacions vivim entre les nostres comunitats autònomes? I en el si dels nostres pobles i ciutats? I en els barris? Demanem-li a Sant Jaume apòstol i pelegrí que ens servim cada dia els uns als altres amb alegria.

Diu la tradició que en un moment de defallença, Maria Santíssima va ser per a Jaume i els seus companys pilar de fortalesa. Avui la nostra mirada de pelegrins s’adreça també a Maria. Que ella ens sostingui en les hores adverses i que continuem sempre endavant amb coratge i amb esperança. Perquè el nostre camí té una meta: l’abraçada en plenitud amb Déu Pare. I quan el Senyor ens pregunti si som capaços de beure el calze que ell va beure, puguem dir-li amb la promptitud i el coratge de Jaume i de Joan: “podem”. Aquest és un “poder” diferent és tenir la capacitat d’estimar fins a donar la vida.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.