martes, 31 de diciembre de 2013

Santa Maria, la pau dinàmica

Homilía en la Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu 2014
 
Diu l’evangeli que després del Naixement de Jesús “tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors”. Jo em pregunto si avui les persones es meravellen del que diem els pastors, els ministres de la comunitat. O si el nostre llenguatge de vegades és avorrit i repetitiu i no mou els cors... Francesc diu que l’homilia és la pedra de toc de la relació d’un prevere amb els seus feligresos.. i en la seva exhortació sobre l’alegria diu: “Jesucrist també pot trencar els esquemes avorrits en els quals pretenem tancar-lo i ens sorprèn amb la seva constant creativitat divina”. Com fer-ho perquè les persones es tornin a entusiasmar amb la bona notícia de l’evangeli? Com parlar de Déu i donar resposta a aquesta set de Déu que avui tenen molts?
Maria, després de l’anunci de l’àngel, no va restar entotsolada, sinó que es va posar decididament en camí i se’n va anar a la muntanya a trobar-se amb Elisabet, i li va cantar el Magnificat i es va quedar amb ella fins que va donar a llum... quantes complicitats creatives entre dues mares que esperen un fill...
Hem de renovar els nostres cants. Mossèn Xavier Morlans acaba de llançar un CD Cants per a trobades de primer anunci cristià”. Es tracta d’unes trobades en les quals mitjançant testimonis i amb l’acompanyament d’unes cançons simples i repetitives que segueixen l’estil Taizé, i en algun cas de Godspel, es presenten escenes de l’Evangeli i s’invita els assistents a identificar-se amb el personatge que s’adreça a Jesús.
Josep i Maria, en ser pares virginals, també van ser creatius, perquè van saber adaptar-se a les necessitats. I el Nen Jesús va néixer en un estable perquè no havien trobat lloc a l’hostal. Amb quin encert devien adaptar aquella menjadora com a bressol, amb quin enginy van aconseguir la calefacció natural del bou i de la mula! Com devien anar disposant les ofrenes que els feien els pastors! Com després van saber fugir de la iniquitat d’Herodes i després d’Arquelau... A les famílies, i de vegades les més senzilles, es fan veritables miracles.
Avui és també la Jornada Mundial de la Pau. Per construir la pau cal ser també enginyosos i creatius. Hi ha una pregària que no és de Sant Francesc d’Assís però que està amarada d’esperit franciscà: “Senyor fes de mi un instrument de la teva pau”. Déu vol que siguem instruments però no instruments passius, com un llapis que jo l’agafo i és un instrument però no té intel·ligència, ni té llibertat... Déu vol que siguem instruments però com a éssers humans, vius, intel·ligents i lliures i per això la nostra col·laboració amb Ell ha de ser un goig immens.
Recordem que amb un esperit molt franciscà –Francesc anomenava germà i germana a tota criatura- el Papa Francesc ja va començar el seu pontificat apel·lant a la fraternitat. I torna a ser aquesta el fil conductor del seu primer missatge en la Jornada Mundial de la Pau del 2014. Francesc la qualifica com una “dimensió essencial” de la persona que ens porta a “tractar cada ésser humà com un veritable germà, com una veritable germana”, que “s’aprèn en el si de la família” i que ha de ser descoberta, estimada, experimentada, anunciada i testimoniada. És aquella “fraternitat existencial” en la que es fonamenta la Carta de la Pau adreçada a l’ONU: tots som germans, en el que és bàsic i fonamental, existir. I ho som també en la fe, l’esperança i la caritat.
Que Maria, Reina de la Pau, ens ensenyi l’enginy de la caritat. Que ella, que a Canà va provocar que Jesús transformés l’aigua en vi, transformi les nostres pobres paraules, els nostres gests, els nostres cans, perquè donin fortalesa i alegria a tots aquells que les escoltin. Que tinguem un bon Any Nou.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.