Bona Pasqua!

Homilia 25/12/13

Bona Pasqua! Un amic avui m’ha saludat així. No s’ha equivocat de dia. Tradicionalment a Catalunya i a diversos indrets del món avui és Pasqua, Pasqua de Nadal...Ho cantem encara a la nadala: “que són festes d’alegria, pasqües santes de Nadal.” A Xile el pare Noel es diu “el viejo pascuero.” Sí: Nadal i Pasqua, encarnació i redempció, s’uneixen en un únic esdeveniment. En els pessebres romànics el Nen Jesús neix embolcallat dins un sarcòfag, neix per morir, mor per néixer... Pasqua vol dir pas, pas de mort a vida. I l’eucaristia en fa memòria.

Nadal. Els cristians creiem en un Déu que s’ha encarnat, que s’ha fet persona humana i se n’ha fet en unes circumstàncies aparentment adverses, inoportunes. Quan un pobre truca a la nostra porta sempre sol ser inoportú, però no per això hem de deixar d’atendre’l. De vegades el pobre és un fill o una filla, és un avi o un germà...

Ho hem escoltat a l’evangeli: Jesús neix gairebé a la intempèrie i, segons els evangelis, els primers a qui es va manifestar foren uns pastors que vivien al ras. Podria semblar que és una imatge bucòlica d’altre temps, molt allunyada de l’era tecnològica i informàtica, però no és així en absolut: l’ofici de pastor avui en les nostres latituds  torna a ser una realitat i a més creixent . Fa quatre anys, el 2009 va néixer l'Escola de Pastors de Catalunya on s’han format joves amb una nova consciència de retorn a la terra. Un llibre recent de la filòloga i escriptora Laia de Ahumada (A cel ras, converses amb joves pastors, ed. Pagès, 1913) en recull diversos testimonis.  Aquests joves volen viure d’una altra manera: recuperar el ritme pausat del temps, ser autònoms, estimar la terra i dignificar l’ofici de la pagesia:  és un moviment que  s’integra dins d’un nou paradigma agrosocial. En la nostra societat postindustrial tan adelerada hem d’estar molt atents a aquests nous moviments socials...

Jesús mateix després es presentarà com a Bon Pastor i ensenyà amb imatges manllevades d’aquest ofici la relació que ha de tenir el qui guia les comunitats amb aquells qui té encomanats. Ha de conèixer les ovelles pel seu nom, ha de sortir a cercar la que s’ha perdut i ha de donar la vida per a elles. El Papa Francesc, pren sovint l’analogia dels pastors per parlar dels qui regeixen les comunitats. És coneguda la seva expressiva frase, manllevada d’un predicador, que els pastors han de fer “olor d’ovella”, “ferum d’ovella” diu expressivament un capellà de Girona. I en la seva exhortació “El goig de l’evangeli” el Papa  parla en diverses ocasions de la missió dels pastors,  és a dir de nosaltres, diu que “els Pastors, acollint les aportacions de les diverses ciències, tenen dret a emetre opinions sobre tot allò que ateny a la vida de les persones, perquè la tasca evangelitzador implica i exigeix una promoció integral de tots els éssers humans (...)” És a dir que l’Església ha d’estar molt atenta als avenços de les ciències, que no hi ha res humà que sigui aliè al cor del creient. Sabem que Déu vol la felicitat dels seus fills també en aquesta terra, encara que estiguem cridats a la plenitud eterna, perquè Ell va crear totes les coses perquè en gaudim (1 Tm 6,17), perquè tots puguin gaudir-les.” Vet aquí doncs que tot l’any, però d’una manera intensa per Nadal tothom tingui el dret a l’alegria i a la festa...

És sabut que en moments de persecució és quan més pot florir la creativitat. L’any 1942, la població de Prades als Pirineus Orientals va ser ocupada per les tropes nazis. Allí hi vivia exiliat Pau Casals, que ja s’havia negat a tocar a l’Alemanya de Hitler, i el poeta  Joan Alavedra que també és considerat sospitós i portat diverses vegades a declarar. Tots dos participen constantment  del temor que regnava aleshores. En aquest estat de coses, els Jocs Florals de Perpinyà, un concurs de gran tradició per als poemes en llengua catalana, suposen, el 1943, un petit respir per a tots dos. Alavedra acaba el seu Poema del Pessebre, l’únic poema que havia portat a la seva maleta d’exiliat. Li havia encarregat la seva filleta de cinc anys que volia que les figuretes parlessin. I Alavedra obté, gràcies als Jocs un primer premi. Impressionat per la senzillesa i la força dels seus versos, Casals comença immediatament a musicar el poema en forma d’oratori.

El bou de l’Oratori El Pessebre és un bou poeta, gairebé filòsof, parlant amb la mula del Nen li diu: “he vist el Vedell/ que és molt blanc de pell/i encar no camina./Però fa una claror/ que tot ho il·lumina./Al cor de la nit/la llum ha sortit/ en una establia.”

Sabem però que no ens podem quedar en el Nen Jesús. Aquest infant del Pessebre, es farà gran, serà un home, predicarà un missatge d’amor, serà condemnat a mort, morirà i ressuscitarà per nosaltres. Ho diu sàviament la vella que fila, també de l’Oratori del Pessebre, que resulta que està filant el drap que serà la mortalla de Jesús. Així profetitza la filosa als pastors: “Digueu, doncs a l’Infant/ que aquesta vella/ no va a adorar-lo perquè està filant./ Digueu-li-ho baix, que no ho senti la Verge/ pobra Mareta que ha de patir tant. “

Nadal és una festa plena de tradicions. A Barcelona, abans d’anar cap a la missa del Gall la família es reunia. El més vell posava tres estovalles a la taula (com es posaven als altars) i tretze plats, en record de Jesús i els seus dotze apòstols. Cada plat tenia el seu pa i cada pa un ramet de murtra. La vida de Jesús era una vida present, actualitzada. El Redemptor i els seus apòstols podien presentar-se a qualsevol hora i honorar la casa familiar (P. DE PACO, “Fires, costums, religiositat i tradicions del Nadal a la ciutat de Barcelona” al 12 Butlletí de l’Associació de Pessebristes, Mataró, 2013, p. 45)

Aquest Infant que avui neix es pot trobar en cada persona humana i en cada esdeveniment, especialment en els més pobres i els que més pateixen.Fent-se ressò d’ells escrivia el poeta de Sinera, Salvador Espriu: “Mira com vinc per la nit/del meu poble, del món, sense cants/ni ja somnis, ben buides les mans,/ et porto sols el meu gran crit.// Infant que dorms, no l’has sentit?/Desperta amb mi, guia’m la por/ de caminant, aquest dolor/ d’uns ulls de cec dintre la nit.

Tornem al principi. Avui és Pasqua. És el pas de la mort a la vida; del tancament al diàleg; del desconcert a l’esperança; de l’amargor a la dolcesa; de la tristor a la joia; del pessimisme al goig de viure; de l’apatia a la festa. Que per difícils que siguin els moments que ens toqui viure procurem que tots tinguem un Sant Nadal amb Pau i Alegria.